Vitòria-Gasteiz, verda per fora i per dins

Des que arreplegara el testimoni d'Hamburg el passat mes de desembre, Vitòria ha demostrat perquè és la Capital Verda Europea 2012, considerada pels experts las més funcional del Vell Continent.

 

Des de fa quasi deu mesos, la plaça de la Verge Blanca de Vitòria té un nou inquilí: es tracta d'un gran rètol amb el nom de la ciutat en espanyol i en basc que alerta als visitants que no es troben en un racó qualsevol de la nostra geografia, sinó que estan en el lloc que la Unió Europea ha triat com a símbol de la cultura verda i la sostenibilitat urbana durant enguany. Aquest cartell és un dels emblemes més fotografiats de Vitòria durant l'últim any, rivalizant amb la Verge Blanca que està a pocs metres.

 

Tothom s'hi vol retratar amb aquesta icona, el símbol més visible d'una Vitòria convertida en model de desenvolupament urbà sostenible. Així que, si encara no has visitat Vitòria durant el seu regnat verd pots fer-ho durant aquesta tardor, després l'honor passarà a Nantes, capital verda el pròxim any.

 

L'Anell verd i la recuperació dels parcs urbans

Que el títol de capital verda caiguera sobre Vitòria-Gasteiz resultà sorprenent per a alguns, ja que era la primera vegada que una ciutat meridional i de grandària mitjana aconseguia aqueixa distinció. El recorregut de la distinció era curt, només dos anys, però les predecessores, Estocolm i Hamburg, eren capitals més grans associades tradicionalment al turisme verd. Però alguna cosa va fer que la comissió es decantara per la ciutat basca: més de vint anys de propostes i polítiques respectuoses amb el medi ambient, i el compromís i implicació de la ciutadania per fer de la seua ciutat un espai verd sostenible. Així, Europa va voler reconèixer, entre altres aspectes, els ambiciosos plans que la ciutat havia engegat contra el canvi climàtic, els esforços fets en investigació i desenvolupament, i l'aposta per la biodiversitat i l'estalvi energètic.

 

Una de les accions que més va cridar l'atenció de la comissió europea va ser la labor conservacionista iniciada per l'Ajuntament en la recuperació del Parc de Salburua, un dels aiguamolls continentals més valuosos del País Basc. Salburua apareix en la llista de la Xarxa Europea Natura 2000 i de la Convenció Ramsar com a Lloc d'Importància Comunitària i Internacional, respectivament. Per a la seua gestió tècnics i ramaders vigilen i treballen per la sostenibilitat de les seues seixanta hectàrees de pasturatge.

 

Un parc en el que viuen, per exemple, cérvols, que malgrat tractar-se d'un animal introduït està originant un interessant benefici, engegant-se diferents projectes amb la finalitat de mantenir la biodiversitat i millorar la població de certes espècies en perill com el sapador, el blauet, algunes aus limícoles, les garses, les llúdrigues i les rates penades. Salburua és l'espai natural més significatiu dins de l'anomenat "Anell verd" de Vitòria, i és el principal projecte realitzat pel consistori de Vitòria en un intent de salvaguardar els boscos i espais naturals que es poden gaudir a molt pocs quilòmetres de la ciutat.

 

salburua_2

salburua_1

 

Una altra de les iniciatives més interessants és l'obertura del les hortes de Abetxuxo, un gran hort urbà situat al sud de la ciutat on els agricultors disposen de planters, safaretjos de reg i hivernacles. L'àrea té lavabos, taquilles i un magatzem per a la maquinària construït segons els criteris bioclimàtics de refrigeració i llum. Els usuaris poden plantar el que vulguen sempre que no empren fitosanitaris, intentant que es decanten per les espècies autòctones. En aquest sentit també hem de destacar l'Arboreto del parc Olarizu, on podem trobar pràcticament totes les espècies forestals europees, un Jardí de Plantes Útils per a l'alimentació o la medicina, i un altre per a espècies amenaçades.

 

huerto

huerto_2

jbo2

 

Capital Verda funcional

L'altra gran aposta de Vitòria fou augmentar l'estalvi energètic. Més de trenta mil punts de llum la il·luminaven emetent 12.000 tones anuals de CO2, així que per a realitzar un estudi sobre la despesa i la contaminació produïda, el consistori va instal·lar diferents tipus de fanals (tradicionals, en catenària, pegats a les façanes, plans...) al llarg del Casc Històric per a avaluar quines alternatives reduirien el consum a la meitat i augmentarien el nivell de lluminositat. De dia, pel mateix Casc Antic, trobarem els suports de recollida pneumàtica de Residus Sòlids Urbans (RSU), una idea que ha deixat arrere les molèsties que ocasionava el trasllat dels RSU a través de les vies més empinades i estretes de la localitat alabesa.

 

L'altre gran pla d'actuació a nivell funcional és el desenvolupament d'un Pla de Mobilitat que contempla la limitació de l'aparcament del vehicle privat en la ciutat per a fomentar el transport públic, augmentant els punts de préstec de bicicletes i els quilòmetres destinats a la seua circulació, disposant d'una major freqüència d'autobusos urbans i prioritzant en els semàfors als tramvies.

 

tranvia-de-vitoria-01

 

Entre els nous reptes de Vitòria des que fóra declarada Capital Verda destaca el desenvolupament d'un mapa sonor i solar de la ciutat, l'engegada d'un pla d'estalvi d'aigua que limita el consum domèstic per persona i dia, el condicionament del riu Zadorra o la creació d'un "Anell Verd" interior que permeta descongestionar encara més el tràfic en el centre de la ciutat.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà