Una platja plena d'estels

La Platja de l'Estel, situada al nord de Panamà, és famosa pels seus estels de mar, visibles durant tot l'any sota les cristal·lines aigües del mar Carib. Què és el que ha fet d'aquest recòndit lloc el paradís d'aquestes criatures?

Era el 10 d'octubre de 1502 quan Cristóbal Colón va arribar a la part atlàntica de l'istme de Panamà, en les actuals províncies panamenyes de Boques del Bou i Veraguas. Aquell era el seu quart i últim viatge al Nou Continent. No sabem si en aquella visita es va adonar que hi havia una platja que enlluernava per la claredat de la seua arena i perquè estava plagada d'estels de mar. Encara que hui dia la Platja de l'Estel és un de les destinacions més visitades de Panamà, no se sap amb certesa quan la quantitat d'estels de mar va començar a ser tan elevada.

 

ESTRELLA_MAR_BOCASDELTORO

ESTRELLA_MAR8

ESTRELLA_MAR6

 

A principis del segle XVI només els vilatans podien arribar a la platja amb major quantitat d'estels de mar per metre quadrat perquè l'accés al petit llogaret de Boca de Drago, que alberga tan cridanera platja, no era fàcil. Hui dia, les llanxes-taxi i els autobusos que travessen l'Illa Colón, la més important de les illes de Panamà i capital de l'arxipèlag de Boques del Bou, s'han convertit en mitjans habituals i pràcticament indispensables per a cobrir les demandes dels turistes per arribar fins a la Platja de l'Estel.

 

Si Colón va arribar a l'amagada platja dels estels, va poder comprovar per si mateix la bellesa d'un paisatge envaït per gegants estels de color taronja. L'abscència d'onatge en aquest punt concret de l'illa i la temperatura afavoreixen al fet que aquests animals troben allí el seu hàbitat natural i convisquen en perfecta harmonia amb el medi. No obstant, en els últims anys algunes veus han denunciat la situació de la Platja de l'Estel en particular i de Boca de Drago, en general. I és que el turisme desmesurat i l'acció de l'home ha tingut conseqüències nefastes.

 

1351777923_649548_1351778062_noticia_grande

ESTRELLA_MAR2

ESTRELLA_MAR9

 

Els estels de mar són el principal atractiu d'aquesta idíl·lica i apartada platja i són molts els qui s'acosten fins allí amb l'objectiu de veure-les i fotografiar-les. Està terminantment prohibit traure de l'aigua els estels ja que tenen brànquies per a respirar sota l'aigua i qualsevol activitat fora d'ella les mata en pocs minuts. Són molts els estels de mar que moren per culpa dels turistes a pesar de les prohibicions. Els estels de mar són molt importants per a l'ecosistema marí, ja que són autèntiques devoradores de tot el que troben, una activitat que evita que alguns animals es reproduïsquen massivament i generen desequilibris en el medi ambient.

 

Altres tresors de la Boca de Drago
Encara que molts ho pensen, els estels de mar no són peixos i només s'assemblen a ells en la seua forma de respirar, a través de brànquies. Els estels de mar pertanyen a la categoria taxonòmica dels equinoderms, igual que els eriçons de mar, les ofiures o les holotúries (cogombres de mar). Es caracteritzen per la seua forma simètrica i perquè estan dotades de braços. El més habitual és que els estels de mar tinguen cinc braços, però la veritat és que existeixen més de 2000 espècies d'estels habitant els mars de tot el món, i algunes tenen quaranta extremitats.

 

ESTRELLA_MAR5

Quasi tots els estels de mar de la platja pertanyen a l'espècie Oreaster reticulatus, que es caracteritza per tenir cinc braços i colors roy1m42 i ataronjats

El comportament d'aquests animals és peculiar: encara que la seua textura és en aparença suau perquè manquen d'escates o aletes, també tenen en el seu exterior unes pues que els serveixen com a defensa davant els depredadors. A més, són capaços de regenerar-se, és a dir, si perden un braç, aquest els torna a créixer. 

 

Els estels de mar no tenen sang sinó un sistema hidrovascular que els permet nodrir-se. I és que, a diferència de qualsevol altre animal, els estels de mar tenen l'estómac reversible, és a dir la qual cosa els permet digerir en la part exterior del seu cos. Per això, poden menjar tot tipus d'animals, fins i tot mol·luscs i crustacis de grandària molt major que la seua boca. El que fan per a alimentar-se és desplegar les seues ventoses i adherir-se a la presa i segregar el suc gàstric que els permet realitzar una digestió externa.

Es calcula que només a Panamà existeixen 414 espècies d'equinoderms dels quals quasi un centenar són estels de mar. 83 tipus d'espècies presenten la característica de tenir simetria pentarradial, és a dir, cinc braços dotats de peus ambulacrals que els permeten moure's amb facilitat pel fons del mar o adherir-se a les roques i l'arena. Açò fa que puguem veure als estels de mar prop de la costa. 

 

ESTRELLA_MAR_PEPINO

Holotúries o cogombres de mar

 ESTRELLA_MAR_LUDIAMAGNIFICA

Boca d'un exemplar d'estel de mar conegut com Ludia magnifica

A més dels estels de mar, en Boca del Drago trobem espectaculars paisatges a l'interior, com la Boca del Drago, envoltada per una jungla espessa i verda en la qual conviuen bales, granotes, mandrosos, mapaches, micos i armadillos. I just a l'altre costat de l'Illa Colón, en la part nord, trobem un dels paradisos ornitològics més curiosos del món: l'Illa dels Ocells, un petit penyal que per la seua riquesa s'ha convertit en un de les destinacions verges més fascinants de Panamà i refugi d'algunes espècies úniques. 

 

ESTRELLA_MAR_ISLAPAJAROS

L'illa dels Ocells és un santuari de les aus en la qual es troben alguns dels exemplars més rars d'Amèrica del Sud

ESTRELLAS_MAR_Sula_leucogaster

Sula leucogaster

 ESTRELLA_MAR_Phaethon_aethereus

Phaethon aethereus

En l'Illa dels Ocells (Caio Cigne) trobem espècies com els piquers (Sula leucogaster), les fragates (Fregata magnificens), Rabijuncs Piquirroy1m42 (Phaethon aethereus), gavines i gaviotins o pelicans (Pelecanus occidentalis) entre altres aus tropicals que han fet d'aquest enclavament un santuari per a les aus vetat a l'ésser humà, ja que està completament prohibit que desembarquen en l'illa. L'espectacle de les aus pot veure's des de mar endins, o acostant-se fins a les grutes que donen forma a aquest original paisatge.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.