Reciclaven els romans?

Hi ha els qui asseguren que ja al llarg del Imperi Romà l'home va començar a adquirir la consciència mediambiental. Fins i tot diuen l'home romà reciclava més que l'home actual. Realitat o llegenda?

 

L'ésser humà és sorprenent. I l'antropologia moltes vegades ens demostra que el seu desenvolupament i algunes coses que adjudiquem a l'home modern són en realitat herència del nostre propi passat. Seran molts els que se sorprenguen per exemple si afirmem que en els primers anys del Imperi Romà tenien el seu propi sistema de reciclatge i emmagatzematge de brosses, molt més sa i higiènic del que pensem. De fet fins i tot hi havia lleis que detallaven com calia desfer-se de determinats tipus de residus. Aquest sistema es va perdre amb la caiguda del Imperi, i durant l'Edat Mitjana les ciutats es van tornar insalubres i brutes. De fet sembla que aquells sistemes d'evacuació de residus no van tornar a ser tan eficaços fins a pràcticament el segle XX.

 

La necessitat de l'home de reciclar i desfer-se correctament dels seus residus va nàixer del seu propi modus vivendi. La tendència a agrupar-se en grans nuclis poblacionals, les primeres grans ciutats, va portar als antics romans a establir diferents mesures higièniques, quasi totes elles molt innovadores en aquell moment. Entre aquestes mesures destaquen sobretot la gestió de residus mitjançant abocadors situats fora de la ciutat, i l'establiment d'un complex i eficaç sistema de clavegueram públic per als residus urbans.

 

senado_romano

La Llei de les XII Taules (lex duodecim tabularum o duodecim tabularum leges) o Llei d'igualtat romana va ser un text legal que contenia normes per a regular la convivència del poble romà

 

Estudiar avui dia aquests abocadors, que rebien el nom de pudriders o estercolaris, i el sistema de clavegueres de les grans ciutats és un treball que pocs fan però que sens dubte serveix per a entendre fins quin punt els romans estaven conscienciats de la necessitat de reutilitzar, reciclar i desfer-se de la seua brossa. 

 

El clavegueram públic és un dels grans avanços de l'home romà, un sistema de canonades subterrànies connectades entre si, la funció de les quals era evacuar les aigües residuals i fluvials gràcies a determinades obertures en el sòl dels carrers. Així, aquests residus eren conduïts fora de la ciutat, i s'abocaven directament al camp, a un riu o al mar. A aquest sistema de canonades també es trobaven connectades les canonades de ceràmica dels edificis públics, com per exemple les termes, i les cases dels patricis i la noblesa, que tenien aigua corrent i cambra de bany. D'altra banda, aquest sistema connectava amb les letrinae, o banys públic, que permetien una ràpida evacuació de residus que deixava la ciutat lliure de mals olors i en bones condicions higièniques.

 

estercolari_roma

alcantarillado

 

Separació de residus

Des dels inicis del Imperi Romà, els legisladors van establir lleis que permeteren que les ciutats estigueren netes. Les autoritats romanes van obligar a la ciutadania a dipositar els elements residuals en els extramurs, de manera que els abocadors es van distanciar de la població. Per a ells van crear la Llei de les XII Taules, on s'especifica per exemple la prohibició de llançar brosses i tirar cadàvers dins del nucli poblacional. Per a gestionar l'ús i tractament dels abocadors hi havia una figura, els anomenats estercolaris, la traducció actual dels quals seria escombriaires i que disposaven dels carrus estercolari destinats a portar la brossa fins als abocadors.

 

bilbilis_174

Forn ceràmica Bilbilis (Saragossa)

 

Entre les restes d'aquests abocadors trobariem pràcticament tot residus orgànics, formats per cendra, carbons, ossos, animals i petxines, mentre que els elements inorgànics apareixerien en un percentatge molt menor. El motiu és que els romans intentaven reutilitzar i reciclar al màxim. Així, se sap que en l'Antiga Roma els metalls eren refosos constantment, mentre que altres elements com el marbre eren completament destruïts i convertits en calç.

 

Però el cas més curiós de reciclatge en la Roma Imperial era el de la ceràmica, les restes de la qual tenien una segona utilitat i eren cremades per a utilitzar-les en l'agricultura. Per a facilitar aquesta labor i a causa de la creixent indústria ceràmica romana, es van establir uns abocadors específics, les alfares, terrisseries, en els quals només s'abocaven elements d'aquestes factories. Un sistema, com veiem, molt similar a la separació de brosses que fem avui dia.

 

monte__Testaccio

Muntanya Testaccio (Roma)

 

El primer abocador es va crear per culpa d'Hispània

Com a anècdota, hi ha qui assegura que el primer gran abocador es va construir a causa de la gran quantitat de residus de ceràmica que arribaven per les importacions d'oli des d'Hispània fins a Roma. Va ocórrer durant l'època d'Augusto, a causa de l'alta estima que trobaven els romans a l'oli hispà, considerant-lo de màxima qualitat. Així, la quantitat d'exportacions que es produïen en la Península Ibèrica era espectacular, tal era el seu volum d'exportació que l'Estat de Roma es veié obligat a crear el primer abocador del món, La muntanya Testaccio, per a eliminar les àmfores que arribaven carregades d'oli de la bètica.

 

Tres segles més tard i dipositats 25 milions d'àmfores, el que havia havia sigut una plana va passar a ser una muntanya en tota regla, amb una altura de prop de 50 metres, un perímetre de 1490 metres, i amb una superfície total d'aproximadament 22.000 metres quadrats. Paradoxalment, 2000 anys després, aquest abocador d'àmfores usades s'ha convertit en un extraordinari filó de dades per a la història econòmica del Imperi Romà. Gràcies a que cada àmfora venia gravada amb el seu fabricant de la mateixa, açò ha suposat una fita en l'arqueologia per a poder datar i aprofundir molt més en la història antiga.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà