Pinzellades de tardor. Part II

Seguim amb el tardorenc passeig per la història de l'art amb Maria Ruitort. Pintures càlides d'una freda estació. Abriga't i ix de passeig, taca't d'oli les sabates!

Avui posem la marca de sortida en el romanticisme vuitcentista, en la llum i el paisatge per passar pel Modernisme i l'Art Noveau. Un segle de tonalitats que contemplar des de la finestra del nostre viatge al passat.

 

La força de la natura

Joseph Mallord William Turner, pintor romàntic d'inicis del segle XIX va rebre el sobrenom de el pintor de la llum i se li atribueix l'elevació del tema paisatge més enllà del de fons de retrats o quadres històrics, sinó com a gènere. Va influenciar Monet, dominava l'ús del color per simular boira, amb què li donava profunditat als seus quadres i tantes vegades força, Turner s'agradava de plasmar la naturalesa amb tota la seva aterridora grandesa i fer-nos participar d'aquesta força de vegades destructora que configura la bellesa d'allò sublim.

 

 william turner ausschnitt1

 William Turner. Fes clic per conèixer l'origen de la imatge

 

Al contrari que en el quadre amb què obríem l'article anterior, Impression Soleil, que és una obra principalment bicromàtica, Turner s'expressa en el seu quadre explotant l'escala de taronges i enriquint-la amb altres colors en els detalls segons s'apropen al primer plànol, el blau és usat amb discreció per donar el contrast en les parts d'ombra.

 

Sorolla ens presenta un cel menys vistós, una imatge de Granada en un magnífic matí de sol en la tardor de 1909. El valencià ens regala un paisatge brillant de pèl-rojos i ocres que es despleguen vistosos pel vessant, allunyant el plànol, recolzant les zones de contrast amb verds tacats de maragda i marrons coure.

 

sorolla-44ffvv-sierra-nevada-en-otoño-1909

Sierra Nevada en otoño. Sorolla. Imatge de Wordpress

En el segon pla, un encertadíssim morat grisenc es combina amb la llum del reflex salmó del sol que banya i cohesiona l'escena, ho comparteix tant amb les cases a l'esquerra del primer plànol com amb els punts de llum en el vessant. En l'últim plànol, ens trobem amb Sierra Nevada, lleu, preciosa, brillant com el cel que sembla sostindre-la integrant-la pel seu valor visual, el del blanc màxim del quadre.

 

Paul Turner Sargant desplega un acurat realisme i un deliciós tractament de la llum sobre els arbres dels seus quadres. En el quadre titulat Els bedolls el sòl ataronjat il·lumina amb majestuositat l'arbre en primer plànol i amb menys força els següents, fins que es perd en la boira d'un cel tan brillant que podria semblar no estar en últim plànol, un blau espectacular en la seua vibració que engoleix el paisatge a la llunyania per donar més encant en el seu contrast amb els tons grocs daurats i taronges cap al vermell teula que configuren els arbres.

 

maria 1

Beech Trees in Landscape i Sunlit Path in Autumn

 

En Sunlight path in autum la força del quadre resideix en l'encert a l'hora de triar la paleta, això és: quins colors dominaran el quadre, quins seran els secundaris, els què ens portin a les ombres, a la saturació màxima. En un quadre sense boira, l'artista tria un tema on el cel reclama el màxim valor lumínic (ser el més clar, el blanc màxim) i competeix amb els tons càlids, grocs i salmó molt clars en els arbres i el camí.

 

Aquestes tonalitats cauen com taques sobre les fulles i la terra creant una sensació que contrasta amb el grau just i la variació de color adequada per compondre en els nostres cervells la sensació de llum en un camí, la correcta execució de la dispersió de les taques aconsegueix suggerir-nos aquesta llum tamisada per les fulles travessant les copes dels arbres fins arribar al sol, sol que en la seua part d'ombra evoluciona equilibrant els valors foscos que porten el color salmó cap al marró i s'equilibrena la part de llum amb intensos grisos blavencs permetent a les textures donar detalls i fer avaçar la perspectiva pel sender. 

 

Símbols, colors i àrbres

Seguint el seu particular estil Gustav Klimt, pintor simbolista que va participar de la renovació artística desenvolupada a la fi del segle XIX i a principis de XX denominada Modernisme també representa la naturalesa i retrata diversos grups d'arbres com pins o faigs, en aquest cas comentem Els bedolls, que retrata la tardor en un paisatge sense cel on la catifa que formen les fulles caigudes decora com un tapís de daurats la base d'uns arbres verds i grisos treballats menys minuciosament, realistes en la línia de l'autor a diferència de l'engalanat sòl que arriba fins a un horitzó que es perd en una foscor de grisos entre els arbres de llunyania.

 

 Klimt

Els bedolls. Klimt: imatge de Wikipedia

 

Alphons Mucha realitza durant la seva carrera diverses sèries, les seves obres il·lustren els moments de dia, les arts, les joies, flors, estels i les estacions de l'any. És un il·lustrador realista influenciat per l'Art Noveau (moviment modernista a França), dissenya cartells plens de sensualitat, on se'ns presenta un personatge vestit amb robes de seda i emmarcat entre filigranes vegetals o arquitectòniques que es troba envoltat d'elements naturals que al.legorizan sobre el tema triat.

 

mucha

 Imatge esquerra: Der- Herbst. Imatge central: muses estacionals. Imatge dreta: musa

 

La gamma cromàtica també segueix aquesta línia i en els quadres sobre la tardor mai eludeix els taronges, marrons i els tons clars i poc contrastats, color pastel per als més freds. Les muses sostenen, normalment, entre les seves mans els fruits de la temporada i reflecteixen l'humor i l'actitud que se suposa de cada estació en un gest delicat i gràcil amb certa innocència i picardía alhora.

 

Aplegats al modernisme ens descalcem per descansar d'aquest viatge per la història de l'art. Escena rere escena, tonalitats i textures, tot plegat recordant-nos una estació que se'ns escapa, la tardor. Tal vegada siga el moment d'abrigar-se i pensar en caminar pels colors de l'hivern.

 

María Riutort

Llicenciada en Belles Arts. Pintora i educadora.

L'últim de María Riutort