Paisatges de cinema

Continuem analitzant els decorats naturals d'algunes de les millors produccions cinematogràfiques. Grans paisatges que moltes vegades freguen els límits de la realitat i que aconsegueixen transporar-nos fins a històries realment increïbles.

En l'anterior article sobre Paisatges de cinema analitzarem quatre pel·lícules recents en les quals la natura, captada en tota la seua esplendor, tenia un paper protagonista. Les propostes que us vam fer van ser Cap a rutes salvatges, rodada en el Parc Nacional de Denali, molt prop d'Alaska, Apocalypto, que ens va introduir en la major reserva natural de Guatemala cridada Biosfera maia, El jardiner fidel, per a endinsar-nos en les profunditats del llac Turkana, i El Senyor dels Anells, gràcies a la qual visitarem alguns dels espais més sorprenents de Nova Zelanda. Ara vos proposem tres noves pel·lícules que on a més de destacar els paisatge també o fan els conflictes ecològics i socials reals que es viuen a diferents parts del món.

 

Goril·les en la boira o la història real de Dian Fossey

Si parlem en termes únicament cinematogràfics, Goril·les en la Boira va ser la pel·lícula que va fer saltar a la fama al seu protagonista, l'actriu novaiorquesa Sigourney Weaver. Però si anem una mica més enllà, cal destacar que aquest film també va servir per a donar a conèixer el cas de la zoòloga i naturalista Dian Fossey, en qui es basa en personatge principal de la trama.

 

gorilas_fossey

 

Fossey era una terapeuta ocupacional que, després de treballar diversos anys en un hospital, va decidir emprendre una aventura fins a Àfrica. El motiu era conèixer més als goril·les, ja que estava convençuda, igual que molts altres experts, que l'estudi dels grans simis seria molt útil per a lligar baules soltes sobre l'evolució humana. Fossey va aconseguir el suport de la National Geographic Society per a dur a terme un experiment poc comú, el d'endinsar-se amb els goril·les per a observar el seu comportament.

 

En 1966 es va instal·lar a Zaire, encara que la seua estada en el país va durar poc per la conflictiva situació política i social que allí es vivia. A les poques setmanes, Dian Fossey es va instal·lar a Rwanda, on va començar el seu periple de més de dues dècades treballant amb goril·les.

 

gorilas_weaver

 

Les seues observacions van ser molt detallades, arribant fins i tot a aconseguir cert nivell de complicitat amb alguns dels animals, en la pel·lícula aquest fet queda ben clar gràcies a la presència de Digit, el goril·la dominant del primer grup que va estudiar i amb el qual entaulà una estreta relació. Estudià el seu estil de vida i la forma de comunicar-se, destacant també el seu comportament individualitzat encara que visqueren en comunitats i desmitificant el fet de foren animals violents per natura.

 

Karisoke, el seu lloc d'estudi, es va convertir en centre internacional d'investigació sobre els goril·les quan va fundar el Centre d'Investigació de Karisoke en 1967 i quasi deu anys despres, en 1974 va rebre el grau de doctora en Zoologia per la Universitat de Cambridge. En 1983 va publicar Goril·les en la boira, un llibre en el qual va exposar les seues observacions i la seua relació amb els goril·les en tots els seus anys d'estudis de camp.

 

gorilas_1

 

Però, a més dels seus estudis i observacions, Fossey va trobar en la selva un problema amb el qual no va poder bregar, els caçadors furtius. Va lluitar de la forma més activa que va poder contra ells, es va enfrontar directament i fins i tot va arribar a cercar les armes legals per a poder frenar aquelles massacres. La seua denúncia, en aqueix sentit, va ser una alarma social, un crit a la societat sobre un problema real que estava acabant pràcticament amb la població de goril·les de la zona.

 

I és cert que gràcies a ella la societat va prendre consciència d'aquest perill. No obstant açò, el preu que va pagar va ser massa alt ja que va ser trobada assassinada en una cabanya a Rwanda als cinquanta tres anys d'edat. Encara que mai es va aclarir el succeït, la versió més creïble quasi trenta anys després de la seua mort, és que va ser assassinada per un grup de caçadors furtius emparats per les autoritats rwandeses.

 

Per a explicar la història de Dian Fossey, el director Michael Apted es va traslladar fins a Rwanda en 1988. L'equip de rodatge es va instal·lar en Ruhengeri, la segona ciutat més importants de Rwanda, situada a uns 100 quilòmetres de la capital, Kigali. Es va triar per a les localitzacions urbanes aquesta ciutat per la seua proximitat amb l'espectacular Parc Nacional dels Volcans, on es va rodar pràcticament tota la pel·lícula.

 

gorilas_volcanes

gorilas_volcanes3


El parc està format per set volcans que superen els 4500 metres d'altura i va ser la primera zona protegida d'Àfrica (1925) i des de 1983 està considerat com a Reserva de la Biosfera. Va ser declarat Parc Nacional Albert en 1939 però després de la Independència de Congo, en 1960, el territori quede repartit entre els dos països, sent anomenada la part rwandesa, en 1974, com a Parc Nacional dels Volcans.

 

gorils_volcanes2


Com podeu imaginar, els paisatges albirats des dels diferents llocs del parc són molt impactants, per açò, els amants de l'escalada somien amb visitar aquesta zona per a practicar esport. La vegetació en el parc és molt variada a causa de les diferents altituds del terreny. La major part del bosc baix ha desaparegut per a ser utilitzada la terra per a l'agricultura. En les majors altures hi ha boscos de Neobutonias i entre els 2.500 i els 3.200 metres trobem grans extensions de bambú que cobreixen més del 30% del Parc. És un dels boscos més grans d'Àfrica amb Kosso, Hagenia abyssinica, i encara que en el parc existeixen zones pantanoses, amb llacs i aiguamolls, aquests suposen una part molt xicoteta del parc, però com podeu imaginar, és conegut sobretot per la presència del goril·la de muntanya, subespècie endèmica de la zona.

 

La Selva Esmeralda, la desforestació en l'Amazones

Si Goril·les en la Boira va posar de manifest els problemes que patia la població de goril·les de muntanya per la caça dels furtius, la pel·lícula La Selva Esmeralda de John Boorman (1985) va fer alguna cosa similar amb un altre problema mediambiental de molta importància, la desforestació dels boscos de l'Amazones brasiler i la pèrdua associada de l'espai natural de moltes tribus ancestrals de la zona.

 

{hwdvideoshare}id=75|width=|height={/hwdvideoshare}

 

A grans trets, explica la història d'un enginyer nord-americà que es marxa a Brasil per a treballar en la construcció d'una gran presa, la més gran de l'Amazones. Durant la construcció el seu fill de set anys és segrestat per la tribu indígena dels invisibles, que viuen a l'interior de la selva sense contacte amb l'exterior ni civilització alguna.

 

selva_esmeralda1

 

Al llarg de més de deu anys, pare i fill viuen vides completament allunyades, el xiquet s'integra com un membre més de la tribu mentrés el seu pare segueix cercant-lo. La construcció de la presa amb les seues conseqüències ecològiques i socials és el teló de fons durant tota la pel·lícula. Finalment, pare i fill es retroben i lluiten junts per una causa comuna, destruir la presa per a salvaguardar l'entorn natural.

 

Des de la seua estrena, la pel·lícula va ser aclamada per la crítica internacional, i va rebre diferents premis, fins a convertir-se en un clàssic del cinema ecologista. I encara que es va voler vendre com una història real, no s'han trobat dades i confirmacions suficients per a confirmar que açò va succeir realment. Es va rodar en el Mate Grosso, un dels estats del Brasil amazònic, que en portuguès vol dir selva espessa o muntanya gran. Evidentment, el nom no és alguna cosa casual, ja que si alguna cosa destaca d'aquesta zona són les grans planicies superpoblades per mates de gran altura, una zona quasi verge que ens deixa conèixer la selva en tota la seua esplendor.

 

selva_esmeralda2

selva_esmeralda3

selva_esmeralda_3

 

La selva tropical de l'Amazones, que es desenvolupa al voltanta d'aquest riu tan ric i la seua conca fluvial, és la més extensa del món. Es considera que la seua extensió arriba als 6.000.000 de km² repartits entre nou països sud-americans: Brasil, que posseeix més del 50%, Perú, amb més del 13%, Colòmbia, que posseeix al voltant de 7%, i Bolívia, Equador, Guyana, Surinam, Veneçuela i la Guayana francesa. Les altes temperatures afavoreixen el desenvolupament d'una vegetació espessa, exuberant i sempre verda.

 

No obstant açò, tal com es mostra en aquesta pel·lícula, els problemes externs als quals s'enfronta aquesta zona són molts. D'una banda, la falta de recursos dels governs dels països que comparteixen la selva i l'absència de lleis de protecció per al medi natural, i per una altra, els saquejadors, caçadors furtius i les multinacionals que encapçalen la desforestació, l'explotació dels recursos minerals, vegetals i animals, i la contaminació de l'aigua, que acaben provocant un gran desequilibri ecològic.

 

selva_Esmeralda_4

 

La Missió, el gran salt en les catarates d'Iguazú

Possiblement, La Missió és una de les pel·lícules amb més èxit de la història. Una producció excepcional en diferents sentits que va ser dirigida per Roland Joffé i protagonitzada per dos grans pesos pesats de la indústria hollywoodiense, Robert de Niro i Jeremy Irons. La història que ens explica combina conflictes morals, religiosos i ecològics, i està basada en fets reals.

 

La pel·lícula ens transporta a l'època de convivència entre els colons espanyols i els nadius a Paraguai, una convivència en la qual les missions religioses tenen un paper fonamental. En aquest entorn, conviuen dos personatges, un jesuïta espanyol que s'integra en la selva amazònica a la recerca d'un company de congregació, crucificado i llançat pels indígenes guaranies a les aigües del riu, i seu costat un inesperat company, Rodrigo Mendoza, home rude i sense escrúpols que durant anys s'havia dedicat al tràfic d'esclaus però que decideix redimir-se dels seus pecats viatjant a l'interior de la selva.

 

lamision_1

de_niro

 

D'una banda es mostren les lluites internes entre els nadius i els traficants d'esclaus dels quals van ser testimonis els jesuïtes fins a l'expulsió de l'ordre d'aquelles terres. Però també les lluites entre els diferents elements del clergat tenen cabuda, amb una cúpula corrupta que viatja en funció del complex marc internacional del moment versus els evangelitzadors que es desplacen fins a l'interior de la selva per a ajudar espiritual i humanament als indígenes.

 

{hwdvideoshare}id=76|width=|height={/hwdvideoshare}

 

Un dels plats forts de la Missió és la seua banda sonora, signada per Ennio Morricone i quasi més famosa que la pròpia pel·lícula. L'altre punt fort, a més de l'argument que tant ha atès que parlar, són les seues espectaculars paisatges de bellesa inigualable. Per a gaudir en directe de les meravelles naturals que apareixen en La Missió cal visitar el grandiós Parc Nacional de les Catarates d'Iguazú, al nord d'Argentina, que fa les vegades de triple frontera entre aquest país, Brasil i Paraguai. Considerades com una de les set meravelles del món modern, estan formades per 275 salts de fins a 80 m d'altura, dels quals el 80% estan del costat argentí, alimentats pel cabal del riu Iguazú.

 

iguazu_pelicula

iguazu_1

iguazu_5

 

Concretament, La Missió es va rodar en l'Illa de Sant Martín, a Argentina, en la província de les Missions, i en ple cor del Parc Nacional, amb la seua verda muntanya alçada entre les cascades, que agrega gran atractiu al ja espectacular paisatge de les Catarates. La seua riquesa ecològica conforma una de les majors reserves de flora i fauna al Iguazú inferior. El perímetre de l'illa està també emmarcat per diferents belleses naturals com el braç principal del riu Iguazú i l'immens conjunt de salts denominat Gola del Diable, al nord, mentre que al sud se situa el braç Sant Martín del riu i el salt també anomenat Sant Martín, el segon en magnitud dins del costat argentí.

 

iguazu_2

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà