L'illa laurisilva

Amb més de 12 milions d'anys d'antiguitat i una superfície que de 400 metres quadrats, La Gomera és una de les illes més importants de l'arxipèlag canari. Coronada per la imponent muntanya Garajonay, que l'observa a uns 1.500 metres d'altura, l'illa ha sigut declarada en 2012 Reserva de la Biosfera.

La tradició oral ha donat a Gara i Jaray el títol dels Romeu i Julieta guanxes. El seu amor prohibit va acabar amb la tràgica mort de tots dos en el pic més alt de l'illa de la Gomera. A dia d'avui, les estàtues de tots dos recorden la seua llegenda en el Parc Nacional de Garajonay. Possiblement, un dels espais més visitats de les illes Canàries representa els últims vestigis supervivents de les ancestrals selves subtropicals que fa milions d'anys van poblar l'àrea mediterrània. La seua magnífica vegetació s'assenta sobre materials volcànics relativament recents, amb formacions rocoses i fortaleses que confereixen al Parc un alt interès geològic i físic i genera persistents boires que doten a l'illa d'un ambient inigualable. A més, es tracta de la major representació de laurisilva existent en l'arxipèlag Canari, per açò la seua conservació i el seu interès científic és tan alt.

 

gajonaray_niebla

 

Roque Agando

  

Laurisilva, el major fòssil viu del planeta

Segons els experts, la laurisilva és un autèntic fòssil vivent, una sort de relíquia de temps geològics pretèrits que s'extén pel 90% de la superfície de l'illa, la que dóna recer a multitud d'espècies vegetals endèmiques. La laurisilva és testimoniatge de les espècies que poblaven la zona mediterrània fa milions d'anys i que van desaparèixer del continent pel refredament que va patir aquesta àrea del planeta a causa de les glaciacions. Analitzat des d'aquest punt de vista, l'illa de la Gomera en general i el parc de Garajonay en particular són un autèntic paradís. Per aquest motiu, després dels recents i devastadors incendis patits durant el passat estiu, les mesures de protecció s'hagen extremat i que la UNESCO haja donat a aquest espai el títol de Reserva de la Biosfera, per millorar la seua conservació i protecció.

 

garajonay_laurisilva_Copiar

 

 

garajonay_paisaje_Copiar

  

 Laurisilva

  

Però la laurisilva no és l'únic tresor vegetal d'aquest parc. Entre els arbres del boscos de La Gomera trobem falgueres que entapissen el sòl, exemplars de barbusans, til·lers, arboços, teixos i saücs, i per descomptat, el llorer i el fayal-bruguerar, una formació boscosa pròpia del bosc humit que són la trsició entre la laurisilva i les muntanyes de pinedes canàries, una espècie de la zona que en els últims temps s'ha revaloritzat a causa de la seua utilitat en les tasques de reforestació perquè ajuda a la subjecció del sòl, la seua facilitat per a créixer i desenvolupar-se en terrenys immadurs i secs. L'altre gran atractiu d'aquesta zona és un arbre de la fmília Lauraceae que destaca pel seu color verd i les seues baies negres. La major reserva d'aquesta espècie està en l'illa de la Gomera, de fet, és el símbol natural de l'illa. Els fongs, molses, plantes enfiladisses i líquens també tenen espai en aquest ecosistema. Entre la fauna vertebrada cal destacar la coloma turqué i coloma canària, ambdues endèmiques de la laurisilva canària i el fardatxo gomero.

 

garajonay_lagarto

 

 

gajonaray_hongos

  

  El bosc encantat

 

Un dels majors atractius del Parc Nacional de Garajonay són les seues roques, imponents roques que guarden llegendàries històries sobre herois i personatges guanxes. Un dels més importants és el Roque Agando amb 1.250 metres d'alçada. També els barrancs són imponents i dignes de veure i fotografiar si visitem La Gomera. No obstant açò, dins del Parc Nacional de Garajonay hi ha una zona que transpira màgia, el bosc del cedre. Es tracta d'un bell bosc de laurisilva que està considerada com una de les majors masses forestals de canàries. El passeig per aquest bosc, situat en els límits del Parc Nacional, està delimitat per un rierol del mateix nom pel qual corre aigua durant tot l'any, alguna cosa molt rar en l'arxipèlag Canari.

 

Dins del bosc es pot fer una ruta que comença amb un lleuger descens per una senda que seguiex la ruta del riu i que ens introdueix en l'autèntica naturalesa de l'illa, un entorn totalment salvatge poblat de falgueres i embullats troncs de faigs.

 

gajonaray_cedro

 

 Bosc del Cedro

 

Un paisatge salvatge

Han sigut molts els factors que han facilitat que aquest espai haja arribat fins als nostres dies pràcticament inalterat, però sobretot destaca un, la importància d'aquests boscos per a l'obtenció de fusta. La rica fusta obtinguda de la laurisilva s'aprofitava des de temps immemorials per a alçar cases, fabricar mobles i eines de conreu, així com útils agrícoles i domèstics. Els boscos també servien per al pasturatge de cabres, i d'ells també s'obtenia farratge i branca picada per a l'alimentació de bestiar. Per açò, els habitants sempre han tingut molt clar que salvaguardar els seus boscos, més enllà del seu interès científic.

 

garajonay_helechos_Copiar

 

Baies Viñátigo

 

Hui dia, l'illa de la Gomera segueix sent el millor exemple d'algunes de les tradicions prehispàniques més antigues que es coneixen. Entre elles, l'elaboració de ceràmica idèntica a la que usaven els aborígens o balls i danses que van trobar els europeus quan van arribar a l'illa i que se segueixen executant avui dia. El salt de barrancs amb perxa dels pastors o el xiulat gomero, una tècnica de comunicació ancestral basada en l'ús de xiulades per a a través dels barrancs i està considerada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, són uns altres dels grans atractius d'una illa que ha fet de les seues més antigues tradicions els seus millors senyals d'identitat.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà