Islàndia: gel i foc

Islàndia és un gran “collage” compost per paisatges pràcticament increïbles, com a originaris d'un planeta remot. Icebergs gegants, muntanyes, volcans i penya-segats formen aquesta pintoresca i espectacular illa que a dia d'avui segueix sent un dels llocs més salvatges i verges d'Europa. 

Coneixent la tradició i la cultura islandesa, no és d'estranyar que els seus paisatges desborden màgia pels quatre costats, tal com ho fa la seua mitologia i tal com ho fan les seues històries més ancestrals. En el país que va servir d'inspiració a Tolkien per a descriure alguns dels escenaris i personatges de la Terra Mitjana, són molts els que creuen que les seues terres van estar poblades en algun moment històric per elfs, trolls i nans. Segons una enquesta realitzada l'any 2007, més d'un 30% de la població no nega l'existència d'aquests éssers mitològics i quasi un 10% estan convençuts de la seua existència real i de la veracitat de gran part de les llegendes de la mitologia nòrdica inspirades a Islàndia. Però aquest pensament no és difícil d'entendre si passegem per alguns dels emblemàtics paisatges d'aquesta gran illa que té, entre les seues múltiples particularitats, estar molt prop de l'Oceà Glacial Àrtic alhora que està catalogada com el país del món amb més volcans actius. La lava recorrent rius de gel. Per ventura no sembla que estiguem parlant de màgia?

 

ICELAND_1

 

Thingvellir: la gran cicatriu

Islàndia ha sigut (i és) un país sense reis. No obstant açò, està considerat com l'autèntic pare de la democràcia a nivell mundial ja que segons la història nacional allí de va establir en el segle X el primer parlament del món quan els camperols van decidir establir lleis i regulacions als seus conflictes evitant així els enfrontaments armats. El lloc triat per a celebrar tals reunions anuals de confraternització entre clans i pobles va ser la vall de Thingvellir (Þingvellir), un lloc tan espectacular com a simbòlic, ja que ací xoquen les dues plaques tectòniques de la Terra: la nord-americana i l'euroasiàtica. Aquestes plaques es van partint, allunyant-se la una de l'altra, la qual cosa dóna lloc a nombrosos terratrèmols i moviments sísmics en aquesta zona a uns seixanta quilòmetres de la capital islandesa, al sud-oest del país. 


Són precisament aqueixos moviments de la Terra el que han donat a la vall de Thingvellir una orografia tan particular i interessant geològicament. Allí es va formar fa centenars d'anys un profund barranc dins del com, a dia d'avui, es pot passejar observant un dels llocs més emblemàtics de la història d'Islàndia. Diuen que precisament el gran barranc permetia als oradors i representants amplificar la seua veu per a donar a conèixer les lleis debatudes en cada assemblea, com havien sigut resolts els litigis presentats en el parlament i quins matrimonis entre clans s'havien pactat. 

 

ICELAND_THINGVELLIR

ICELAND_THINGVELLIR_2


Aquesta vall, que avui dia té la denominació de Parc Nacional, alberga el llac més gran de la illa, el Þingvallavatn, pel qual flueix el riu Öxará, i també és el lloc on podem veure la bella cataracta Öxarárfoss, que apareix esmentada en l'himne nacional del país i que ha servit d'inspiració a pintors, escriptors i cantants. La resta del peculiar paisatge de la vall de Thingvellir va canviant per l'esdevenir dels moviments sísmics i volcànics, que fan aparèixer i desaparèixer sòls rocosos poblats de molses, salts d'aigua, llacs, coves i piscines naturals.

 

ICELAND_THINGVELLIR_1

ICELAND_SAMROHN

Cataracta Öxarárfoss. Imatge: Sam Rhon

 

Una costa de trolls i un santuari d'icebergs

Al sud d'Islàndia trobem una platja que crida l'atenció pel seu color negrós. Es tracta de la platja de Vik, en la ciutat homònima, la que se situa més al sud de la illa i la que, a més, és la més pluy1m42a. La platja negra de Vik està just sota la Glacera Mýrdalsjökull i molt prop del volcà Katla, un dels més forts i perillosos d'Islàndia i l'última erupció dels quals va tenir lloc en 1913. La de Vik és una platja famosa per les seues trolls de pedra, grans roques que sobreixen de l'aigua i que poden arribar a mesurar més de quaranta metres. Segons els vilatans, les grans roques són els tres perillosos trolls que intentaven separar els fiords de l'oest de la resta d'Islàndia i que, en duent a terme el seu malèfic pla, van ser sorpresos pel Sol, quedant per sempre petrificats enmig de la platja. 

 

ICELAND_VIK

ICELAND_VIK2


En l'altre extrem dels paisatges increïbles, trobem el gran llac de Jökulsárlón, un dels llocs més visitats d'Islàndia i també un dels més bells que es coneixen. Jökulsárlón és el llac glacial més important de la illa i que es caracteritza per estar esguitat de grans icebergs, blocs de gel de diferents tonalitats que van movent-se en funció de la temperatura i l'aigua. Entre aquests icebergs trobem els “transparents” i els bruts. Els segons són aquells en els quals els sediments han format una capa exterior. Els segons, apareixen quan, a causa del moviment de l'aigua, els icebergs es donen la volta, deixant veure al visitant la seua part més neta i pura. 


A més dels icebergs, el més curiós d'aquest llac és que va nàixer fa relativament poc temps, sent mesurat per primera vegada l'any 1934. Des de llavors el seu creixement ha sigut desmesurat i accelerat a causa de la ràpida fusió de les glaceres islandeses. Des que va ser descobert a mitjan dècada dels anys trenta fins a 1975 (és a dir, en amb prou faenes quaranta anys) va passar a mesurar de 7,9 a 18 quilòmetres quadrats. En l'actualitat el llac aconsegueix més de 200 metres de profunditat en la seua part més profunda i des de la seua riba pot observar-se una important biodiversitat aquàtica i marina com a foques, gavines, frarets o xatracs àrtics (Sterna paradisaea).

 

ICELAND_JKULSRIN_2

ICELAND_JKULSRIN_3

ICELAND_JKULSRIN_4

 

El bosc de Thor i l'illa de Julio Verne

Snaefellsnes és el nom que rep una petita península situada en l'oest d'Islàndia, en el fiord de Borg. També és coneguda com “la xicoteta Islàndia” perquè en és capaç de reproduir en la seua mínima extensió algunes de les característiques del país (té icebergs, volcans, muntanyes i valls sorprenents). Est és el lloc on Julio Verne va situar la seua novel·la “Viatge al centre de la Terra” i és també el paisatge triat per l'escriptor islandés Halldor Laxness per al seu memorable “Sota la glacera”, on un emissari del bisbe d'Islàndia viatja fins al volcà de el Snæfellsjökull per a investigar una sèrie d'estranys successos succeïts en una comunitat que s´autoconsidera “el centre de l'univers”. No obstant açò, segons la tradició més esotèrica, Snaefelllnes estiga és un dels punts amb major força tel·lúrica del planeta ja que el volcà ha creat allí un camp magnètic de força especial. 

 

ICELAND_Snfellsjkull-kfk-1

Volcà Snæfellsjökull

ICELAND_CENTROTIERRA

ICELAND_CENTROTIERRA2

Fotogrames de l'última versió l'aclamada obra de Verne "Viatge al centre de la Terra"


D'altra banda, els amants de la naturalesa que visiten Islàndia ha de fer una parada obligada en un dels paratges més emblemàtics de la illa: Thorsmörk (el bosc de Thor). Thorsmörk és una reserva natural situada entre tres glaceres en la qual se succeeixen grans contrastos naturals, amb petits boscos d'estepa, goles de roca i glacials. El bosc de Thor està situat a uns 150 quilòmetres de Reykjavík i envoltat de glaceres pel nord, l'est i l'oest. En la seua part sud s'estén un gran desert d'arena negra que apareix envoltat d'un muntanyenc bosc en el qual se succeeixen “estranys” fenòmens termals que tenen com a conseqüència una frondosa vegetació.

 

ICELAND_Thorsmrk

ICELAND_Thorsmrk_2

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.