Garden of the moon, apunts sobre flora Jazzística

A més de l'estimulació musical que de vegades s'aplica a les plantes, els vincles entre flora i música són pràcticament inabastables. Prenent atenció concretament al jazz, les peces i els seus títols, la temàtica i fins i tot les portades plantegen un recorregut per un autèntic verger de sorprenent diversitat.

Si com proposa la fonotropia el desenvolupament de les plantes pot estimular-se utilitzant música, escoltant a Duke Ellington aquestes probablement creixerien a ritme sincopat. I encara que és una incògnita si ho farien més ràpidament sí que podem afirmar que el jazz ha crescut incorporant vegetació a pràcticament totes els components del seu imaginari. D'aquesta manera, amb una simple ullada és fàcil adonar-se que un gran nombre de peces i portades de jazz estan poblades de la més diversa flora, ja siga salvatge o domèstica. Aquest article vol ser un recorregut – deliberadament no exhaustiu- a través del jardí del jazz, amb els seus camins, clars i, per descomptat, les diminutes flors que a voltes un gran arbre converteix en una sort de secret.

 

MARCELO1

 

La primera divisió natural -observable en ocasions també en humans- que podem realitzar està en la natura salvatge o no de la flora. La jungla designa un lloc el significat últim del qual està més lligat als seus pobladors que a la vegetació selvàtica que la constitueix. Ja siga com a símbol de feresa, pugna o llibertat, els seus ressons ressonen en multitud de títols, des del clàssic Jungle blues escrit per Jerry Roll Morton al cubop de Machito en Wild Jungle passant per Jungle madness o Under the blue jungle moon, que Billie Holiday va interpretar com ningú. Money jungle dóna nom a l'imprescindible LP de Duke Ellington, qui trenta anys abans havia creat el "jungle style" que va marcar tota una època en els clubs de Harlem.

 

MARCELO2

 

En el pol oposat a la jungla apareix el jardí, lloc modelat a conveniència del seu creador i la bellesa del qual, en certa manera domesticada, ha inspirat també el jazz. La peça més coneguda és l'estàndard Royal Gardens Blues dedicat als Royal Gardens (en l'actualitat Lincoln Gardens) de Chicago on van tocar músics essencials del gènere com King Oliver o Bix Beiderbecke. També es va convertir en estàndard el tema de la pel·lícula Garden of the moon, que proposava l'exòtica idea d'un jardí lunar. Quasi com a esqueixos que produeixen arrels de forma independent, en ocasions s'utilitzen cançons populars com a material jazzístic, com en el cas de A garden in the rain. Encara que de relació indirecta, és impossible parlar de jardins i jazz sense que acudisca a la ment la banda sonora de Midnight in the garden of good and evil, integrada quasi íntegrament per composicions de Johnny Mercer.

 

MARCELO3

 

Com a rei indiscutible de la vegetació, al voltant de l'arbre s'han construït tota classe de símbols i mites. A més de representar la vida i el creixement, el seu caràcter ascendent el fa sovint un símbol màgic d'unió entre allò terrenal i allò celeste. La seua presència en la música és essencial, i d'igual manera apareix en el jazz. Acollia als qui van escriure Down by the sycamore tree, In the shade of the old apple tree o Under the bamboo tree, prenent un matís quasi bíblic en Don't sit under the apple tree, popularitzat per l'orquestra de Glenn Miller. També és protagonista en totes les seues varietats en Willow tree, Olive tree o The Jasmine tree, entre uns altres i funciona com a metàfora en Love doesn't grow in trees i The pitch-tree thing. A més, Yusuf Lateef va portar encara més lluny la idea d'un jardí lunar introduint una espècie autòctona en Moon tree.

 

MARCELO4

 

El privilegi de les flors, del qual se sol ometre que és essencialment cruel, és la bellesa que sovint fa que siguen cercenades de les seues tiges per a servir d'obsequi o ingredient per a essències. Aqueixa fràgil bellesa les situa en un lloc privilegiat de la cultura humana, sent per descomptat un element important d'atenció per part de la música, ja siga de forma autònoma o simbòlica. En el terreny del jazz la seua presència és evident en temes com Honeysuckle rose, The Rose o Mighty like a rose. Però no és la rosa l'única protagonista de síncopes i improvisacions, també s'han dedicat compassos a les margarides en Where the lazy daisies grow, la flor de lotus en Lotus blossom, les flors del bosc en Forest flower o la delicada Fleurette africaine que es troba precisament en Money jungle.

 

També són el tema central de Passion flower, A flower is a lovesome thing (reinterpretada burlonament en ocasions com A flower is a lonesome thing), l'evocadora I picked a flower the color of your eyes o Days of wine and roses, tema homònim de la pel·lícula.

 

MARCELO5

 

A més d'en les quals il·lustren aquest text, les plantes estan presents en multitud de portades de jazz com Earth blossom (The John Betsch Society), Whims of chambers (Paul Chambers Sextet), Jazz Suite (The Stan Tracey Sextet), The Tal Farlow Album (Tal Farlow) o Honeysuckle breeze (Tom Scott), per posar alguns exemples. A més està present de forma suggerida en les de Jim Flora, de clara inspiració orgànica, confirmant que les plantes, agrestes o familiars, són part indispensable del pensament i activitat humana.

 

La tràgica desconsideració general cap a les fulles, vitals com a encarregades de la fotosíntesi però agranades i xafades diàriament, va prendre forma en el jazz quan es va canviar el títol de Les feuilles mortes per Autumn leaves i es va excloure a les fulles –en altres moment protagonistes del títol- de la seua lletra. Poden ser profètiques o portadores de bona sort, com en The tea leaf prophecy o I'm looking over a four leaf clover, daurades com en Golden leaf strut o d'auró com Maple leaf rag, però és clar que la seua desatenció les feia mereixedores d'aquest epitafi a manera de coda.

 

{hwdvideoshare}id=88|width=560|height=340{/hwdvideoshare}

 

Índex de peces, autors i data de composició (algunes de les atribucions són aproximades):

Days of wine and roses (H. Mancini, J. Mercer, 1962)

Don't sit under the apple tree (S. H. Stept, 1942)

Down by the sycamore tree (Tradicional)

Les feuilles mortes (Autumn leaves) (J. Kosma, J. Mercer, J. Prevert, 1949)

Fleurette africaine (D. Ellington, 1962)

Flower is a lovesome thing, a (B. Strayhorn, 1944)

Forest flower (C. Lloyd, 1966)

Garden in the rain, a (C, Gibbons, J. Dyrenforth, 1928)

Garden of the moon

Golden leaf strut (L. Roppolo, P. Mertz, 1923)

Honeysuckle rose (F. Waller, A. Razaf, 1929)

I'm looking over a four leaf clover

In the shade of the old apple tree (H. Williams & E. Van Alstyne, 1905)

I picked a flower the color of your eyes (B. Haid, 1935)

Jasmin tree, the (J. Lewis, 1968)

Jungle blues (J. Roll Morton, 1926)

Jungle madness (C. Willett, 1938)

Lotus blossom (B. Strayhorn, 1947)

Love doesn't grow in trees (?)

Maple leaf rag (S. Joplin, 1899)

Mighty like a rose (Mighty lak' a rose, E. Nevin, F. L. Stanton, 1901)

Money jungle (D. Ellington, 1962)

Moon tree (Y. Lateef, 1959)

Olive tree (?)

Passion flower (B. Strayhorn, 1944)

Pitch-tree thing, the?

Rose, the (?)

Royal Gardens Blues (C. Williams, S. Williams, 1919)

Tea leaf prophecy, the

Under a blue jungle moon (?)

Under the bamboo tree (B. Cole, 1901)

Where the lazy daisies grow (C. Friend, 1924)

Wild jungle (F. R. Gutiérrez, 1948)

Willow tree (?)

Marcelo Jaume

Estudiant de Musicologia

Mitjà