Imprimir aquesta pàgina

El Jerte, paisatge de cirerers

La seua vall ens ofereix un espectacle impressionant gràcies a la floració dels cirerers, que cobreixen de blanc el paisatge. Per desgràcia aquest moment màgic sols dura uns dies, i es mou al calendari depenent de la climatologia de l’any.

 

El Jerte és una Comarca natural situada en el Nord-est de la Província de Càceres, que limita pel Nord amb la comarca d'Ambroz i les províncies d'Àvila i Salamanca, i pel sud amb Plasència i la comarca de la Vera. La seua vall està formada per 11 pobles. El Jerte està constituït, bàsicament, pels contraforts sud de la Serra de Gredos i per la Serra de Candelario al Nord, per la Serra de Tormantos i la San Bernabé per orient i la de Tras la Sierra per ponent.

 

JERTE2

 

La natura jerteña, amb un microclima excepcional durant tot l'any cobra unes característiques molt especials en la primavera i més en concret en la vall, quan més de 2 milions de cirerers plantats en aquestes belles muntanyes obrin les seues flors i inunden la vall amb una increïble imatge nevada que es reparteix meravellosament per les riberes de la serra per on circula el riu Jerte.

 

Una vegada a l'any i durant una setmana el Vall del Jerte veu com les seues colines apareixen nevades de flors blanques. Quan comencen a desaparèixer les neus dels cims, altre blanc s'expandeix per les vessants, el blanc pur i aromàtic de la flor de la cirera. Aquest miracle és un dels millor regals que la natura ens pot oferir cada any.

 

JERTE3

 

La floració dels cirerers no es produeix en una data fixa, sinó que varia depenent de les condicions climatològiques que es produeixen durant l'hivern i en les data pròxima a la floració. Lo habitual es que es produeixca durant la segona quinzena de març i la primera setmana de abril. Però les dades exactes de la floració no se saben quasi fins que comencen a florir els cirerers. Uns arbres que, junt a altres fruiters distribuïts per tota la península, es poden apadrinar per afavorir el seu cultiu i per gaudir de les seues cireres quan siga l'època de recol·lecció.

 

Riquesa arbòria

L'espècie principal que forma aquestos boscos és el roure martinenc, de la qual les fulles lobulades se sequen i cauen al final de l'estació freda. Com acompanyants del roure destaquen el serval de caçadors, espinós o arç blanc, arbocer i els ruscos. En el sotabosc abunden diverses espècies de falguerars, orquídies, pajaritos, aguilenca, arenaria, lleterola, etc. Algunes zones de melonar han sigut substituïdes per cultius i boscos de castanyes, espècie també de fulla caduca que al caure aporta matèria per a l'humus de terra. La seua fusta i fruit (castanya), son aprofitades pels habitants de la zona. En les vessants solejades prospera bé el cultiu del cirerer, del qual els seus fruits són una font de riquesa en tota la comarca del Jerte.

 

JERTE5

 

Junt als cursos d'aigua apareixen boscos constituïts per espècies que necessiten abundant humitat edàfica. Les tres espècies arbòries principals d'estes ripícoles son els alis, el freixe i el salze, que formen boscos en els vessants de rius i goles. Són espècies caducifòlies que perden la fulla amb l'arribada de la tardor. Junt a ells apareixen altres arbres que per la seua escassesa constitueixen autèntiques relíquies botàniques en la zona.

 

JERTE6

 

Entre ells està el teix, conífera tòxica, de la que sols el aril roig del fruit pot ser aprofitat per les aus; el grèvol, arbre del qual esta prohibit recol·lectar rames i fruits, que formen part de l'alimentació hivernal de nombroses aus; i el bedoll, del que queden escassos exemplars en la reserva, de la qual esta prohibit recol·lectar els seus fruits i el tall de les seues branques.

 

JERTE1

 

En les zones on dels cims serrans, especialment en la Gola de la Serrá es formen pasturatges alpins dominats per l’alp o cerví. Junt a ells podem trobar espècies com les gencianes, veratre i safrà serrà. En els trampelés exarcats que es formen apareix el bruc de bonal i la insectívora dròsera o rossolí.

 

Els animals de la vall

Des de la vall fins els cims serrans trobem multitud d’hàbitats que han sigut aprofitats per un munt d’espècies animals adaptades a ells. Entre els invertebrats hem de destacar les freqüents papallones diürnes i nocturnes, així com un coleòpter de notable mida i bellesa, el cérvol volador, de les quals els mascles estableixen ferotges combats amb els seus apèndixs cefàlics o banyes.

 

JERTE7

 

L'aigua és un element principal en la zona i a ella estan lligats els cicles biològics de moltes espècies. Entre els peixos cal destacar la truita comú, sense dubte el peix més característic d'aquestos rius. Alguns amfibis més abundants són els tritons, salamandres, gripau comú, parterot, granota comú i camallarga. Algun rèptil també es troba junt a l'aigua com la tortuga, el fardatxo i verdinegre, que prefereix els rierols i la colobra.

 

El grup d'aus està àmpliament representat. La bella merla aquàtica es capaç de submergir-se en l'aigua a capturar insectes, mentre en el roure sona la veu del arredajo. Oriol, palput i rabillarg, també es deixen vore i sentir entre l'arboreda. L'abundància de la cigonya i la seua compayna, la cigonya negra que també es troba per la comarca, encara que cada vegada la seua presencia és més escassa.

 

JERTE8

 

Abundants són encara les siluetes d'algunes rapaços com milans y aligots. En el penyal trobem refugi de voltors leonats, mussols reals. Però les reines dels cims són les àguiles reals, la silueta de les quals encara sobrevola aquestos valls i serres. Encara és possible observar els ràpids falcons entre altres aus en la frondosa arboreda. I entre els mamífers hi ha el mític linx, que és el felí més amenaçat del món, i que utilitza la zona com a passadís entre les poblacions assentades en el paratge. Gats muntanyencs i genetes també deixen rastre de la seua silenciosa presencia.

 

JERTE9

 

Poc conegut, el desmán, és un mamífer de costums aquàtiques que sol passar desapercebut per la majoria dels visitants. Dos mamífers dels quals es troben en bon estat de conservació es la llúdria i la cabra Montesa. L'aigua es el mig natural de la llúdria, que es dedica bona part del seu temps a corretejar amb el seus congèneres.

 

El Jerte és un entorn únic per a poder gaudir d'una nevada de flora en la tardor. Pots gaudir d'aquest paratge per lliure o amb Fil Per Randa Club de Viatges que organitza activitats totalment alternatives al mercat turístic.

 

Pots informar-te en:

www.fil-per-randa.com

Fil per randa

Club de viatges que es dedica a la difusió del patrimoni cultural, monumental i medioambiental. Sempre entenent la cultura com un valor universal

www.fil-per-randa.com

L'últim de Fil per randa

Articles relacionats (per etiqueta)

Mitjà