El tresor de l'Atlàntic

Les Illes Cíes estan considerades com la joia de l'oceà Atlàntic. Els seus espectaculars paisatges, la seua fauna i flora formen un conjunt de gran bellesa que va ser declarat Parc Nacional en 2002, i una de les seues platges, la de Rodas, està considerada com una de les millors del món.

Les Illes Cíes, juntament amb els arxipèlags d'Ons i Sálvora, i l'illa de Cortegada, formen el Parc Nacional de les Illes Atlàntiques. Aquests tres arxipèlags representen l'ecosistema de la costa atlàntica, i engloben una extensió total de 2.772 hectàrees, de les quals 1.135 són d'àrea emergida. Un Parc Nacional marítim i terrestre carregat de riquesa històrica, botànica i faunística. 

Romans, pirates i acampadors

Estes illes s'anomeraren Siccae (àrides) a l'antiguitat per a rudesa de les seues terres. Existeix constància de la presència de l'ésser humà des de l'any 3.500 a.C., i així ho han demostrat les diferents excavacions arqueològiques realitzades, entre les quals hi ha troballes romanes. En aquests assentaments es van trobar àmfores, ceràmica i textos d'Estrabón i Plini, fins i tot hi ha llegendes que asseguren que Julio César va estar en les illes mentre lluitava contra la tribu dels Herminiios.

 

cies_panorama

 

Durant l'Edat Mitjana les illes van ser habitades per diferents ordres monàstiques, destacant la dels benedictins, que es va assentar allí en el s.XI i la dels franciscans, que van viure en les illes en el s.XIV, a més també va passar per allí l'Ordre de Cluny. Com a prova del passat monacal de les Cíes existeixen en les illes dos monestirs, el de Sant Estevo, en l'Illa do Faro, i el del Sant Martiño en l'illa que porta el seu nom.

 

Però si hi ha una part de la història de les illes que crida especialment l'atenció és per ser un dels punts de parada del navegant i pirata anglés Sir Francis Drake, qui va atracar allí durant el seu saqueig a la Ria de Vigo. I és que, la proximitat a la ciutat de Vigo i la seua posició estratègica en l'Atlàntic, feien d'aquestes illes un centre d'operacions per als pirates, que preparaven des d'allí el seu assalt a les poblacions de la costa. Els pirates normands i turcs van donar testimoniatge d'açò, i així s'explica que al s.XVIII les Cíes quedaren totalment despoblades. No serà fins a finals del s.XIX quan algunes famílies de camperols tornen a poblar les illes dedicant-se a l'agricultura i la ramaderia.

 

Ja en el s. XX, especialment en els anys seixanta, la zona es va convertir en un dels punts d'acampada lliure més visitats del nord d'Espanya. En 1980 les illes van ser declarades Parc Natural, i l'any 2002 Parc Nacional, una acció que va permetre protegir la zona de la contaminació i l'acció de l'home. Des de llavors es va prohibir la caça i la pesca esportiva, i es va posar límit a les activitats de tot tipus en l'arxipèlag. En l'actualitat l'accés a les illes està restringit a un màxim de 2.000 persones al dia.

 

Un ecosistema molt peculiar

Una dels aspectes més característics de les Illes Atlàntiques en general i de les Cíes en particular són les "furnes" o grutes marines que s'han anat formant sobre la roca a causa del continu onatge. En aquestes coves s'allotgen quantitat d'aus per a protegir-se. Entre les furnes més destacades es troba el "Buraco do Inferno", en la veïna illa d'Ons, que alguns consideren l'entrada de l'Infern. I és que les llegendes més antigues asseguren que les Illes Atlàntiques són visitades per la Santa Compaña a la recerca d'ànimes perdudes.

 

cies_buraco

 

També és destacable la bellesa paisatgística de les Cíes, derivada de la seua riquesa de fauna i flora. En el primer cas, les Cíes són famoses pel seu interès ornitològic, podríem citar més de 150 espècies de les quals 124 són aus de gran interès. Per exemple el gavià argentat posseeix en les Cíes una de les colònies més nombroses d'Europa. Altres espècies típiques de la zona són el corb marí, les rupícoles, el xoriguer, el falcó comú, la coloma salvatge, la gralla i el corb.

 

cies_cormoran

 

Pel que fa al valor botànic d'aquestes illes, és molt elevat sobretot si ens fixem en les plantes pròpies dels penya-segats entre les quals es troben principalment les falgueres. També el fons marí forma un hàbitat molt característic d'aquesta zona, en ell es troba representada la pràctica totalitat de la flora i fauna submarina pròpia del litoral gallec, amb algues, mol·luscs, crustacis, equinoderms i gran quantitat de peixos.

 

cies_submarino

cies_submarino2

 

Quant a la morfologia del terreny, cal afegir als citats penya-segats les platges i les dunes. Aquestes gaudeixen de gran prestigi Cíes i no cal deixar de fer esment de la "camariña", duna que antigament era molt abundant en les costes gallegues. Entre les platges situades en la cara est a resguard dels temporals, es troben algunes d'incalculable bellesa com Dornas, Canexol, Melide, Area dues Cans i Pereiro entre altres. L'Illa de Rodas va ser descrita en el 2007 com la millor platja del món segons el diari anglés The Guardian.

 

La contaminació, el perill constant

La declaració de les Illes Atlàntiques en 2002 com a Parc Nacional es va realitzar, en gran part, per a protegir els arxipèlags de la constant contaminació a la qual estaven exposats. Per desgràcia molts d'aquests perills no han desaparegut en l'actualitat.

 

Les illes Cíes estan molt pròximes a Vigo, una zona d'important activitat industrial i que posseeix un dels ports comercials més importants del nostre país. Aquest port comercial i esportiu, amb el seu intens tràfic, fan que la ria es contamine de materials pesats. De fet, el principal perill que aguaita a l'arxipèlag és la quantitat de petroliers enfront de les costes gallegues, una activitat normal però que és una font important de contaminació, a més de per el perill latent perquè en massa ocasions els petroliers no netegen com cal les pèrdues que produeixen els seus tancs. A més, la climatologia, l'abrupte de les costes i l'escassa atenció a la necessitat de renovar les flotes, fan que amb freqüència es produïsquen accidents de grans mercants o petroliers que contaminen greument les costes. Els més recents i importants desastres són els del Polycommander en 1970, el Andros Pàtria en 1978 i més recentment el del Prestige, l'any 2002, que va afectar a més del 80% de les Illes Atlàntiques i a més del 50% de les Illes Cíes.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà

Més en aquesta categoria: « Viure la via! Caure del niu »