El Solar Corona, un espai urbà participatiu

Al cor del Carmen, a València, trobem aquest projecte comunitari de rehabilitació i reutilització d'un solar abandonat. Veïns i associacions del barri ixen al carrer i creen un nou espai verd per a gaudir i desenvolupar activitats culturals.

L'espai ciutadà Solar Corona, situat en el carrer Corona 12-14 de València, naix com a resultat de la trobada Comboi a la Fresca de la xarxa Arquitecturas Colectivas desenvolupat al juliol de 2011. Després de mesos de gestió per part de diversos col·lectius de tècnics relacionats amb disciplines com l'arquitectura, el dret, l'art, la sociologia i la gestió cultural, organitzats sota la plataforma Comboi a la fresca, sorgeix aquest espai ciutadà.

 

Pel desenvolupament de la trobada es va obtenir la cessió temporal de l'Ajuntament i del propietari de l'espai. Una vegada passat aquest primer moment de treball col·laboratiu i d'expressió del potencial de l'espai, part dels implicats en la trobada, juntament amb veïns residents, van acordar continuar desenvolupant el projecte d'un jardí, com a punt de trobada i activitat veïnal. L'espai es concep com "una eina d'apoderament ciutadà que pot contribuir a satisfer diferents necessitats i a portar avant projectes de persones i associacions, tant del barri com del conjunt de la ciutat".

 

CORONA-3

 CORONA-4

 Projecte Solar Corona

 

El projecte s'ha anat configurant de manera orgànica amb la voluntat de constituir-se com un espai de programació sociocultural i d'ús col·lectiu; exposar-se com un aula exterior d'autoformació i tallers, fins avui sobre temes com l'agroecologia urbana o la pintura mural, i finalment indagar sobre temes com la dinamització laboral, l'autoocupació i la impulsió de projectes de tot tipus.

 

La superfície, d'uns 600 m2, consta d'unes restes arqueològiques del s.XVIII pertanyents a l'antigament denominat el "Raval dels Tints", el nom del qual revela la presència de tallers de tintorers i peraires que usaven la sèquia de Rovella, coincidint amb el traçat del carrer Corona, com a subministrament d'aigua per als seus treballs. Aquesta sèquia, artèria principal del subministrament d'aigua al casc, irrigava els horts intramurs de la part nord-oest del casc històric, desviant-se a l'altura del Mercat de Mossen Sorell pel carrer sant Miguel cap al Tossal.

 

CORONA-22

Vista aèria de València des del pont de San Josep (Guesdon, 1858)

CORONA-5

Projecte Solar Corona

 

El llarg període d'abandó de la ruïna ha fet aflorar una important quantitat d'arbrat que ha adquirit un port considerable. Aquest arbrat projecta una agradable ombra als espais recuperats i moblats sota la ruïna: un jardí de les ruïnes. D'aquest estrat fèrtil previ a l'assentament urbà han crescut 4 lledoners (Celtis australis), 4 presseguers (Prunus persica), 4 palmeres i un om (Ulmus spp.). Aquesta presència de natura de creixement espontani pot interpretar-se com l'indici d'un estrat fèrtil en guaret i llança qüestions com la de si és possible concebre la ciutat en clau ecosistèmica i orgànica, si és pertinent posar en valor les variables naturals, topogràfiques, hidràuliques i estratigràfiques per a intervenir i planificar la nostra ciutat o si podem imaginar un casc històric que substituïsca part dels seus buits per espais on la natura cohabite amb el teixit urbà, com s'observa en les litografies de Guesdon de mitjan el segle XIX.

 

Aquestes preguntes podien interpretar-se fins avui com un anhel romàntic de tornada a un passat rural ja superat. No obstant açò, la tendència global de qualificació de barris mitjançant micro-iniciatives de tot tipus, molt habitualment relacionades amb la natura i l'ús singular en el medi urbà, contradiu aquest fet. Molt al contrari, comença a ser signe de modernitat urbana, el comptar amb espais naturalitzats d'iniciatives diverses, així com considerar l'experiència urbana i els graus de complexitat d'ús dels espais com a valors afegits de la nostra urbs.

 

CORONA-9

 CORONA-11

 Projecte Solar Corona

 

Si ben l'aturada immobiliària generalitzada troba en els nostres centres urbans un dels pocs enclavaments de desenvolupament actual, cal preguntar-se després de l'eufòria constructiva, quin model de ciutat volem?, en quin grau podria combinar-se la política activa de rehabilitació i de construcció de nova planta amb la requalificació de contextos urbans? i quins són les necessitats i demandes actuals?

 

La nova llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Generalitat, en redacció, com no podia ser d'una altra manera, va a donar prioritat a les renovacions i rehabilitacions urbanes de la ciutat consolidada. La llei recupera la figura de l'agent urbanitzador, i mostra una decidida voluntat d'agilitar o forçar l'edificació, renovació o rehabilitació d'un immoble o solar, de manera directa o indirecta, si hi ha un tercer interessat. Aquest fet augura una via de desenvolupament urbà pròxim. No obstant açò, amb l'après en aquest últim període i l'estudi del volum de demanda actual, podria aprofundir-se sobre el model de creixement que desitgem, quin volum de construcció es fa necessari, així com quins són els continguts d'una multitud de continents buits.

 

Davant un panorama laboral deprimit on ha estat segrestat l'horitzó, tal volta, com ha sigut desenvolupat en el programa estonoesunsolar de Saragossa, la xarxa d'espais en desús supose un potencial de dinamització laboral per a diversos sectors de la població. Alguns d'aquests espais podrien entendre's com un pulmó verd disseminat, albergant al seu torn un desplegament d'usos d'acord amb les necessitats i sinergies entre la població local i les diverses entitats locals existents.

 

ESTONO

Iniciativa estonoesunsolar de Saragossa

 

En quina mesura són compatibles aquestes iniciatives i maneres de fer amb el planejament a l'ús? De ser possible, com fer aquests projectes viables, sostenibles i alhora mantenir el vessant social i de servei a l'habitant amb la qual aquests projectes naixen?

 

L'assemblea Solar Corona constituïda com a associació cultural, està formada per una representació de veïns del Carmen, així com de representants d'iniciatives diverses i de tècnics pertanyents a col·lectius professionals com WUD (anteriorment LAminúscula), Mixuro, Makea, Monstruopía (anteriorment LAminúscula). L'espai, cedit de manera temporal pel propietari fins que el projecte habitacional i d'aparcaments s'execute, es gestiona mitjançant assemblees obertes (1º i 3er dimecres de cada mes a les 19h en el solar) amb la intenció de construir de manera col·lectiva un espai acte-organitzat i sostenible d'ús veïnal. L'espai roman cedit pel propietari a les associacions fins a la seua venda o urbanització.

 

CORONA-6

 Projecte Solar Corona

 

La voluntat d'aquest equip gestor és la de provocar les màximes sinergies possibles amb els col·lectius locals, assumint drets i deures de l'espai mitjançant el protocol d'usos redactat. La superfície annexa a la ruïna funciona com a espai multiusos, obert a la programació i proposició de col·lectius i entitats. Així, el Col·legi Públic Santa Teresa, col·laborador puntual d'un xicotet hort en l'espai, va gravar i va projectar en el solar el seu medimetratge: "Un barri de cinema un col.le de pel.lícula" (direcció Josep Arbiol). La plataforma de col·lectius locals Ciutat Vella Batega, disposa de l'espai per al desenvolupament de les seues activitats, així com el col.lectiu de Mares i pares de Ciutat Vella i el col·lectiu de Falles populars i combatives que ha construït enguany, per tercer any consecutiu, una falla popular a l'interior de l'espai. Les sinergies s'han establit al mateix temps amb diverses entitats com el Jardí Botànic de la Universitat de València, que col·labora mitjançant l'assessorament i la cessió de material per a la construcció d'un sombrajo de bambú. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València ha deslocalitzat la seua peça Geoviver dels equips WUD+mixuro. El Col·legi d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana mitjançant la programació del cicle de presentació de projectes: "L'Arquitectura a Concurs, Història d'èxits i fracassos", o l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD), que organitza una exposició en l'espai, han col·laborat amb el solar.

 

La complexitat dels processos contribueix a la construcció orgànica del projecte que va adaptant-se als recursos i circumstàncies del moment. Les decisions, les accions i la programació es porten a consens, i els treballs són majorment cooperatius. L'espai, la seua configuració i el seu ús, constitueixen un projecte de recerca-acció-participativa que condensa temes com la relació i gaudiment del patrimoni i la natura de caràcter espontani, en un espai històric. S'està treballant per a vertebrar un projecte que sumeix la major quantitat d'agents, sempre des de la lògica del suport mutu i també de la resposta als interessos i necessitats de caràcter tangible i intangible dels mateixos.

 

 CORONA-8

CORONA-7

Projecte Solar Corona

 

Cal dir ací que la gestió i manteniment de l'espai, de caràcter altruista per part dels seus participants, no està exempta de complexitat i esforç continuat. Fer convergir els interessos individuals amb els interessos col·lectius de tots els participants, és un repte a voltes difícil de mantenir, i alhora és condició indispensable per a la continuïtat del procés. Qüestions com la seguretat, la neteja, el manteniment o la responsabilitat civil són de vital importància.

 

Aquestes qüestions estan molt presents en l'àmplia casuística d'espais similars que s'estén en la península Ibèrica. Des de programes municipals d'intervenció i ús temporal a Saragossa, Huesca o Barcelona (Estonoesunsolar, Re-gen Huesca i Pla de Buits) fins a projectes reconeguts internacionalment com el Campo de la Cebada en el barri de la Latina de Madrid. S'està construint un procés de recerca-acció col·lectiva de caràcter internacional, el qual qüestiona, en el fer, una política urbana on allò construït i la seua necessitat s'han distanciat de manera alarmant.

 

La necessària viabilitat d'aquests processos, escapant de la precarietat urgent, comporta un possible risc de terciarització, i fins i tot a una certa estetització del fenomen, a causa d'una mala interpretació de les seues idees motrius. No obstant açò la viabilitat dels projectes requereix d'una font de finançament i manteniment. Autoconstruir un espai de caràcter veïnal no és abaratir costos d'urbanització. En aquest sentit, en quina mesura el ciutadà ha de comprometre's en la construcció col·lectiva del seu entorn? No estarà d'alguna manera suplantant funcions que l'administració pública haguera d'executar?

 

CORONA-12

Projecte Solar Corona


Però al mateix temps, quin grau d'innovació, valor afegit i cohesió social, poden aportar aquests espais? Quin és llavors el paper del tècnic i de l'urbanista? La conjuntura actual accelera processos experimentals amb qüestions encara no resoltes i s'evidencia com la societat civil exerceix una influència en les polítiques urbanes, s'avança a processos no contemplats pels marcs legislatius i contribueix fonamentalmet a la presa de decisions de gran rellevància per a la ciutat, com per exemple la reconversió del riu Túria en una gran infraestructura verda, o la preservació del Saler com a parc natural, entre altres iniciatives.

 

El conflicte és inherent a l'espai públic, i aquest tipus d'espais, si cap, qüestionen en major mesura el grau de maduresa de la societat valenciana per a generar i mantenir llocs viables del comú. Els horts urbans de Benimaclet testifiquen que és possible. Al seu torn fenòmens com el Bosc Urbà del Carmen i el petit jardí engegat en la plaça Tavernes de Valldigna, tots dos en el carrer Corona (Bosc Urbà el Carmen + Amics del Carme + Col.lectiu de Pares i Mares de Ciutat Vella + l'Ambaixada), evidencien la creixent necessitat d'espais de convivència i la contagiosa voluntat proactiva que aquestes iniciatives desencadenen.

 

En un moment de dificultat econòmica generalitzada, s'entrecreuen dos vectors, d'una banda les prioritats de subsistència individual s'anteposen a qualsevol iniciativa col·lectiva, i d'altra banda cada vegada es fa més indispensable la germinació d'espais col·lectius de debat, intercanvi i expressió lliures, així com la posada en funcionament de plataformes que fomenten el emprendizatge, l'autoocupació o el llançament de projectes diversos.

 

CORONA-13

Projecte Solar Corona

 

Quin model de ciutat desitgem? Quin model de gestió pública? Un model de construcció participativa de l'hàbitat? Al meu entendre sí, però sense que açò supose la devaluació del projectista ni la del tècnic especialitzat, i tampoc la precarietat autoimposada o la renúncia al projecte. S'obri la possibilitat de repensar les prioritats i necessitats per a generar possibles escenaris de reversibilitat i experimentació urbanes que contribuïsquen a vertebrar polítiques que redunden en la cohesió social i la millora de les condicions de vida dels seus habitants i usuaris, revaloritzant al seu torn els contextos urbans.

 

L'anteriorment exposat, suposa abordar la transformació urbana des d'una multiplicitat de factors, un enfocament multidimensional que incloga, el valor d'ús dels espais, el seu impacte, viabilitat i grau de necessitat en el context soci-econòmic, la preservació i valoració del patrimoni construït, així com la compressió d'allò urbà com una cosa pertanyent a un ecosistema.

 

Serien molts els temes a tractar ací, com per exemple la titularitat de la propietat, si aquesta és pública o privada, així com quins serien els usos compatibles, atenent a les ordenances municipals. En tot cas la viabilitat d'aquest tipus de projectes, conservant el caràcter social dels mateixos, passa per una clara voluntat política afí. Una voluntat política que impulse i recolze plataformes ciutadanes de trobada, jardins de proximitat, vivers i horts urbans, espais de joc, d'activitat econòmica, i que facilite els processos, assignant els mitjans necessaris. Açò incentivaria la seua dignificació i sostenibilitat, factors indispensables per a constituir-se com a espais d'integració.

Adrián Torres

Licenciado en Arquitectura per la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia. Master de Teoría e Historia de la Arquitectura por la Universitat Politècnica de Catalunya. Además de desarrollar su propio proyecto profesional forma parte del equipo WUDstudio.  www.torresastaburuaga.comWUDstudio