El bosc submergit de Traful

Les cristal·lines aigües del llac Traful amaguen un secret: un bosc de xiprers submergit a més de 30 metres de profunditat.

Des de fa més de mig segle el bosc aquàtic de Traful s'ha convertit en un dels llocs més visitats de la Patagonia, i en un dels paisatges més cercats i reclamats pels fotògrafs de natura, pels caçadors de paisatges màgics i pels amants del submarinisme.

 

El llac Traful està en el departament Los Lagos en la província de Neuquén, al sud d'Argentina en el Parc Natural de Nahuel Huapi. Amb una superfície de 80 km2, serveix com a naixement al riu Traful, un dels afluents del Limay, el més cabalós de la Patagonia. El més curiós d'aquest llac és que alberga un bosc aquàtic de xiprers amb exemplars que poden aplegar fins als 35 metres, deixant-se veure des de la superfície quan el llac té menys aigua.

 

TRAFUL2

 

traful_4

 

Els boscos aquàtics

La presència de boscos submergits és bastant comú en algunes zones del Pacífic. Els més coneguts, segurament per la seua espectacularitat, són els boscos de laminàries, espais subaquàtics poblats per denses i llargues algues que poden aconseguir els 80m d'altura i arribar a confondre's amb grans boscos frondosos. Sota aquest mantell de nutrients naturals trobem alguns dels ecosistemes més rics i variats del planeta, amb espècies variades tant de flora com de fauna, però amb una particularitat, no es tracta d'un bosc com a tal.

 

traful_bosque_1

 

També és molt conegut el bosc submergit del llac Keylar, a l'Índia. Però el bosc aquàtic de Traful té la peculiaritat d'albergar una espècie que normalment creix en les seues muntanyes i que, quasi de forma màgica, ha acabat per habitar el fons d'aquest llac, convertint-se en una imitació del que podem veure en el paisatge fora de l'aigua.

 

Com es va formar aquest bosc?

La flora que trobem als voltants del llac, en les seues muntanyes i vessants, és la típica d'un paratge andí patagònic. Es compon bàsicament de boscos molt alts en els quals destaquen espècies típiques com el xiprer de la cordillera (Austrocedrus chilensis), el ñire o faig antàrtic (Nothofagus antarctica ), la lenga o roure blanc (Nothofagus pumilio) i el cohiue (Nothofagus dombeyi). En allunyar-se de la conca del llac el paisatge es torna ecotonal, amb vegetació de transició entre el bosc i l'estepa semiàrida.

 

TRAFUL4

 

El culpable de que alguns xiprers canviaren la superfície pel fons del llac va ser el terratrèmol que va sacsejar fortament la zona l'any 1960. Com a conseqüència del sisme es va produir l'enfonsament d'un vessant ple de xiprers que es van submergir en el llac. Encara que resulte estrany, aquests arbres van tirar arrels i a dia d'avui encara viuen més de seixanta exemplars, que han canviat la muntanya per la vida submarina. A més, i sabent que el xiprer és una de les espècies vegetals més longeves que es coneix, i la seua fusta és extremadament resistent, podem pensar que a aquest bosc li queda molt de temps per davant.

 

Xiprers, arbres que vénen de l'altre món

La mitologia considera els xiprers com uns arbres màgics pequè el seu tronc s'alça fins al cel, habitat pels déus, i les arrels descendeixen a les entranyes de la terra. Així totes les civilitzacions consideren aquests arbres com un símbol d'unió entre el cel i la terra, entre els vius i els morts, entre allò sagrat i allò profà.

 

Als xiprers també se'ls consiera d´un altre món perquè són extremadament longeus, i conserven durant tota la seua vida la seua verdor, sent coneguts també com arbres de la vida. En la cultura mediterrània els xiprers són típics dels cementeris per simbolitzar la mort. Qui sap si va ser aquest origen mític el que va fer que Van Gogh els prenguera com a arbres de referència i els immortalitzara en algunes de les seues obres més conegudes.

 

noche_estrellada_van_Gogh

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà