La bellesa d'untar-se de verd

La cosmètica, des de ja fa uns anys, pot ser verda, natural, ecològica i bio. Tot depèn dels principis actius que s’utilitzen, però també del tipus d’investigació i producció que es realitze.

 

El terme eco és com una gran marea que aplega a totes bandes, l’alimentació, la roba, el mobiliari, l’actitud, i com no, a la bellesa. Però, què n’hi ha de cert en dirigir el nostre consum de cosmètica cap aquells productes que s’autoimposen una etiqueta verda? Caldrà primer distingir perquè podem considerar que una marca tè alguna cosa a veure amb tot aquest món i, per tant, alguna garantia.

 

D’una banda trobem la biocosmètica, aquella que assegura, entre altres coses, que la majoria de les matèries primeres que utilitza són d’origen natural, i que per tant no conté conservants, ni colorants, perfums sintètics, o derivats del petroli, afegint a més que tampoc no es testen els ingredients en animals

 

COSMETICA3

 

Però és que aquesta cosmètica pot ser també ecològica perquè les matèries primeres tenen un cultiu biològic controlat, que respecta el medi ambient i no l’altera. Anant fins i tot més enllà, i quan els cultius es fan en països en vies de desenvolupament, assegurar també que els projectes són responsables socialment.

 

En el cas de L’Oréal, per exemple, tota la seua investigació comparteix una màxima, consideren la natura com una font d’innovació i inspiració. Així, com que més del 40% de les seues matèries primeres són d’origen vegetal, no utilitzen extractes vegetals d’espècies protegides o en perill d’extinció, i realitzen estudis que certifiquen que la seua recol·lecció i producció respecte la biodiversitat de l’ecosistema que els abasteix, i tenen en compte el impacte mediambiental global de la seua utilització.

 

Les certificacions són necessàries

Al mercat trobarem infinitat de marques que asseguren complir tots aquestos principis, seria el cas d’Alqvimia, Korres, Dr. Hauschka, Caudalie o Weleda, però n’hi ha moltes més. La qüestió que moltes d’aquestes marques reclamen i de la que moltes altres s’aprofiten és la falta de consens i regulació per evitar que tothom puga adjudicar-se una de les cobejades etiquetes bio i eco que venen a aumentar significativament les vendes i a aplacar les consciències. Una cosa semblant al que passava abans amb l’alimentació ecològica.

 

COSMETICA4

 

El que sí que hi ha són societats privades autoritzades que cobren per aquestes certificacions, però cadascuna amb els seus criteris. De moment a Espanya es treballa molt amb l’empresa francesa Ecocert, que junt amb altres quatre entitats han creat COSMOS (COSMetic Organic Standard), una norma privada europea que defineix uns requisits mínims comuns per harmonitzar les normes de certificació i així aconseguir defendre el sector.

 

En aquest sentit, aquest mes de setembre tindrà lloc a Brasil la vuitena Cimera de Cosmètica Sostenible, que tractarà la biodiversitat, l’abastiment ètic, els ingredients sostenibles i la millora de les pràctiques de màrketing.

 

La investigació lligada al luxe

Però el que fa més verda la cosmètica de la que parlem és l’ús de les plantes en la seua composició i tota la investigació que comporta, per això podem anomenar-la també fitocosmètica, que ve de fitos planta, i kosmein, decorar i adornar. El que s’usen són principis actius d’origen vegetal, és a dir que els ingredients responsables de que un producte de bellesa faça la funció per al que està destinat venen de les plantes. Un mercat de productes infinit perquè, si de plantes n’hi ha moltes, de cadascun dels taxons es poden obtenir diferents extractes botànics, i també molt antic, les farmacopees de Xina, Àfrica, Europa i Amèrica creaven cosmètics i productes curatius que de vegades s’estenen, amb algunes variants, fins els nostres dies.

 

 

Les notícies de noves cremes i sèrums creats a partir de les plantes ens inunden. Des que L’Oréal obtinguera la molècula proxylane, el primer actiu cosmètic fruit de la química verda, biodegradable, no bioacumulable i no ecotòxica, han aparegut moltes més coses. Al nostre país el FYBOA, grup de Fotobiologia i Biotecnologia d’Organismes Aquàtics de la Universitat de Màlaga, treballa en la efectivitat de diferents algues en la fotoprotecció i com antioxidants.

 

COSMETICA5

 

Tot i això els recursos que calen a les investigacions d’aquest tipus fan que moltes vegades acaben anant acompanyades de creacions sota alguna de les marques cosmètiques que es consideren de luxe, o el que és el mateix, no aptes per a economies corrents. Cases que bequen investigadors, i mantenen laboratoris i línies d’investigació amb alta tecnologia que d’altra manera resultarien insostenibles.

 

N’hi ha de molts exemples, però aquest mateix estiu està previst el llançament d’una nova col·lecció cosmètica de La Prairie, basada en extractes d’algues feofícies, algues roges o microgalgues verdes. Un camí que també segueix una altra marca de luxe, Kanebo, que ha creat una crema amb extracte d’espí blanc, Crataegus oxyacantha, que sembla ser que millora la receptivitat cel·lular. La camèlia i la jojoba formen part de la crema Sublimage, de Chanel, extracte molecular d’orquídia imperial per als productes de Guerlain, o polifenols dels sarments d’unes vinyes franceses a una fórmula de Dior.

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

Mitjà