Imprimir aquesta pàgina

Arribes del Duero

Cada escapada és màgica per un motiu. En aquest cas trobarem cascades i canons que conformen un paisatge particular, adornat per una riquesa botànica també especial, i de vegades típicament mediterrània, cosa inusual per estar parlant de Zamora i Salamanca.

 

En l'oest de Zamora i Salamanca, on el Duero i l'Águeda es fan frontera amb Portugal i s'encaixonen formant els canons més profunds i extensos -quasi un centenar de quilòmetres- de tota la Península Ibèrica, es troba la comarca de Les Arribes. El parc consta de 94.000 Ha de superfície, sent un espai natural privilegiat en el que destaquen la bellesa agresta del seu paisatge granític, i una rica i variada fauna i flora.

 

ARRIBES7

ARRIBES3


Els Arribes del Duero té una superfície de 106.105 hi ha, amb uns 180 km de canons fluvials, i queden inclosos en ell 37 municipis que pertanyen a les províncies de Zamora i Salamanca, amb 17.000 habitants en total. Per la seua banda, Portugal declara el parc Natural do Douro Internacional en 1998, amb una extensió de 85.150 hi ha. Ambdós espais conformen una de les àrees protegides frontereres més extenses de la Unió Europea.

 

Dins d'este paratge trobem El Pozo de los Humos, una Cascada en el riu Uces al seu pas pels termes municipals de Masueco de la Ribera en el seu marge esquerre i de Pereña de la Ribera en el seu marge dret. Estem parlant d'un dels punts més característics d'este paratge, amb una cascada amb una caiguda impressionant de 200 metres.

 

ARRIBES2

 

La geomorfologia és el principal senyal d'identitat d'Arribes del Duero. Un suau peneplà, on l'acció erosiva de la xarxa fluvial, aprofitant antigues fractures originades pel xoc de plaques terrestres, ha anat llaurant els granits i les roques metamòrfiques, generant profunds i escarpats canons amb desnivells de més de 200 m d'altura: són els anomenat arribes, arribas o arribanzos.

 

Aquest Espai Natural es caracteritza per unes peculiars característiques topogràfiques, corresponents a un vall encaixat, resguardat dels vents i amb molta insolació, la qual cosa es tradueix en una temperatura mitjana anual suau, la inexistència de gelades al llarg de l'any, i unes certes condicions d'humitat amb una precipitació mitjana entorn dels 700 mm/any. Tots estos trets donen lloc a una riquíssima comunitat vegetal, caracteritzada per la gran abundància d'espècies típicament mediterrànies, on destaquen cultius impropis per a esta latitud com olivera, vinya, ametlers i fruiters.

 

ARRIBES8

 

Les diferències entre el peneplà i els tallats són causa de diferències botàniques importants. L'altiplà, per la seua elevada altitud mitjana, queda dins del domini del roure reboll i el roure xicotet, els quals presenten, sense la intervenció humana, un desenvolupament considerable. On l'altiplà perd altitud apareix l'alzina, primer, intercalada amb roures xicotets i, més tard, com a espècie predominant. La surera esguita el paisatge, sempre en condicions difícils, perquè necessita sòls solts i humits; per això, la seua distribució és escassa en la comarca, encara que és més abundant en el costat portuguès. Però, aquest paisatge forestal ha sigut aclarit per a facilitar els cultius de secà en uns casos, i en altres els pastius ramaders, afavorint l'expansió del matoll: esbarzers, rosers silvestres, arços blancs, graneres i ginestes i, en les zones amb sòls més degradats, porrasses, lavandes i timons.

 

ARRIBES6

 

Els tallats, en el seu descens brusc, transformen radicalment les condicions climàtiques i la qualitat edàfica; així, junt amb l'alzina apareixen altres arbres adaptats a les distintes condicions ambientals. El ginebre, de característiques fulles punxants amb dos bandes blanquinoses en el feix superior, ocupa els substrats més pobres i pedregosos, admetent una gran sequedat ambiental. El lledoner apareix en totes les valls, estimulat per les condicions dels tallats i, excepte en les serres del sud de Salamanca, no es troba en cap altre punt de les províncies de Salamanca i Zamora. La noguerola o noguerola és un arbust gran de full caduca, que adquirix uns cridaners tons rogencs a la tardor; es troba en els sòls més pobres i menys profunds i en zones de clima benigne. De manera semblant, l'auró menor afegeix color a la tardor amb els seus fulls suaument enrogits; la seua distribució és escassa i ocupa normalment zones inaccessibles als ramats.

 

ARRIBES9

 

Arribes del Duero posseeix una important i elevada riquesa faunística. Més de 300 espècies de vertebrats, dels quals més de 200 són aus, destacant les poblacions de cigonya negra, àguila perdicera i aufrany. Per un altra part, els amfibis i rèptils es veuen afavorits per la bona conservació dels espais agraris i el microclima suau de les vessants, representats per 33 espècies. Existeixen més de 20 espècies de peixos, entre els que despunten l'anguila, la terroseta, el calandino i la sarda de Salamanca. Les empremtes de la presència de llúdries, fagines, teixons o porcs senglars es poden observar per tot el parc Natural, i són molt valuoses les seues poblacions de rates penades.

 

ARRIBES5

 

Un riu entre dos països que forma la frontera més vella i impermeable d'Europa durant uns 150 quilòmetres, i la de menor desenvolupament econòmic. També el tall fluvial més llarg d'Ibèria, des de fa 100 milions d'anys, gràcies als quasi 250 quilòmetres d'abruptes vessants fluvials del pare Duero-Douro i dels seus tributaris principals: el Tormes, l'Uces, el Jovada, l'Águeda, el Turons i el Dos Casas.

 

Un paisatge inigualable per a poder gaudir ja que és natura en estat pur i únic a Europa, tot un regal per als sentits. Ací no tenen cabuda les presses, el turisme salvatge, les urbanitzacions. Si estàs buscant una escapada de natura, ací tens un suggeridor destí. Pots gaudir d'aquest paratge per lliure o amb Fil Per Randa Club de Viatges, que organitza activitats com aquesta totalment alternatives al mercat turístic.

 

Pots informar-te en:

www.fil-per-randa.com/reserv/oc/index.php?route=product/product&product_id=88

Fil per randa

Club de viatges que es dedica a la difusió del patrimoni cultural, monumental i medioambiental. Sempre entenent la cultura com un valor universal

www.fil-per-randa.com

L'últim de Fil per randa

Articles relacionats (per etiqueta)

Mitjà