Passeig pel Botànic de Santa Cruz de la Sierra

Convertit en un dels més extensos de Sud Amèrica amb 217 Ha, i únic en el continent per la seua divisió entre jardins i boscos relictes, el Jardí Botànic Municipal de Santa Cruz de la Sierra, a 8 km d’aquesta, és el més funcional de Bolívia motivat pel desenvolupament de diversos projectes i el flux de visitants, superant les 150.000 entrades anuals ara per ara. La meua visita el pulmó verd de la metròpoli del país i una de les joies de l’orient bolivià fou la baixada de teló de la meua cooperació tècnica de Biologia, Agronomia i Gestió del Medi Natural, emmarcada en el VII Programa Especialista Municipal Voluntari 2018 del Fons Valencià per la Solidaritat.

Han passat poc més de tres dècades des de que el Jardí Botànic de Santa Cruz obrira les seues portes. Establit inicialment a la ribera del riu Piraí, a l’oest de la ciutat, la gran riuada del 1983 l’obligà a ser traslladat a la seua actual ubicació a petició del ex director Noel Kempff Mercado, un reconegut naturalista bolivià i el gran impulsor en el segle XX de la conservació de la naturalesa d’un país que ocupa les primeres posicions a escala continental i global quant a biodiversitat, en riquesa i densitat d’espècies i d’eco regions.

Cascada del Arco iris del Parc Nacional de Noel Kempff Mercado, al nord-est del Departament de Santa Cruz i sent frontera amb el Brasil / Pattrön, flickr

En l’any 1986, l’assassinat de Kempff per narcotraficants en plena expedició a la serralada de Caparuch, actualment Parc Nacional batejat amb el seu nom, commocionà la societat boliviana i marcà un punt d’inflexió en la lluita social contra el narcotràfic. I és que l’avioneta en què viatjava el grup d’investigació aterrà per error en una pista utilitzada per una fàbrica de droga amagada enmig de la selva. De fet, els més adults recordareu quan saltà la noticia d’aquell científic espanyol, Vicent Castelló, l’únic supervivent de dita tragèdia que va aconseguir esquivar les bales, escapar i amagar-se en l’espessor verda fins ser rescatat hores després.

Actualment, les 217 Ha es divideixen en dos àrees de gran diversitat florística i forestal: la de conservació i la d’enriquiment. En la primera zona, la qual ocupa quasi un 90% de la superfície, conflueixen les tres unitats vegetals més representatives del Departament de Santa Cruz: bosc subtropical, bosc chiquitano i bosc chaqueño; tots ells són únics amb més o menys bon estat de conservació i amb una composició florística peculiar i distintiva dels boscos homòlegs de parcs nacionals pròxims. Quant a l’àrea d’enriquiment, es troben els jardins amb senders ecològics, els vivers, els herbaris, els laboratoris, l’orquidiari, el cactari o el palmeral. Com veurem, en els últims anys la millora dels seus ambients i la diversificació de l’agenda d’oci de la mà de distints esdeveniments al llarg de l’any han incrementat el número de visitants, que cada vegada se senten més atrets per conèixer espais naturals sense allunyar-se molt de la ciutat.

Descobrint les col·leccions

Des del moment en què ens endinsem en el Jardí Botànic de Santa Cruz no importa on dirigim la nostra mirada, els visitants ens trobem en contacte directe amb la natura i sobretot, amb noves curiositats que aprendre. A l’inici del recorregut, localitzem el Palmatarium, un espai replet de distintes espècies de palmeres tant del Departament com d’altres regions de Bolívia, una trentena en total al Jardí.

Mapa informatiu del Jardí Botànic de Santa Cruz de la Sierra, el rierol que observem separa les dues zones: la d’enriquiment (àrees de treball, expositives i recreatives) i la de conservació (boscos) / Jose Aparici 

Seguint els senders traçats, les col·leccions de tajibos, una seixantena de corísies, bromèlies, cactus, roses del desert i plantes fruiteres natives, com el jabuticaba, guapomó, cupesí similar al garrofer i achachairú, entre altres, van embarcant al visitant en un viatge formatiu. De fet, cada nou espai que alberga una col·lecció específica, posseeix la corresponent senyalètica on s’explica sobre l’espècie i el número de mostres amb les que compta el Jardí.

Cada una de les espècies incloses en les col·leccions provinents gran part de viatges de recol·lecta, com els “Gallitos Amarillos” de la família Heliconiàcia de Samaipata i amb una dotzena al Jardí, han sigut seleccionades d’acord la seua distribució restringida, la raresa, el grau de vulnerabilitat o si estan en perill d’extinció. De fet, considerant la seixantena d’espècies de cactus, aquells endèmics són el punt de mira dels programes de investigació i reproducció duts a terme en el Botànic.

El jabuticaba (Myrciaria cauliflora) és un xicotet arbre natiu del Brasil, Paraguai i Bolívia, especialment distribuït en el Departament de Santa Cruz, en àrees seques o subhúmides. Originat en les ramificacions tortuoses, el fruit és molt popular, usat en dolços i licors i, amb multitud de propietats medicinals / Jose Aparici

El conjunt de plantes posseeix un registre i, parlant de col·leccions, un dels altres atractius consolidats en el Botànic és l’herbari, que compleix tasques d’investigació i conservació a través de mostres seques pertanyents a la flora de la regió. Compta amb 18.000 mostres degudament classificades en un modern i únic arxiu a Bolívia, on es salvaguarden de l’extinció les plantes i les seues parts, com fulls, talls o fruits. En realitat es tracta d’un particular certificat de naixement de cada planta, que permet verificar la seua existència, conèixer la seua ubicació, estat i característiques de reproducció. Tot aquest marc logístic està dirigit a potenciar una consciencia en la població sobre la fonamental preservació dels boscos a través de l’enteniment i la recreació, on el públic està en estret contacte amb la naturalesa i totes les seues formes d’expressió.

En els últims anys, l’augment dels períodes de sequera a la regió ha obligat al Jardí Botànic a minimitzar aquesta situació climàtica mitjançant una estricta cura acompanyada de la instal·lació d’un sistema modern automàtic de reg que facilita constantment un ambient bastant humit, sobretot durant les baixes temperatures de la nit. A més de millorar els jardins i les col·leccions de plantes vives, cal brindar al públic d’un espai més acord i vistós, on desenvolupar activitats de recreació.

Del laboratori in vitro l’orquidiari, el batec del Jardí

El somni de Kempff Mercado de convertir el Jardí Botànic en un espai de conservació i exhibició de la diversitat florística i forestal del Departament de Santa Cruz, s’ha fet realitat. I és que entre les col·leccions presents, les orquídies ocupen un lloc privilegiat, entremesclades amb mantells de falgueres en un orquidiari que trasllada als amants d’aquestes flors tan complexes a un majestuós paisatge natural envoltat de colors, rierols i una cascada.

Sent el lloc més concorregut, fotografiat del Jardí Botànic, l’orquidiari té un recorregut interior intercalat per aqüeductes, ponts, rierols i salts d’aigua que sumat a les col·leccions el converteix en un oasis. Destaca l’atenció d’un guia permanent per resoldre qüestions taxonòmiques entre els visitants / Jose Aparici

Buscant entre la diversitat d’exemplars, es refugia una orquídia coneguda popularment com la ballarina, única al nostre planeta i, hui per hui, en perill d’extinció. Dades històriques senyalen que l’orquídia ballarina fou descoberta pel biòleg René Moreno Suárez a les valls de Santa Cruz, fa més de quatre dècades. Uns anys després, la flor fou facilitada a científics nord-americans amb la finalitat d’aprofundir en el seu estudi i classificació fins que fou batejada amb el nom científic: Oncidium stacyi Garay, això sí, sense considerar elements d’origen o altres relacionats amb els naturalistes locals descobridors!

Sota la premissa “la flor, una causa de tots”, la ballarina fou declarada la flor símbol dels festejos amb motiu de la celebració del Bicentenari i dels 450 anys de la fundació de Santa Cruz de la Sierra per part de l’administració local. La conservació de l’orquídia com a part essencial del patrimoni cultural de la ciutat i la inspiració que desencadenaria la construcció del laboratori de biotecnologia vegetal.

Sala d’incubació d’orquídies in vitro amb un fotoperíode i temperatura controlada en els laboratoris de conservació vegetal del Jardí. Deuen passar unes 5-6 setmanes per apreciar una catifa verda en el vas i després de 12-18 mesos s’extrauen amb cura les plàntules. El medi de cultiu, els utensilis, les llavors a processar es sotmeten a una estricta esterilització, en condicions asèptiques / Jose Aparici

En aquest, es cultiven més de 10 mil exemplars d’espècies d’orquídies híbrides i natives sotmeses a sistemes de reproducció in vitro, ja que després del seu creixement i aclimatació es posen en marxa programes de reintroducció en el seu hàbitat natural. Unes 500 orquídies han sigut cultivades ja en el recinte o més enllà d’aquesta família, i el laboratori produeix un miler de plantes aproximadament cada any per tal d’embellir el lloc.

Gaudint de la natura, visitant tres boscos en un dia

El bosc chiquitano, el subtropical i el chaqueño són els tres grans ecosistemes que conflueixen en el Botànic banyats pel rierol Guapilo, un esclat de bellesa i riquesa floral que ens abraça, que ens fa xicotets quan ens deixem portar per un sender ecològic de 7 km, intercalat per parades interpretatives, de descans i desviaments. Un mar de copes arbòries rodejat per una espècie d’illa, una altíssima torre mirador en una de les parades del sender i que ens permet apreciar panoràmiques de la resta del Botànic i del perfil de la metròpoli de Santa Cruz. Però dit això, com és el bosc chiquitano o el chaqueño?

Tram del sender ecodidàctic del Jardí corresponent a la zona d’enriquiment, proper al primer mirador. El traçat de camins pertanyent a la massa boscosa (zona de conservació) està restringida la seua entrada a recorreguts motoritzats guiats ja que hi ha una elevada presencia de serps / Jose Aparici

A les terres baixes ondulades de l’orient bolivià, concretament en distintes províncies del centre i de l’est del Departament de Santa Cruz, localitzem l’ecoregió chiquitana, composada pels boscos tropicals secs més extensos del planeta i caracteritzada per la seua ubicació de transició entre el clima humit de la Amazònia i el semisec del Gran Chaco. La vegetació chiquitana és des de semicaducifòlia fins caducifòlia, i més del 75% de les espècies del bosc tenen un valor comercial. Espècies exclusives de l’ecoregió són Machaerium scleroxylon, Caesalpinia pluviosa, Centrolobium microchaeta i el roure sud-americà Amburana cearensis, entre altres.

Per altra banda, l’ecoregió chaqueña forma part del Chaco Boreal i és constituït per sabanes seques i matollars espinosos al sud-est del Departament de Santa Cruz. Allí trobem nombroses plantes suculentes, xeròfiles; una composició florística molt marcada per les condicions edàfiques i topogràfiques ja que el paisatge està format per planures ondulades, pujols i aïllades serres de sòls arenosos a margosos. Destaquen cactus com la carahuata o el sipoi; i arbres com el cupesi (garrofer blanc), cupesicho (garrofer negre), toboroche, quebracho, o guayacán, entre diversos tipus de palmeres i arbustos com el mistol o tusca; tots ells noms populars de la zona.

Hem de tindre en compte que els exemplars in vitro com els de Paulownia tomentosa a banda dels 6-8 mesos de procés in vitro, el seu creixement es prolonga dos anys més abans d’estar enllestit per a repoblaments / Dai Rui, flickr 

Parlant de boscos, l’arbre del futur es cultiva a Santa Cruz i precisament en el laboratori del Botànic s’han produït els primers plançons experimentalment per tècnica in vitro. Es tracta de Paulownia tomentosa o Kiri, el seu nom popular, de la família de les Paulowniàcies. Originari de terres xineses, aquest arbre Emperadriu ha generat gran expectació a escala global a causa de les seues qualitats excepcionals com les seus arrels gegants que permeten recuperar terrenys erosionats, l’absorció de fins a 10 vegades més de diòxid de carboni que la resta de plantes forestals, o que en un període de cinc anys pot aconseguir una altura com la d’un roure de 40. I és que sol créixer fins a 27 metres d’altura, amb troncs d’entre 7 i 20 metres de diàmetre i unes grans fulles de 40 cm d’ample. El Kiri és la joguina del programa de conservació i posterior repoblament d’una setantena d’espècies arbòries en perill d’extinció que són acomodades en unes condiciones físiques i químiques idònies.

El Jardí Botànic en xifres

L’any 2015 fou el punt d’inflexió del Jardí de Santa Cruz, en tan sols un any el número d’entrades passà de l’habitual llindar de les 3.000 a més de 100.000, ascens vertiginós de la mà de la milionària inversió del govern municipal quant a infraestructures. En concret, en 2016 foren 101.600; 104.600 més que l’any anterior.

Visita d’una escola local / ©Jardí Botànic Municipal de Santa Cruz de la Sierra, facebook

Estudiants de col·legis, instituts i universitats de la ciutat i de la província són els majoritaris que junt a acadèmics, famílies i grups d’amics completen el perfil dels visitants que rep anualment el Botànic. És una aula viva on es pot tocar i olorar allò que sols veiem en llibres, un racó emblemàtic per a aquells sectors de la població que desitgen oblidar el bullici de la ciutat sense anar-se’n molt lluny d’aquesta i estar en contacte amb la natura durant unes hores. Així i tot, en realitat és una barreja estratègica de factors els que han aconseguit la fórmula d’èxit del Jardí.

En primer lloc, un gabinet d’educació ambiental responsable de la dinamització anual d’una agenda composada de jornades formatives i visites guiades que han ajudat a incrementar el interès del públic. Durant les vacances d’hivern i d’estiu es realitzen activitats lúdiques ajustades al període de descans escolar amb projeccions de documentals, tallers i jocs ecològics, i campaments els caps de setmana, entre altres. A més, és ja una tradició l’organització de quatre importants fires, entre altres: Festival de l’Orquídia (març), Festival de les Plantes Suculentes (maig), Festival de la Rosa del Desert (agost) i Festival del Bonsai (octubre). Aquestes Mostres congreguen centenars de col·leccionistes d’arreu del país i atrauen a milers de visitants durant les jornades d’exhibició.

6ª Fira Nacional del Bonsai al Jardí Botànic Municipal de Santa Cruz / El Deber

El Mirador Panoràmic s’alça a 18 metres del sòl per a brindar una àmplia vista de l’àrea circumdant / ©Jardín Botánico Municipal de Santa Cruz de la Sierra, La Región

En segon lloc, instal·lacions tècniques estrictament (laboratoris, herbari, orquidiari, palmeral o cactari) que es complementen amb noves àrees i punts d’atracció turística, facilitant així majors comoditats i opcions de dispersió del visitant a l’espai natural habilitat. També trobem una zona boscosa amb xarxa de senders, un mirador en la part interior, i un viver i hort orgànic amb una àmplia varietat de plançons forestals, fruiters i ornamentals, i fitosanitaris per a venda. A més, l’Aula Natura i la seua desena de guies especialitzats per acompanyar els grups d’estudiants o delegacions, un auditori amb capacitat per a un centenar d’usuaris, una llacuna d’1’5 Ha que compta amb una cascada, moll flotant i balconades miradors, i un pati colonial, un parc infantil, una àrea de càmping per a pernoctar, un berenador equipat de mobiliari, un saló menjador per a realitzar actes institucionals o privats, i una zona d’aparcament amb una capacitat per a 250 vehicles. Segons el seu director, espais dinàmics que deuen anar canviant amb l’objectiu d’entretenir més al visitant. Amb tot això jo em pregunte, el paper lúdic, d’oci és primordial? Es pot acabar vulgaritzant el Jardí en un futur?

Una radiació faunística guanyant espai

L’enfocament botànic del Jardí resulta tal vegada poc compatible amb l’elevada diversitat de fauna silvestre. En les zones boscoses podem observar una gran varietat d’animals com primats, peresosos, esquirols i una explosió d’avifauna migratòria que usa el Botànic com a refugi de descans i d’alimentació, les més de 270 espècies d’aus posicionen el Botànic com a un dels llocs amb més diversitat inventariada a la província de Santa Cruz. És més, hi ha 300 espècies de papallones diürnes i una cinquantena d’escarabats copròfags censats, i un d’ells fou descobert per primera vegada en el Jardí. Aquests últims són particularment vulnerables per la seua relació directa amb els mamífers i aus que habiten, i la colonització augmentada d’altres espècies invasores i exòtiques.

Un peresoso i la seua cria al Jardí Botànic / ©Jardín Botánico Municipal de Santa Cruz de la Sierra, La Región

Aquest escenari aprofundeix en la distinció de dos públics, un interessat en la visió com a espai zoològic i l’altre com a espai botànic, generant així una pressió no desitjada sobre el Jardí en sí, on es deu prioritzar el valor de la investigació de la conservació vegetal i l’educació ambiental mentre es restringeixen els valors merament recreatius. De fet, alguns informes realitzats aborden si realment el Jardí deu aspirar a convertir-se en un Bioparc, cosa que pot afectar irreversiblement l’ecologia de la biota i les interaccions de la fauna autòctona existent abans de la incorporació de nova.

Mantell de boscos del Jardí Botànic i part dels anells periurbans industrials de la metròpoli de Santa Cruz, perfilada a l’horitzó d’una panoràmica pressa de la torre mirador / Jose Aparici

Ara per ara, és un projecte congelat però en el 2015 es planificà la construcció d’un hipotètic Bioparc en el darrer bosc chaqueño del Jardí. Moltes veus s’alçaren avisant que l’alteració d’aquest representaria una pèrdua, un impacte irreversible per a Santa Cruz i per a Bolívia, ja que el citat ecosistema és únic, relicte i característic en una àrea periurbana, degradada de la ciutat, i a més, dificultaria greument a les noves generacions el coneixement de la vegetació nativa original que cobria antigament la planura de Santa Cruz. I és que el considerar el Botànic com un lloc opcional per a l’establiment d’un nou zoològic comporta la subestima dels valors locals tant de la flora com de la fauna, incloent espècies de gran valor de conservació, com també els valors científics, educatius, ambientals, culturals i històrics mostrats a la societat.

Reforçar el valor ecològic del Jardí Botànic

El Jardí Botànic de Santa Cruz es projecta com a referent ecològic, una aula viva on els estudiants reforcen tot allò aprés en col·legis, dins del camp de coneixement de la botànica o la zoologia, per això, la direcció continua ampliant tant les col·leccions de plantes com la construcció de nous hivernacles actualment. Sens dubte, és indiscutible la importància del Jardí si parlem de protecció d’espècies, de refugi d’aus migratòries i com no, com a bast territori forestal amb un paper regulador del clima local i de control dels vents, entre altres factors.

Panoràmica del Jardí Botànic / ©Jardí Botànic Municipal de Santa Cruz de la Sierra, facebook

La necessitat de preservar els boscos relictes representats en el Jardí passa per ser inclosos en un espai natural protegit d’àmbit municipal, amb la restricció legislativa d’activitats que podrien perjudicar els valors naturals presents i els incentius per millorar l’estat de conservació. I és que els boscos del Jardí resulten ser d’alt valor científic pels registres i descripcions d’almenys dos espècies i un gènere nou a Bolívia, i per totes aquelles recerques pendents de dur-se a terme per tal d’aprofundir en el coneixement de les ecofuncions i dinàmiques de successió de la vegetació, com també la influència dels paràmetres edàfics físics i químics sobre el funcionament dels ecosistemes natius de Santa Cruz. Marc que implica un extraordinari valor com àrea d’estudi per a futurs estudiants de Biologia, Enginyeria Agronòmica o Forestal.

Els boscos naturals bolivians equivalen a una àrea de 54 milions d’Ha, representen el 48% de la superfície del país, concentrats en la porció nord i oriental (Departaments de Santa Cruz, Beni, La Paz i Pando) i el 10% dels boscos tropicals existents a Amèrica del Sud. Eixe 48% de potencial forestal està composat per sis tipus de bosc.

Família gaudint del boscós Jardí Botànic / ©Jardí Botànic Municipal de Santa Cruz de la Sierra, facebook

Junt al bosc subhumit de la Chiquitania i l’àrid del Gran Chaco, trobem el bosc sempre verd de les terres baixes, formació extensa que ocupa la regió amazònica de Bolívia caracteritzada per les elevades precipitacions. A banda estan el bosc dels Yungas a les valls humides de la serralada dels Andes, en el Departament de Cochabamba i La Paz, el bosc humit subtropical, la zona comercialment més important ja que conté un divers bosc amb més d’un centenar d’espècies usades en la indústria fustera, i el bosc humit muntanyenc que s’estén cap al sud fins als 2000 m. d’altitud i que és considerat menys productiu. Joies naturals que conservar, protegir i difondre, una de les tasques per les quals el Jardí Botànic ha de seguir en actiu i en el camí adequat a la seua vocació científica.