Personatges

22 abr. 2017

Blanca Catalán, la primera botànica en la nomenclatura científica

Imatge de Natural England. Font: FLickR

Educada en el si d'una família aristocràtica que passava temporades a la Serra d'Albarracín, Blanca Catalán de Ocón va estudiar les plantes de manera autodidacta, va col·laborar amb diversos botànics de l'època i es considera la primera botànica espanyola amb el seu nom en la nomenclatura científica universal.

«Praga, 31 de octubre de 1879

«Muy señor mío:

Acabo de concluir la determinación de las plantas que V. y Dª Blanca han cogido este año y que V. me ha remitido ya en cartas ya en el cajón… Tan pronto como me será posible, pues estoy actualmente muy ocupado siendo desde 1º de Octubre decano de la Facultad de Ciencias de esta Universidad, escribiré algunos apuntes sobre la flora del mediodía de Aragón en castellano… Voy a escribir algunas líneas a Dª Blanca que V. se servirá entregárselas… La carta que le ha escrito Dª Blanca la conservaré como autógrafo de la primera botánica de España.»

Extret de Catálogo de peronalidades del Valle del Jiloca (Jaime Lorén i Jaime Gómez, 2008).

Aquesta carta, adreçada al naturalista d’Albarracín Bernardo Zapater, és signada pel reconegut botànic Moritz Willkomm (1821-1895). En la seua obra Prodomus Florae Hispanicae (1861-1880), recull exemplars recol·lectats per Blanca Catalán de Ocón a la vall del Cabriel, alguns dels quals havien resultat ser noves espècies. Com en el cas de la Saxifraga blanca, nomenada així en honor a Blanca: d’aquesta manera passava a ser la primera botànica espanyola amb el seu nom en la nomenclatura científica universal. A més, el nom de Blanca Catalán de Ocón també quedava escrit per sempre al costat dels principals col·laboradors de l’obra de Willkomm, qui va dedicar part de la seua vida a l’estudi de la flora espanyola quan aquesta quasi no havia estat investigada.

blanca1Retrat de Blanca Catalán de Ocón publicat a la revista Miscelanea Turolense realitzat per Teodoro Gascón. El peu que acompanya la il·lustració en la publicació original està creuat amb el de la seua germana, Clotilde Catalán de Ocón

Nascuda a Calatayud (Saragossa) el 1860, es considera originària de Monreal del Campo, i tant ella com la seua germana Clotilde, entomòloga i poeta, van rebre una bona educació per part, sobretot, de la seua mare, Loreto de Gayol, que havia estat educada a Suïssa. Ella els va inculcar l’amor per la natura i els va ensenyar a recol·lectar espècies i preparar herbaris. Posteriorment, Bernardo Zapater, canonge d’Albarracín, ajudaria a Blanca Catalán en l’estudi i classificació de les plantes que recol·lectava durant les seues estades a Valdecabriel. Amb cura i passió, i seguint les claus de Gilet i Magne per a la identificació, Catalán de Ocón es va dedicar a herboritzar la seua estimada serra durant la seua joventut. El 1888, es casava amb el jutge Enrique Ruiz del Castillo i deixava enrere aquesta etapa dedicada a l’estudi i coneixement de les plantes. Va tenir una filla i un fill i, a l’edat de 44 anys, va morir per una malaltia pulmonar.

Els treballs de Catalá de Ocón

El seu primer treball va ser publicat al diari La Provincia en 1880 (reproduït en Miscelánea Turolense en 1894) amb el títol «Catálogo de las plantas colectadas por la srta. Blanca Catalán de Ocón en el Valle de Valdecabriel». En aquest llistat es recullen 83 espècies amb els seus noms científics. I encara que algunes aproximacions han dubtat sobre si els mèrits científics corresponien a Catalán de Ocón o a Zapater, és precisament aquest canonge qui deixa escrit en el mateix article el valor dels treballs de la naturalista que ens ocupa:

sierraCascada del molí de Sant Pere. Serra d’Albarracín. Blanca Catalán passava llargues temporades en aquesta serra. Imatge d’Antonio Marín Segovia. Font: FlickR

«La Señorita Blanca Catalán de Ocón hermana de la anterior (Clotilde), dedicada con especial afición a la exploración del mismo Valle de Valdecabriel, bajo el punto de vista botánico, se ha distinguido recientemente recolectando plantas muy notables, que ha presentado al mundo científico, admirablemente preparadas por su propia mano, y destinadas como están a enriquecer nuestra Flora Aragonesa, bien merecen ser consignadas en una lista especial.

El célebre botánico D. Mauricio Willkomm de nombre Europeo ha sabido hacer justicia al mérito y laboriosidad de esta ilustrada cuanto modesta joven, inscribiendo su nombre al lado de los principales colectores de plantas, en su Prodromus de la Flora Española, citándola con la siguiente frase latina que transcribimos y traducimos a nuestra lengua.

Blanca de Catalán de Ocón, puella robilis, quae plantas ad ipsa in Aragonia Australi
prope Valdecabriel recentissimo tempore lectas auctori Willkomm misit.

“Blanca de Catalán de Ocón, joven ilustre, que recientemente ha remitido al autor
Willkomm plantas recogidas por sí misma, en Aragón Austral cerca del Valle de Valdecabriel”.

Y el mismo célebre botánico alemán, con su magnífica obra iconográfica de ilustraciones de la Flora de España e Islas Baleares, que ha principiado a publicar, representa en un fiel y correcto dibujo en su 1ª Lámina, al lado de la Draba Zapateri descubierta por nosotros en los estrechos peñascos de los ríos de Albarracín, la Saxifraga Blanca especie nueva y muy interesante descubierta por dicha Señorita.»

RipariaCarles Pau va de dicar a Blanca Catalán el nom de l’espècie Linaria blanca. Imatge de Tico. Font: FlickR

Català de Ocón va intercanviar correspondència amb Willkomm a través de Zapater. L’alemany els detallava la determinació de les plantes que recol·lectaven i enviaven. També apareix en les Notas Botánicas del valencià Carles Pau, qui va dedicar a Blanca Catalán el nom de l’espècie Linaria blanca i va descriure algunes de les espècies que ella li havia enviat, com Serratula albarracinensis. Va intercanviar cartes amb Francisco Loscos, que la cita en els seus agraïments del Tratado de las Plantas de Aragón. Posteriorment, Carlos Vicioso o els germans Fernández Galiano s’interessaran per la seua figura, així com Pius Font i Quer. Aquest últim, investigant els treballs de Catalán de Ocón per elaborar una entrada biogràfica, contactarà amb el seu fill per carta i la definirà com “la primera botanòfila del nostre país” (Jaime Lorén i Jaime Gómez, 2008).

De Blanca Catalán de Ocón es conserven dos herbaris: Recuerdos de la Sierra de Albarracín. Herbario de botánica de plantas raras de Valdecabriel y Souvenir des Aigues-Bonnes. Herbier de Botanique des plantes rares de la Vallée d’Ossau.

La botànica: una finestra oberta a la ciència per a les dones en el passat

Molt abans que Catalán de Ocón, a tot el món existiren dones que es dedicaren a l’estudi de la natura, la medicina, la salut, etc., que feren destacades contribucions per a l’avanç de la ciència. Al llarg de tota la història de la humanitat. Són “Les dones que ens falten”, com destaca la investigadora de la Universitat de València Ana López-Navajas en els seus treballs i conferències.

En temps més recents, quan les dones ja havien estat expulsades de molts àmbits, la botànica es va mantenir com una disciplina apropiada per a dones adinerades. Moltes aprofitaren l’oportunitat de tindre una finestra oberta a la ciència, la cultura i el món. Llegiren sobre història natural, estudiaren les plantes al seu abast, elaboraren herbaris, il·lustraren espècies, escribiren llibres i s’embarcaren en expedicions. Això, tal i com recull Carolina Martínez al bloc “Mujeres con ciencia“, fins a finals del segle XVIII i part del XIX, quan es popularitzà el nou sistema de classificació de plantes de Carl Linneo basat en les característiques dels òrgans sexuals presents en les flor. Les dones foren apartades, de nou.

Afortunadament, les seues contribucions a la botànica i a altres disciplines comencen a difondre’s i cada cop són més visibles noms com els de Jane Colden, Jeane Baret (pionera de la botànica que va circumnavegar el planeta, vestida d’home), Anna Atkins (la primera persona a publicar un llibre il·lustrat exclusivament amb fotografies), Marianne North (il·lustradora científica), Katherine Esau (pionera en anatomia vegetal), Elizabeth Blackwell, Eva Mameli o Janaki Ammal, entre moltes altres.

Bibliografia

Claramunt, R.; Claramunt, T. (2012). Mujeres en ciencia y tecnología. Madrid: UNED.

Jaime Lorén, J.M. (2006): “Personalidades destacadas del siglo XIX”, en Historia de Monreal del Campo, Monreal, p. 155-178.

Jaime Lorén, J.M.; Jaime Gómez, J. (2008): Catálogo de personalidades destacadas del Valle del Jiloca, Calamocha.

Martínez Pulido, C. (2014). Cuando la botànica se decía femenina.

Etiquetes
Col·laboradora de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
Llicenciada en Comunicació Audiovisual. Enganxada a la lectura de tot el que cau a les meues mans i a les sèries (quan puc). M'encanta escriure i no soporte les xinxetes soltes.
botanic Equip botànic
Send this to a friend