VERSALLES, EL GRAN LABERINT DEL REI SOL

Amb els tres palaus, els jardins i el parc, Versalles és un domini immens que s'ha convertit en tot un símbol de l'absolutisme que va impregnar l'Europa de l'Antic Règim. Obra arquitectònica per excel·lència del segle XVII, també s'ha convertit en el màxim exemple de paisatgisme de la història.

Parlar del rei Luis XIV de França és parlar de Versalles, com parlar de Versalles és parlar del rei Sol. El rei va donar a Versalles la categoria d'obra faraònica en convertir-lo en residència i emblema colossal de la potent i plena de pompositat monarquia francesa del segle XVII. Per la seua banda, Versalles es va erigir com a espill de les idees i el regnat del rei, atorgant-li a l'anomenat rei Sol la immortalitat en convertir-se en el seu mausoleu en vida i en el seu gran projecte. 

 

versalles_origen

versalles_ordenacin

Imatge de Versalles en 1667. Sota, plànol de la segona ampliació duta a terme per Luis XIV, i que pràcticament és la disposició definitiva dels jardins

 

Versalles va ser ideat per Luis XIII, qui començaria les obres de remodelació d'un palauet de caça situat en el municipi homònim pertanyent a la regió francesa coneguda com "l'Illa de França". La idea principal era una ampliació que permetera al monarca gaudir de retirs més còmodes en el camp, lluny de la bullícia de la cort parisenca. El rei va afegir al palauet dues ales laterals que, en tancar-se, van conformar la plaça d'armes.

 

versalles_luisxiv

Luis XIV

 

No obstant açò, la idea originària va ser totalment canviada pel seu successor, qui decidí donar a Versalles la categoria de gran residència dels reis francesos i de la seua opulenta cort. El rei va decidir centrar-se en els jardins, que es convertirien en una emulació de les transformacions del palau. L'embelliment i l´ampliació del parc de Versalles va ocupar al rei fins al final del seu regnat, arribant a convertir-se en la seua gran obsessió.

 

versalles_generalVista general

 

Per a la realització d'aquesta gran obra de jardineria, contaren  amb la total aprovació i ajuda dels millors arquitectes i artistes de l'època, però hi ha un nom que sobreix de la resta, es tracta de André li Nôtre, qui al llarg de la seua vida dissenyaria alguns dels jardins europeus més importants de l'època.

 

Li Nôtre va crear un nou estil de jardí. Pertanyent a una família de jardiners, el seu pare i el seu avi havien sigut els responsables dels jardins de les Tullerias, va conviure amb la professió des de la infància. Amic personal del rei Luis XIV, emprendrà al costat d'ell la que serà la seua primera i gran obra, l'embelliment dels jardins de Versalles, un treball que durarà més de quatre dècades. Li Nôtre estava obsessionat amb les perspectives i les il·lusions òptiques, i en Versalles va deixar patents tots dos interessos tant en la ubicació dels espais, com amb l'elecció de formes i la creació de laberints.

 

versalles_setosestatuas

 

El jardí de Versalles és classicista, ordenat i racionalitzat. En ell tot té sentit. Introduir-se en ell convida al passeig i a seguir una ruta que ens portarà per diferents espais plens de màgia i d'al·lusions metafòriques i mitològiques. Més enllà de la jardineria, destaca especialment l'organització de les estàtues, bé com a elements aïllats o bé en grans conjunts, com poden aparèixer en les fonts.

 

En tots els casos, les figures de pedra i marbre semblen parlar unes amb altres, comunicant també als vianants i visitants algunes premisses clares,  que el rei és el més important, s'enalteix la monarquia, i que el gran espai va ser creat pel rei Sol. Així, Apol·lo, referent de la deïtat solar en la cultura clàssica, i les al·lusions solars,  són una constant en l'imaginari de Versalles.

 

versalles_naranjos2

L´Orangerie

 

Espais màgics

En total, la superfície dels jardins de Versalles ocupa unes 800 hectàrees. Es tracta d'un dels parcs més complexos del món que s'ha convertit en un referent per a la cultura paisatgística de tots els temps. En el jardí trobem espais més assilvestrats, com per exemple boscos, o espais més programats i fitats com roserars.

 

La zona originària del jardí és l´Orangerie, construïda al sud del Palau Principal i que pren com a avantatge el pendent natural del pujol on se situa el conjunt arquitectònic. El disseny va proveir un àrea protegida on els tarongers podien romandre a resguard en els mesos hivernals.

 

bosquete_columnata

Els boscos artificials d'esbarjo constituïen autèntics salons a l'aire lliure. Creats pel jardiner i arquitecte André Li Nôtre, els bosquets de Versalles estan decorats amb fonts, pitxers i estàtues i acollien regularment al rei Luis XIV i a la seua cort, que triaven aquests llocs per a escoltar música i per a ballar. Bosquet de la columnata.

 

L'altre gran atractiu dels jardins de Versalles són els boscos. S'estima que a palau hi ha uns deu en total, en els quals destaquen els llacs i les fonts, instal·lacions hidràuliques originals per a reg i manteniment del jardí que segueixen sent útils en l'actualitat. Per a cobrir la gran demanda de fonts construïdes per Luis XIV, va caldre idear un sistema de bombament per a extraure aigua de l'estany de Clugny i d'algunes fonts situades al Sud del Palau.

 

versalles_grutatetis

Il·lustració que representa el fons de la gruta de Tetis

 

Possiblement un dels espais més coneguts de Versalles i que més escenografia ha donat a pel·lícules i fotografies és el Parterre d'Eau, una àmplia terrassa que serveix com a transició entre el Palau i els jardins. Està format dos grans estanys rectangulars la funció dels quals és reflectir la llum del sol i il·luminar la façana de la Galeria dels Espills. El joc entre llums, escultura, vegetació i aigua d'aquest espai és impressionant.

 

Li Nôtre va considerar la llum com un element més a tenir en compte de la decoració de la mateixa manera que la pròpia vegetació, i per açò la seua composició està plena de llums i ombres en el sentit més estricte de la paraula. Tots dos estanys, datats en 1685, pretenen ser una prolongació més de la façana del palau. Les escultures que els adornen van ser dissenyades per Charles Le Bruen i cada piscina està decorada per quatre estàtues en posició reclinada que simbolitzen rius de França, el Loira i el Loiret, el Ródano i el Saona, el Siena i el Marne, el Garona i el Dordonya, als quals se'ls van afegir quatre nimfes i quatre grups de xiquets.

 

versalles_fuente2

versalles_fuente1

versalles_Fuente4

 

Aquestes dues fonts formen part d'un conjunt total d'aigua al que han d'afegir-se les fonts conegudes com a "Combats d'Animals", que flanquegen la baixada de l'aigua i estan formats per sis estàtues que representen elements de la natura, l'Aire, la Vesprada, el Migdia, l'Alba, la Primavera i l'Aigua. L'altra gran font, que crida l'atenció sobre la resta és la dedicada al déu Apol·lo, metàfora del rei Sol que il·lumina i protegeix a tots els seus súbdits.

 

versalles_fuente3

Detall escultòric font d'Apol·lo

 

Plena de curiositats està també la gruta de Tetis, un espai construït amb fi simbòlica però també pràctic. Aquesta gruta representa la cova de la nimfa Tetis on, segons la mitologia clàssica, Apol·lo va descansar després del seu triomfal passeig amb carro pel cel. L'espai està ple d'estàtues referides a Apol·lo i a personatges mitològics aquàtics com a nimfes i tritons.

 

La gruta es va construir com a estructura independent al nord del palau, i el seu interior, decorat amb imitació de petxines marines, els conjunts escultòrics fan referència als serfs de Tetis. No obstant açò, més enllà del mite, aquesta gruta va tenir un paper fonamental en el sistema de reg dels jardins, i d'ací la seua importància, el sostre de la gruta oculta una cisterna que acumula aigua provinent de l'estany del Palau de Clagny, i que alimenta per gravetat les fonts més baixes en el jardí.

 

versalles_dominios1

versalles_dominios3

versalles_rosaleda

Dominis de María Antonieta. A baix, el roserar que va fer plantar en un dels seus palauets

 

No obstant açò, no tot Versalles és idea del rei Sol. La que fou última inquilina del Palau, la reina María Antonieta, també va contribuir a l'ampliaciós i a la construcció de dos nous palauets dins dels dominis de Versalles. Es tracta de la zona coneguda com a "Domini de María Antonieta", un recés de pau i tranquil·litat on li agradava escapar-se de la sofisticació i artificiositat de la Cort, un lloc ple de pujols, jardins, penyes, estanys i rius.

 

versalles_Arboretum

Palau de Versalles vist des de l'Arboretum de Chèvreloup

 

Fer una anàlisi completa de Versalles és pràcticament impossible, doncs cada detall hauria de tenir una apèndix apart. Però podem fer un petit repàs a alguns dels seus espais més importants, que conformen el conjunt que fou declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO en 1979. Es tracta de l'hivernacle dels tarongers, que compta amb més de 1000 espècies de cítrics de tot el món, especialment tarongers, magraners, llimoners i tomaqueres. També l'hort, que alberga espècies hortifrutícoles de tot el món, i El Gran Jardí, on el monarca practicava la caça. Com tot complex paisatgístic i botànic de gran envergadura, en Versalles no podia faltar un Arboretum, batejat com Arboretum de Chèvreloup, situat en el nord-oest del jardí i que alberga unes 2000 espècies d'arbres.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà