Imprimir aquesta pàgina

Un paraigües per al Jardí

Podem imaginar un embolcall gran i metàl·lic que allibere al Jardí Botànic de les parets que l’envolten i al mateix temps siga un generador de nous espais? La gent d’Estudi Senser, sí.

 

Vos presentem l’última de les cinc imaginatives propostes d’intervenció al Jardí, de l’espacio IDEO, que el Botànic de la Universitat de València acull dintre de la mostra Arquitectura i natura: una visió del Botànic. Amb ella es reflexiona sobre les possibilitats d’ampliació que té el Jardí, i ha suposat una oportunitat per als nous artistes de crear sense límits.

 

PARAIGUA5

 

En aquest cas es tracta de Paraigües, i nasqué quan els seus responsables se sorprengueren de que molta gent no es parés a pensar en el Botànic a València o encara més, que no participaren d’ell, de les seues activitats, en definitiva, que fora el gran desconegut. A més, també es preguntaren, des del punt de vista arquitectònic, perquè la trama urbanística li havia donat l’esquena a aquest espai.

 

Això els portà a investigar els orígens del Jardí, com es trià la ubicació actual, que té més de dos segles, de les sèquies de riu que continuen allí, i quin ús li donaren els diferents botànics, professors i estudiants valencians al llarg dels anys. Amb això entengueren que la seua història sempre havia estat lligat a la societat i a la cultura, variant al llarg de les diferents èpoques i aplegant a la situació actual.

 

PARAGUAS10

 

Però és que a banda del desconeixement o el desús, consideraren altre problema, l’urbanístic. Per a ells caldria un replantejament integral de la zona, perquè consideren que l’arquitectura residencial existent no ha estat respectuosa amb el Jardí. Posen com a exemple que la construcció al carrer Túria li ha anul·lat la ventilació i l’ha tancat entre formigó, o que el trànsit paral·lel al riu, juntament amb els edificis de la Gran Via, crea una barrera arquitectònica que no el deixa respirar.

 

Millorar el Jardí i el seu entorn

A partir de tot aquest estudi es plantejaren un clar objectiu, que el Botànic tinguera usos més enllà de ser un simple espai de passeig. Que fos un espai viu on gent de diferents edats pugués gaudir-lo 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Això si, entenent que a més d’un Jardí és un lloc d’estudi i investigació on es treballa per la conservació de la natura, així que el seu ús ha d’estar controlat, ser responsable i respectuós.

 

PARAIGUA4


Per aconseguir-ho necessitarien diferents intervencions. La primera es basaria en reorganitzar les vivendes del perímetre del Botànic, per aconseguir que tot l’entorn estiga en comunió amb el concepte d’espai verd que es pretén transmetre. El tràfic caldria també redistribuir-lo soterrant la carretera, i alliberant l’ambient de la pol·lució, el soroll, i la separació entre el Jardí i el riu. Es podria aplegar a aconseguir una superfície de Jardí un 70% superior a l’actual.


Obrir el paraigües

En segon lloc vindria el desenvolupament de projecte en sí, el Paraigües, que no és sinó una coberta metàl·lica, lleugera i senzilla per on es podria transitar. Amb ella s’aconseguiria una nova visió del Jardí, des de l’altura, com es plantejava en el cas de les propostes Entre Branques o Gegants Sostenibles. Sembla que des del punt de vista de l’arquitectura i el disseny és molt suggerent la idea de poder accedir a la part més elevada dels nostres espais verds.

 

PARAIGUA3

 

La seua alçada, d’entre 3 y 6 metres, conformaria un recorregut nou a diferents altures al voltant dels arbres, donant lloc a altres zones enjardinades que podrien servir per a l’esport o les activitats culturals, i creant al mateix temps un espai inferior on ubicar biblioteca, ampliacions dels laboratoris o gabinets educatius.

 

S’hi accediria directament des del riu i travessaria el Jardí mitjançant una passarel·la suspesa a l’aire. A més, estos edificis contarien amb orientació adequada i una coberta vegetal que afavoriria la climatització, la refrigeració i la canalització de residus. El nou paraigües donaria recer a una nova realitat social.

 

PARAIGUA2

 

Els creadors creuen en la seua idea, imaginant-la per revalorar un Botànic menys respectat del que els agradaria. La proposta dels dissenyadors d’interiors Rubén Sales i Sebastián Ruiz naix de l’Estudi Senser, on es dediquen a l’arquitectura social, dissenyada amb la gent i per a la gent. Conten a més amb l’arquitecte Unai Lilly, i formen un equip multidisciplinar on es combinen treball, projectes socials i inquietuds personals. 

Eva Pastor

Responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV
M'agrada la música, els llibres, viatjar, escriure, la divulgació científica i anar al cine amb totes les conseqüències; fer cua, menjar monges... Em diverteix ordenar amb els meus fills la col·lecció de cotxes de Cars. Mai he comprès les regles del tenis i m'esmussa tallar la pizza amb forqueta i ganivet.

L'últim de Eva Pastor

Articles relacionats (per etiqueta)

Mitjà