UN MICROCOSMOS AL JARDÍ

Un jardí japonés és molt més que un espai on conrear plantes. Es tracta d'un univers paral·lel, una recreació del món en miniatura que emana relaxació, serenitat i calma. Endinsa't en aquest món de simbolisme i harmonia amb la natura.

Els jardins japonesos sorgeixen com una necessitat de les classes altes de Japó per estar en equilibre amb la natura, i com una forma d'exercitar la ment. La seua composició es basa en els principis del Sakutei-Ki, un tractat del segle XII que recopila tots els ensenyaments sobre l'equilibri inestable, una mesura sempre a punt de trencar-se i que representa les relacions entre l'home, el cel i la terra segons la tradició sintoista. Així els jardins japonesos es basen en dos components clau, el no-res, un gran buit que simbolitza el mar, i els objectes que simbolitzen les illes de Japó.

 

zen_lito

La tradició dels jardins està molt lligada a la cerimònia del te. Litografia d'autor desconegut. Segle XIII.

 

Si hi ha alguna cosa que regeix l'engegada d'un jardí japonés és la següent premissa: mai intentes recrear en ell allò que la natura no faria per si mateixa. El motiu? Un jardí japonés és una imitació fidel i requereix un equilibri constant entre l'ésser humà i el cosmos. L'altra gran premissa és el tancament, l'aïllament, doncs el jardí ha de convertir-se en un microcosmos únic. Per açò, perquè un jardí siga un vertader refugi, hem de segellar-lo del món exterior de tal forma que puguem entrar i eixir del nostre microcosmos a través d'un mètode i d'un estat mental.

 

ZEN4

 

Elements del jardí japonés

Tenint en compte la simbologia, és fàcil comprendre quins són els seus elements clau. En primer lloc, un jardí japonés ha de tenir molta aigua, bé siga de forma real o de manera simbòlica. L'aigua és símbol de vida i de purificació, la seua versatilitat és aprofitada al màxim perquè imprimeix moviment, lluentor i so. Un altre dels elements més importants són els shishi odoshi o sistema de recollida d'aigua mitjançant una canya de bambú que en omplir-se cau pel seu propi pes. En el cas dels jardins secs, per exemple els jardins Zen, l'arena o graveta rastellada simbolitza l'aigua.

 

zen_parque

 

L'altre component imprescindible és la pedra, com a contrapunt de l'aigua i associada a la solidesa, la fermesa, l'estatisme, la inmutabilitat o l'energia. Pot aparèixer en solitari o en grups, com a cants rodats o en camins i ponts. Les roques també simbolitzen espais concrets com la Muntanya Shumi, la muntanya de l'eix del món per a la religió budista o la Muntanya Penglai, una espècie de paradís per a la mitologia xinesa.

 

La graveta serà la gran protagonista dels jardins secs encara que apareix en tots els jardins japonesos, estenent-se sobre una superfície i marcada amb linies de traçades quasi infinites. Encara que generalment simbolitzen l'aigua o el mar, també s'associa amb la boira o la pau en la ment, i amuntegada simbolitza una muntanya o una illa. 

 

zen_3

 

Imprescindible és també la recreació del món vegetal. Els jardins japonesos són rics en vegetació, i encara que aquesta és lliure, és recomanable utilitzar elements de fulla caduca perquè ofereixen un aspecte canviant segons l'estació. L'habitual és usar cirerers, falgueres, bambú, molses i joncs.

 

zen_4

 

Encara que és menys important, alguns jardins japonesos també inclouen una recreació del regne animal. Poden ser petits peixos de colors en els llacs, i aus i altres animals associats amb la tradició xinesa i que donen color i atractius sons al jardí.

 

zen_buenos_aires

 

Per últim queden els elements humans, com el ponts, que simbolitzen el trànsit, i recreacions de l'arquitectura tradicional japonesa com les llanternes de dissenys infinits per a crear efectes estètics de clarobscur, i xicotets reliquiaris o pavellons de descans. També són importants els cèrcols, que serveixen per a aïllar el nostre jardí japonés i que solen fer-se de bambú.

 

zen_buenosaires_General

Jardí japonés de Buenos Aires. Un dels més importants del món

 

La composició: equilibri i perspectiva

Tal volta, més que la simbologia, la clau per a aconseguir aquest tipus de jardins és la seua composició, tenint en compte les perspectives i la naturalització màxima dels elements artificials, com si estigueren camuflats. La composició del jardí japonés es basa en la combinació del ying i el yang, és a dir, del blanc i el negre. Deu tenir elements rústics i espais en blanc, simples, bàsicament buits. Altres principis a tenir en compte són la triangularitat, que a més de tenir una línia religiosa genera equilibri entre les parts. Per açò, els grups d'arbres o de roques, han de circumscriure's en un triangle imaginari.

 

ZEN3

 

El mateix ocorre amb l'asimetria, que persegueix els principis de la vida quotidiana. És molt important que els elements del jardí japonés siguen sempre imparells. En aquest sentit, el contrast d'elements també és important perquè genera moviment i energia. Si el nostre jardí té grava, les línies de la mateixa han de fer-se tenint en compte que les línies perpendiculars creen tranquil·litat, les diagonals tensió i les corbes sereveixen per a suavitzar.

 

A més, a l'hora de compondre un jardí japonés també cal tenir en compte que ha d'estar pensat per a veure's des del seu millor angle d'observació. I també igual d'importants que són els elements ho és l'ordre per introduir-los, primer elements principals, com l'aigua, les roques i la graveta. Després, introduir la vegetació i els animals. En tercer lloc, el cèrcol i els elements artificials, i finalment s'afigen els elements exteriors relacionats amb la percepció del jardí.

 

zen_casa

 

Tipus de jardins japonesos

Jardins de Passeig, ideats per a ser vists des d'una sendera. Inclouen un estany i una zona de passeig, i segueixen els patrons naturals de marea alta i baixa.

 

zen_2

ZEN2

 

Jardins d'estança, realitzats per a ser gaudits únicament amb la vista, com la tsuboniwa que es troba en les cases tradicionals de fusta de la ciutat de Mochiya.

 

ZEN5

Casa del te

 

Jardins de te, en realitat són una sendera o camí que condueixen a una cabanya de palla travessant un lloc on cau la rosada. Es col·loquen pedres sobre molsa per a evocar aquest sentit de la rosada i la humitat, utilitzant-se pedres o rajoles col·locades en línia recta.

 

Jardins de contemplació, es tracta dels jardins popularment coneguts com a jardins Zen, i també reben el nom de jardins secs o Kareasansui. Visualment parlant, es componen d'un ampli camp d'arena, graves o roques de calibre xicotet, i d'elements vegetals estratègicament col·locats. Estructuralment, és una extensió poc profunda que també pot contenir ocasionalment herba, molsa i altres elements naturals. El nom de Zen ve perquè són utilitzats com a lloc de meditació pels monjos Zen japonesos.

 

zen_minimo

zen_seco

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà