És un fet que les ciutats reclamen un diàleg obert amb els seus espais verds, i els seus habitants, tot i ser conscients de viure a les urbs, creuen possible l’equilibri entre edificis, vies de comunicació, i parcs i jardins. Tot i això, un Jardí Botànic no és un jardí qualsevol, els jardiners, conservadors, investigadors i educadors que treballen en ells, formen part d’una xarxa encarregada d’utilitzar-los com a eina pedagògica, museogràfica, científica i conservacionista.
Així, totes aquestes tasques no es poden realitzar en un espai directament obert al públic, però tal volta que estiguen confinats no ha de significar que no s’integren en el seu entorn. Per això la proposta del Jardí Obert suposa trencar amb aquest concepte i generar un embolcall transparent que cride l’atenció de tot aquell que passa prop del Botànic.
Pau i Frodo Romany són els creadors d’aquesta proposta oberta i suggerent. Junts formen el despatx PR3 seguint el camí del seu pare, i realitzen projectes arquitectònics, participant tant del disseny com de l’elaboració. Confessen que el primer que es plantejaren en plantar cara al seu projecte fou si la gent sabia allò que s’amagava rere els murs del Jardí. Per a ells asfixien aquest pulmó, i la solució està en les parets de cristall.
Museu quai Branly
I si és vol conèixer de primera mà quin és l’efecte desitjat, el podem trobar al museu quai Branly a Paris, de l’arquitecte Jean Nouvel. Un espai per a l’art que impacta per la impressionant aposta per les cobertes vegetals, però també per la gran tanca de vidre que el voreja, amb
Un Jardí obert i connectat
“Obrir el Botànic, fer-lo permeable i visible, incorporant-lo a allò quotidià lluny de la situació actual en que està ocult a la vista de l’usuari i desconnectat del seu entorn”, és la proposta dels germans Romany, una descripció que al mateix temps explica la seua preocupació per eixe aparent aïllament del Jardí amb el seu barri.
Proposta d'entrada al Jardí per Gran Via Ferran el Catòlic
Per això han pensat en una reforma que va més enllà, amb l’entrada principal del Botànic per
Boscos i jardins verticals
El Botànic conta amb un traçat clàssic pel que fa a les seues col·leccions, els dos segles d’antiguitat a la seua ubicació actual fan d’ell un lloc d’estructura ordenada per camins i seccions. Per a les noves zones que es crearien, els arquitectes proposen treballar amb els paisatgistes per a que desapareguen els límits entre natura i visitants, es creen recorreguts lliures amb diferents itineraris possibles, i el passeig es converteixca en una experiència més propera i estimulant. Un concepte de bosc que ja es transmet en altres jardins que, això si, normalment conten amb ubicacions fora dels entramats urbans.
Jardi vertical front el prototip de cafeteria
A més, de la fusió entre arquitectura i jardineria als germans Romany els interessen especialment les façanes enjardinades, cosa que els portà a plantejar-se què fer amb un important veí del Jardí, un edifici de 8 plantes que ofereix una vessant mitgera sense cap recurs estètic, arquitectònic o visual. Així, es tracta mostrar com els jardins verticals són una manera de solucionar aquest tipus de casos, donant a més espai per a incloure més entorns verds al nostre voltant.
Aquest és el tercer projecte que vos presentem pertanyent a
Més informació:
