De bulbs i bulboses

Amb una aparença poc estètica al principi de la seua vida, les plantes bulboses amaguen flors espectaculars que omplen de color i vida els nostres jardins. Són de plantes efímeres, de floració curta i fàcil cultiu, ideals per a jardiners principiants.

Les plantes bulboses es caracteritzen per tenir una estructura subterrània que els serveix com a reserva d'aliment i de teixits. Aquest element característic les ha convertit en autèntiques supervivents ja que gràcies a aquesta reserva poden organitzar el creixement i la floració en funció d'unes condicions mediambientals més favorables. El seu magatzem sota terra els permet estar durant molt temps en repòs i començar a créixer en els períodes de l'any amb millor temperatura. Aquest funcionament fa que les bulboses siguen plantes cridaneres tant per la seua forma de viure com per la seua facilitat d'adaptació als diferents medis i també per la seua gran varietat i bellesa.

Estrictament, les bulboses són plantes amb bulb però en jardineria es reconeixen amb aquest nom totes aquelles plantes que posseeixen òrgans subterranis per a emmagatzemar nutrients com són, a més dels bulbs, els rizomes o els tubercles. El cicle de creixement de les plantes bulboses és el següent: durant les estacions més dures estan en repòs gràcies a la quantitat de nutrients que tenen emmagatzemats. Quan les condicions ambientals són favorables activen els nutrients i creen fulles. Els bulbs són clau en la multiplicació vegetativa o asexual, característica d'aquestes espècies. Depenent de cada espècie podem trobar bulboses en període de floració al llarg de tot l'any.

 

BULBO_HINOJO

Bulb de fenoll

 BULBOS_CEBOLLA

Cebes

Es distingeixen dos tipus de bulbs. Possiblement els més coneguts són els tunicats, és a dir, aquells que semblen tenir capes superposades, com una ceba. En aquestes capes és on s'emmagatzemen els nutrients. Dins d'aquestes varietat de bulboses trobem a les més característiques com les tulipes (tulipa), el narcís (Narcissus), el jacint (Hyacintus), la ceba (Alillum cep) o els alls. L'altre tipus de bulb és l'imbricat, també conegut com escamós, en el qual les diferents capes semblen superposar-se com les teules d'una teulada. Els bulbs imbricats són més carnosos i més vulnerables ja que les últimes capes són més rígides i fortes la qual cosa protegeix el disc basal, situat en la part inferior del bulb i on se situen les arrels. A més, els bulbs imbricats han de mantenir-se sempre humits abans de plantar-se perquè no s'assequen les escates i es danyen. Un exemple de bulb escamós són els lliris (Lillium).

 

BULBO_AZUCENA

Lliri

 

Les tulipes i la bulbicultura
De totes les plantes bulboses la més coneguda és la tulipa per això hem de viatjar a Holanda, el major productor de bulbs internacional i promotor de la bulbicultura. Segons les cròniques, l'afició pel cultiu de bulbs a Europa es remunta a l'any 1593, quan el botànic i micòleg flamenc Charles Clusius va rebre uns bulbs d'Orient i va decidir plantar-los en el seu jardí. Clusius va ser un dels científics i horticultors més influents del segle XVI i gràcies a ell, el cultiu de bulbs es va convertir en una moda entre les classes més altes, que els cobejaven pel seu exotisme.

 

BULBOS_tulipa

BULBOS_semperaugustus

Semper augustus

La tulipmania de l'Edat Moderna va esdevindre un problema social. L'especulació sobre els bulbs era cada vegada major en el segle XVII un bulb de la varietat Semper Augustus va ser canviat per dos bous, dos porcs, dotze bens, bótes de cervesa, diversos quilos de mantega, formatge, ginebra i altres aliments fins a arribar a la xifra de 10.000 florins, tota una fortuna de l'època. També les cròniques expliquen que l'any 1637 molts comerciants holandesos es van arruïnar perquè, a causa de la forta competència, no van poder vendre els seus bulbs al preu que acostumaven a fer-ho, i no van poder recuperar la seua inversió. Finalment, el govern holandés va haver de posar mesures a l'especulació amb bulbs. 

 

BULBOS_NATURALBRANDING.BLOGSPOT.COM.ES

Curioses oueres per a vendre bulbs de tulipa. Font: naturalbranding.blogspot.com.es

En l'actualitat la tulipa és el principal bulb produït per a ús ornamental a tot el món. Les seues exportacions s'estimen de l'ordre dels 2 milions d'unitats anuals. Altres bulboses amb molt pes econòmic i de producció són els gladiols , els lliris, l'iris, el narcís, les anemones i els jacints.

 

Quines són les plantes bulboses més espectaculars?
A més de les tulipes, els narcísos, els lliris o les assutzenes, plantes caracteritzades per la bellesa de les seues flors, existeixen altres bulboses que, encara que menys conegudes, també destaquen per la seua frescor i pel seu ús ornamental. Una d'elles és el agapanto (Agapanthoideae) també conegut com a lliri africà, lila del Nil o flor de l'amor i que es té un cridaner color blavós. El agapanto és una de les bulboses que no es reprodueix ni alimenta per bulbs sinó per rizomes, és a dir, a través d'una tija subterrània, també carnós com els bulbs, del que van sorgint arrels i nusos. És endèmic de Sud-àfrica, i podem trobar-ho en regions com Lesotho, Moçambic o Swazilàndia. Es tracta d'una espècie molt adaptable fins i tot en els terrenys més rústics, suportant pràcticament qualsevol tipus de sòl i condicions de sol i d'ombra, la qual cosa fa que el seu cultiu siga fàcil i que s'use en parcs i jardineria que el cost del seu manteniment és baix.

 

BULBOS_agapanto

Agapanto

Un altra de les espècies de bulboses poc conegudes però destacables per la seua bellesa són les del gènere Puschkinia, originàries de Turquia i Iran. Es tracta d'unes bulboses caducifòlies que floreixen a la primavera i que es caracteritzen perquè les seues fulles, en forma de cinta, formen en el centre de la planta una tija que acaba en un conjunt de flors acampanades que dibuixen un raïm blanc amb pigments blaus. La puschkinia és una planta que tendeix a reproduir-se de forma natural, a part de la divisió per separació dels bulbs, així que és considerada una espècie invasora. També apareix com una planta verinosa que no ha d'ingerir-se. Segurament per aquests dos motius la puschkinia no és una planta molt estesa malgrat el seu fàcil cultiu i la seua particular bellesa. 

 

BULBOS_Puschkinia_scilloides

Puschkinia scilloides

 BULBOS_Crocus_sativus_Luca_Nicola_Bacciarini

Crocus sativus. Imatge: Luca Nicola Bacciarini

També dins de les bulboses trobem els Crocus, gènere de plantes perennes de la família Iridaceae. En aquest cas, els Crocus no tenen ni bulb ni rizoma sinó tija engrossida subterrània, de base unflada i protegit diverses capes de fulles seques superposades que es coneix com a corm. El gènere Crocus té més de vuitanta espècies distribuïdes per l'Europa mediterrània, el nord d'Àfrica i Àsia, i totes les seues varietats són molt apreciades en jardineria. Són bulboses de tardor el colorit de les quals podem gaudir en els mesos d'hivern. Les seues flors poden ser de molts colors, grogues, roges, blaves, violetes o blanques i posseeixen un calze molt alt i estret. L'espècie Crocus sativus és molt coneguda en gastronomia ja que els seus estigmes secs no són una altra cosa que el safrà, utilitzat com a condiment en molts dels nostres plats.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.