Imprimir aquesta pàgina

PHOENIX, UN PROJECTE D'INVESTIGACIÓ

L'agret d'aigua, una de les espècies investigada al projecte Phoenix L'agret d'aigua, una de les espècies investigada al projecte Phoenix

22 Jardins Botànics d'Espanya i Portugal treballen junts per a fomentar la conservació de la seua flora amenaçada. L'objectiu, reintroduir-la als seus hàbitats en un futur

Amb el propòsit de fomentar la conservació de les espècies més amenaçades de la flora espanyola, l'Associació Ibero-Macaronèsica de Jardins Botànics (AIMJB) va posar en marxa fa uns anys l'anomenat Projecte Phoenix 2014, en el qual participen tretze jardins espanyols i nou portuguesos. Entre ells està el Jardí Botànic de la Universitat de València, on des del Banc de Germoplasma estem portant a terme l'estudi corresponent a la nostra zona.

 

Cadascun dels jardins participants està encarregant-se de l'estudi de 5 espècies de plantes, generalment de la seua zona, per establir pautes sobre com podem conservar-les fora d'unes condicions naturals de creixement, és a dir, ex situ, per tal de poder reintroduir-les en un futur en els seus hàbitats òptims en les millors condicions. I és que actualment les poblacions de totes les especies participants al projecte són molt reduïdes en la natura, així que la seua selecció s'ha realitzat a partir de l'anàlisi de la Llista Roja de la flora vascular espanyola (2008) i l'Atles i el Llibre Roig de la flora vascular amenaçada d'Espanya (2006).

 

Què és pretén?

Els objectius del projecte es poden definir en tres fases. Primer de tot establir protocols de germinació i cultiu. És a dir, a quina temperatura germinen millor les llavors, amb quin substrat creixen millor les plantuletes, si requerixen algunes condicions especials de llum o humitat, o simplement saber el temps que tarden en desenvolupar el primer parell de fulles. En aquesta fase també té lloc una caracterització de les llavors, que mitjançant l'elaboració d'unes fitxes permetrà recollir els aspectes i peculiaritats de les de cada espècie.

 

PHOENIX8

Recol·lecció de llavors de Ferula loscosii en Villena (Alacant)

 

En segon lloc cal conèixer el moment del desenvolupament de la planta més adequat per a reintroduir amb èxit les espècies al seu hàbitat natural. És possible que una espècie es desenvolupe millor amb 3 parells de fulles, però no quan sols té 1 parell, mentre que potser altra espècie sí es desenvolupa bé quan es planta a la natura amb 1 sol parell de fulles.

 

PHOENIX9

A l'esquerra, sembra de llavors de Silene hifacensis en plaques a diferents temperatures de creixement, i a la dreta, recompte de germinacions dies després

 

Per últim, es tracta també d'exposar una mostra de les espècies seleccionades de cada Jardí Botànic, desenvolupant un pla de divulgació de les plantes amenaçades. Aquesta és l'aplicació didàctica del projecte, igual d'important, ja que en última instància és molt interessant conscienciar a la població sobre la desaparició de la nostra flora i tot el que això comporta, contribuint a crear una consciència social sobre el creixent problema que és la pèrdua de biodiversitat per causes tant antròpiques com naturals.

 

I a qui es protegeix?

Les cinc espècies del Projecte Phoenix 2014 que estem estudiant al Jardí Botànic de la UV són molt diferents entre si. D'una banda Ferula loscosii (Lange) Willk. Una umbel·lífera que forma part de matolls gipsícoles, i a l'igual que altres espècies que viuen en substrats semiàrids com el guix, pateix l'escassa valoració social del seu hàbitat, que ha rebut en els últims anys diferents impactes significatius.

 

PHOENIX10

Ferula loscosii

 

També trobem Silene hifacensis Rouy ex Willk, coneguda a València com esclafidora major o rosada, a més de ser un endemisme ibero-balear que creix en fissures de penya-segats costers. Les poblacions actuals s'estan veient amenaçades per l'intensa recol·lecció d'exemplars, el que ha provocat inclús l'extinció de les poblacions més notables, com la del Penyal d'Ifach, d'on rep el nom l'espècie.

 

PHOENIX2

Silene hifacensis

 

En tercer lloc Clematis cirrhosa L, un arbust trepador que viu en barrancs orientats cap al mar, on s'enreda sobre matolls. Per desgràcia les actuacions urbanístiques fan perillar les poblacions existents. I a banda està Petrocoptis pardoi Pau, l'anomenat clavell de roca que és un endemisme valenciano-terolés d'àrea molt restringida, i que habita en esquerdes de rocalles calcàries de l'era triàsica, on colonitza parets verticals. La inaccessibilitat de moltes poblacions afavoreix la supervivència de l'espècie, però en els últims anys s'han detectat alguns impactes associats a activitats humanes.

 

PHOENIX7

Petrocoptis pardoi

 

I per últim Marsilea quadrifolia L. L'agret d'aigua, amb una característica aparença de trèvol de quatre fulles, és una falguera aquàtica que es troba en perill degut a l'intensa activitat agrícola i la contaminació de les zones humides on habita. En tots els casos, partim de les llavors que disposem al Banc de Germoplasma del JBUV, i en cas de no disposar d'elles hem sortit al camp per recolectar-ne.

 

PHOENIX11

Plantes de Clematis cirrhosa que es troben creixent en substrat a l'hivernacle del Botànic

 

El que fem és sembrar, tant en plaques com en terra, 100 llavors de cada espècie, cultivant-les a condicions molt determinades. Les plantes germinades segueixen desenvolupant-se a l'hivernacle i progressivament s'aniran plantant en la rocalla del Jardí, cosa que ens permet estudiar en quin moment del seu desenvolupament seria més adequat reintroduir-les en el seu hàbitat natural. A més, els visitants del Jardí poden gaudir de l'exposició d'aquestes espècies que rarament es poden veure a la natura, i finalment s'obtindran exemplars adults que podran passar a formar part de les col·leccions exhibides al públic.

 

Actualment l'estudi està en marxa per a les 5 espècies, però cadascuna es troba en una fase del Projecte, així que ja disposem d'alguns resultats. Serà molt satisfactori tenir totes les dades i protocols quan es posen en comú els estudis que s'han estat portant a terme a tots els jardins de la Península, esperant que aquest treball ajude a conservar una mica millor la biodiversitat vegetal.

 LOGOSMARSILEA

 Agraïments: Aquest treball d'investigació ha sigut cofinançat per la Generalitat Valenciana i la Universitat de València.

Laura García

Estudiant de Grau en Biologia. Realitzant el Treball de Fi de Grau al Banc de

Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València

L'últim de Laura García

Mitjà