Imprimir aquesta pàgina

El projecte 'Flora iberica': un poc d'història

Quaranta anys i més de 400 persones implicades avalen el projecte Flora iberica que, en tres anys si tot va bé, arribarà a la seua fi. Haurà complit el seu necessari objectiu: estudiar  totes les espècies de plantes vasculars de la península Ibèrica i Balears i recollir-les en una única obra, base fonamental per a estudis sobre biodiversitat vegetal i  generadora de coneixements sobre botànica. Carlos Aedo i Ramón Morales, membres de l'equip Flora iberica, repassen la trajectòria d’aquest projecte.

La flora ibèrica és una de les més riques en nombre d'espècies de tot el territori europeu. En el projecte Flora iberica s'han estudiat totes les espècies de plantes vasculars silvestres i assilvestrades d'Espanya i Portugal continental, més Balears. Ha generat la realització de més de 30 tesis doctorals, és base per a futurs estudis sobre conservació de flora, eina per a recerques aplicades i ha estat, sens dubte, un generador de coneixements sobre botànica a Espanya. Resulta notable que aquest projecte, de 40 anys d'antiguitat, vaja a concloure en els pròxims tres anys.

 

Les primeres obres sobre la nostra flora

Espanya o, millor dit, la península Ibèrica, ha estat focus d'atenció dels estudis sobre natura per a tots els naturalistes europeus i per als espanyols. Prova d'això són els diversos viatges realitzats per Espanya amb un interès botànic. Es pot dir que Clusio va ser el primer que va viatjar per Portugal i Espanya durant huit mesos (1564-1565) i va publicar en 1576, 11 anys després, un llibre amb moltes espècies espanyoles desconegudes. A aquesta obra se la pot considerar la Protoflora ibèrica. Molts altres estrangers van viatjar per Espanya durant els segles XVII, XVIII i XIX i van recol·lectar plantes que després van descriure. En l'article recentment publicat en la revista Quercus (número 400, juny de 2019) per un dels autors d'aquestes línies es relaten tots aquests viatges.

Flora prodomus

Coberta del primer tom de la Flora Española de José Quer, publicat en 1762. A la dreta, Prodromus Florae Hispanicae de Mauritio Willkomm i Joanni Lange, publicat entre 1861 i 1880. / Biblioteca RJC-CSIC.  

 

L'alemany Willkomm va ser una gran coneixedor de la flora espanyola, cosa que es va plasmar en una obra escrita en llatí juntament amb el danés Lange, publicada entre 1861 i 1880, i amb un suplement en 1893; porten per títol Prodromus Florae Hispanicae i Supplementum. Va ser el resultat dels seus tres viatges per Espanya en la segona meitat del segle XIX. José Quer, botànic espanyol, ja havia publicat un segle abans una Flora española (1762-1764) en quatre toms, que va quedar incompleta a causa de la seva mort en 1764, i que va acabar Gómez Ortega 20 anys després. I ja en el segle XX apareixen tres grans botànics que van treballar per a una Flora espanyola que mai es va materialitzar: Carlos Pau, Pío Font Quer i José Cuatrecasas.

En l'últim terç del segle XX, la Flora Europaea (1964-1980) va ser una autèntica fita per a la Botànica del continent, ja que per primera vegada es disposava d'uns tractaments sintètics de famílies i gèneres per a tota Europa, i també per a Espanya i Portugal. Aquesta flora va ser un motor que va promoure els estudis sobre botànica, en particular, i sobre les disciplines relacionades amb la naturalesa, en general, en disposar de síntesis actuals en quines basar-se, i no solament en els estudis de Willkomm i Lange de feia més d'un segle.

 

Naix Flora iberica

En 1979 van començar els moviments d'una nova generació de botànics que va iniciar els estudis per a l'elaboració d'una flora del nostre país. Per a això es va demanar un projecte que va ser denegat el primer any, però que va ser concedit al segon intent. Després de fixar l'àmbit geogràfic, en què es van excloure els tres arxipèlags macaronèsics, l'espanyol de les illes Canàries i els portuguesos de Madeira i Açores, es van començar els treballs de coordinació i assignació de gèneres als diferents autors. Com a conseqüència de tot això, en 1986 va veure la llum el primer volum de Flora iberica. L'equip d'editors d'aquest volum van ser Santiago Castroviejo, Ginés López González i Félix Muñoz Garmendia (Madrid), Pedro Montserrat i Luis Villar (Jaca), Jorge Paiva (Coïmbra) i Manuel Laínz (Gijón).

Flora iberica v1

 

Cal comentar que al maig d'aquell any ningú apostava perquè aquesta obra arribara tan lluny. La infraestructura de treball previ que la sostenia no era molt sòlida. Llavors, ni tan sols hi havia una planificació dels volums que ocuparia. Amb el pas dels anys, es van anar resolent tots els assumptes organitzatius i el resultat es pot veure en l'actualitat.

Durant aquests 33 anys transcorreguts, des de la publicació del primer volum, en els quals han esdevingut molts canvis en la manera de treballar, sobretot a causa de la facilitat que ha suposat disposar d'ordinadors personals i Internet, han anat apareixent publicats irregularment, però sense pausa, volums successius i en ordre fins al VII l'any 2000, excepte el VIII que va aparèixer uns anys abans. Després es va optar per publicar els diferents volums segons s'anaven concloent, la qual cosa va aportar més agilitat al sistema de publicació.

Flora iberica v12

Portada Vol. XII i il·lustració Rosmarinus eriocalix. / Flora iberica.

 

En aquest any 2019 ha aparegut l'últim tom de la família Compostes (volum XVI (III)) (veure taula 1). Amb aquest, queden concloses totes les famílies botàniques que componen la flora ibèrica, excepte les Gramínies, en les quals es treballa actualment. Està previst que en 2020 estigui acabat el primer tom del volum XIX, que correspon a aquesta família. I poc després, el segon, amb el qual es culminarà aquesta obra magna. Fins ara s'han publicat 5658 espècies de les més de 6200 previstes.

 

Taula1

Taula 1. Anys, nombre d'espècies per any i volums corresponents. / Elaboració pròpia

 

Un equip de persones al servei d'un projecte il·lusionant

Per a l'execució d'aquest projecte ha fet falta reunir i coordinar un equip de persones que han fet un treball detallat i meticulós. En primer lloc, era necessària la cerca d'autors que es comprometeren a estudiar els diferents gèneres d'aquesta flora. Aquesta labor ha estat realitzada per l'equip de Flora iberica liderat per Santiago Castroviejo fins a la seua mort en 2009, que va ser l'investigador principal de les set primeres fases del projecte i coordinador general de l'obra. A partir d’eixe any i fins hui ha estat Carlos Aedo l'investigador principal i coordinador de les 4 fases següents (Taula 2).

Flora iberica v16

En primer pla, portada de l'últim volum de Flora iberica publicat fins al moment, amb el qual es completa la família de les Compostes, la més rica en gèneres i espècies de l'obra.

 

No cal dir que el treball de molts autors estrangers i de molts altres botànics espanyols de diferents universitats i altres centres de recerca ha ampliat i enriquit de manera notable aquest projecte. S'ha comptat amb investigadors de gairebé totes les universitats espanyoles, especialment amb les de Sevilla, Salamanca, Córdoba i Barcelona, que han ostentat projectes propis coordinats. A més, sempre es va comptar amb els inestimables treballs de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC), de Jaca.

taula2 valTaula 2. Fases del projecte Flora ibèrica i anys de durada. / Elaboració pròpia. 

 

Les diferents labors en el projecte han estat les de recerca i redacció de les síntesis genèriques, en què han participat prop de 300 autors i autores, l'edició (47 editors/as), assessoria i correcció (més de 100 assessors/es), documentació bibliogràfica (3), cerca d'etimologies (3), il·lustració mitjançant dibuix científic (12 dibuixants científics), maneig i enviaments de material d'herbari i manteniment i estudi de col·leccions vives. I, en el tram final,  tot allò relatiu a l'elaboració de cada volum imprès: maquetació, correcció de proves i impressió. Això ha suposat el treball i col·laboració d'unes 400 persones dins d'un equip humà entusiasta.

 

El resultat: en paper i online

La publicació dels diferents volums ha estat a càrrec del departament de publicacions del CSIC i de l'editorial CSIC després. S'han imprès entre 2000 i 2500 exemplars de cada volum de Flora iberica, cosa inusual en un llibre científic i una mostra de l'interès que ha despertat aquesta obra.

En 1996, es va posar a punt la Flora iberica en CD-ROM, que incloïa els 4 primers volums, aquells que havien estat publicats fins llavors. I, en 1999, va començar l'anomenat Programa Anthos, una Flora iberica en suport electrònic. L'àmbit geogràfic era diferent, ja que es va incloure Espanya continental, illes Balears i les illes Canàries. Es tracta d'un accés per internet a la biodiversitat vegetal a Espanya on apareix la llista consensuada de la Flora espanyola. Aquest projecte va ser subvencionat per la Fundació Biodiversitat.

En 2001, es publica una Flora sintètica sense descripcions, resum dels 8 primers volums.

 

Alguns comentaris

Malgrat tots els esforços que s'han fet per a homogeneïtzar aquesta gran obra, ha estat impossible que tots els tractaments genèrics foren concordes. Depenent de les tendències més o menys analítiques, més o menys sintètiques dels diferents autors, aquests tractaments varien en extensió. Es troben veritables monografies incloses en l'obra, com la d’Alchemilla, amb 81 espècies que ocupen 162 pàgines, Limonium (107 espècies, 142 pàgines), Calendula (4 espècies, 21 pàgines) i Gagea (12 espècies, 53 pàgines), per citar les principals. Si els primers volums contenien unes descripcions d'espècies curtes, d'unes 7-15 línies, en els volums més recents s'ha arribat a descripcions de 25-32 línies i fins de 56-95 línies. Encara que és difícil d'interpretar aquest augment, cal dir que no tots els grups de plantes es poden descriure d'igual manera, pels seus diferents caràcters, a més del que influïsquen els diferents criteris de l'autor. De tota manera, descripcions excessivament llargues semblen inadequades per a una flora. A més, aquestes no sempre aclareixen el concepte d’allò que es descriu, ja que de vegades allò sintètic retrata millor l'objecte a descriure. Malgrat tot, ha estat meritori que durant vora 40 anys s'hagen mantingut, en general, els criteris bàsics d'exigència i un alt grau d'homogeneïtat en l'edició.

En els últims volums, s'han tingut en compte la informació generada pels estudis de biologia molecular. La seua contribució als tractaments taxonòmics en alguns casos aporta solidesa i congruència mentre que en altres obre nombrosos interrogants.

A tot això, cal afegir que és veritablement sorprenent que un projecte de tan llarga trajectòria haja mantingut la continuïtat durant tants anys en una societat com l'espanyola, que es deixa endur per vaivens aleatoris. No podem deixar de felicitar uns polítics científics que, probablement entenent poc de plantes, han sabut apreciar el valor d'aquest projecte de manera tan continuada. No sembla, simplement, qüestió d'atzar.

Flora iberica llom

 

Conclusions: l'inici de molts altres treballs

El projecte Flora iberica ha generat la realització de més de 30 tesis doctorals de sistemàtica i florística. Ha estat, sens dubte, un generador de coneixements sobre botànica a Espanya, amb implicacions socials quant a la difusió d'aquests coneixements. Ha tingut i té una gran projecció internacional. És la base per a futurs estudis seriosos sobre conservació de flora i, certament, la gran acumulació de dades que ha suposat aquesta gran obra pot generar diversos estudis entorn d'ella.

Com dèiem, en tan sols 3 anys tindrem finalitzada la Flora iberica. Una obra que reuneix tots els coneixements sobre plantes silvestres i assilvestrades de la península Ibèrica i illes Balears, i posa de manifest la gran diversitat vegetal del nostre territori. És la base per a estudis rigorosos sobre biodiversitat vegetal. I, com a recerca bàsica que és, adquireix un relleu addicional com a eina útil per a moltes altres recerques aplicades.

Lamentablement, la valoració científica que se li assigna a aquesta obra meritòria és molt baixa segons els barems actuals; i pel que sembla, a mesura que passen els anys i augmenta el desconeixement sobre la qüestió, no s'espera que canvie aquesta tendència.

 

Article escrit per:

Carlos Aedo. Investigador científic, Real Jardí Botànic de Madrid-CSIC. Investigador principal del projecte Flora iberica.

Ramón Morales. Científic titular, Real Jardí Botànic de Madrid-CSIC. Membre de l'equip de Flora iberica

 

*Flora iberica  es pot consultar online a través de http://www.floraiberica.es. A més, trobareu tots els volums a la Biblioteca “José Pizcueta” del Jardí Botànic de la Universitat de València.

 

Flora iberica

Projecte que estudia i sintetitza, mitjançant la investigació taxonòmica original, els coneixements actuals sobre les plantes vasculars que creixen espontàniament a la península Ibèrica i Balears. Flora iberica compta amb el suport del CSIC i el RJB de Madrid actua com a centre impulsor.

 

Lloc Web: www.floraiberica.es

Articles relacionats (per etiqueta)