Viu als pasturatges, prats, cunetes i talusos. Destaca pel seu color groc i el seu tacte viscós, a més de per la seua tija verda que pot aconseguir els 35 cm d'altura, la qual cosa li dóna una presència estilitzada. Pot créixer des de prop del mar fins als 1400 m d'altitud, i potser per açò un dels hàbitats que la natura li havia assignat era Alacant, una zona geogràfica en la qual muntanya i mar conviuen en els paisatges.
I fou precísament en aquesta província, i concretament en el terme d'Oliva, on va reclamar l'atenció del botànic Cavanilles allà per l'any 1792. Aquella primavera, aquesta planta floreix entre abril i juliol, estava emparada pel sol llevantí, per ser poc amiga de l'ombra i suportar molt bé la sequedat en el sòl. Així, a més del Mediterrani, pot trobar-se en zones geogràfiques tan diferents com Pèrsia o Escòcia.
Com ha ocorregut aquest "miracle?
El cas de la Parentucellia viscosa (de nom comú algaravia pegajosa, pel seu tacte), trobada en la Marjal de Pego-Oliva, és ben curiós perquè l'espècie s'havia donat per desapareguda en la zona i estava catalogada en "perill d'extinció", i ara ha passat a comptar amb un cens de més de 3.000 exemplars. De fet, ja fa dos segles va ser definida com una espècie en perill. El que ara els biòlegs intenten descobrir és el motiu d'aquest retrobament, i com la planta ha pogut reproduir-se de forma tan accelerada.
Gran part del secret de la Parentucellia viscosa per a "renàixer" és que es tracta d'una espècie semiparàsita, és a dir, que encara que tinga certa autonomia per a adquirir els seus nutrients del sòl (minerals i altres components), colonitza parcialment a altres plantes a través de les seues arrels.
Després del descobriment de la colònia d'Oliva, els biòlegs i botànics estudiaran els exemplars oposats per a determinar sobre quina "planta hoste" s'han desenvolupat i conèixer les seues necessitats de germinació i cultiu. A més, també s'estudiaran diverses possibilitats i variacions de planta hoste per a fomentar el cultiu de la planta en hivernacles i umbracles.
Amb l'estiu arriben els nous descobriments
Encara que en aparença la Parentucellia viscosa puga recordar a plantes com el timó o el "matagallos", en realitat pertany a la família de les escrofulariácies, com la boca de drac o les linàries, i fins ara s'havien localitzat alguns exemplars aïllats en Xàbia i a Castelló.
Però sembla ser que aquest descobriment no ha arribat sol. Segons ha informat l'Agència EFE, en la mateixa zona del terme d'Oliva en què s'han trobat les poblacions de Parentucellia, els tècnics de la Conselleria han localitzat diverses desenes d'exemplars d'una espècie rara d'orquídia, la Serapias parviflora, una espècie que té com a particularitat la seua forma espigolada i que a Catalunya rep el nom comú de Gallets.
Fonts:
http://www.efeverde.com/contenidos/noticias/descubiertos-3.000-ejemplares-de-una-planta-desaparecida-hace-dos-siglos
http://herbarivirtual.uib.es/cas-uv/especie/4551.html
Fuente ilustración: http://www.asturnatura.com/especie/parentucellia-viscosa.html © Lámida de Flora Ibérica. www.anthos.es
