Espores - José Aparici
José Aparici

José Aparici

Graduat en Biologia per la Universitat de València i postgrau d’Ecologia Avançada i Gestió del Medi Natural per la Universitat d’Alacant
He treballat al Servei Tècnic d’Espais Naturals Protegits de la D.G. de Medi Natural (GV), al Museu de Ciències Naturals de València i al Parc Científic-UV. També he realitzat col·laboracions formatives al Jardí Botànic UV, assistències tècniques en AE-Agró i com a Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat a Bolívia.
 

Per què a penes existeixen anàlisis estadístiques en profunditat de les variables predictores meteorològiques més representatives que afavoreixen la configuració d'un gran incendi forestal (GIF) en la geografia valenciana? Després de l'anterior article, en aquesta segona entrega seguim amb els objectius i principals línies d'investigació que han permès dur a terme aquest projecte de postgrau sobre incendis al Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant.

Encara que els incendis forestals i el territori mediterrani han estat molt vinculats des del principi dels temps, no ha sigut fins els darrers anys quan ha aparegut una nova generació d'incendis de gran intensitat i molt difícils d'apagar, que està assotant en el nostre paisatge. Menys incendis però més agressius, a què és degut? En un primer article, Jose Aparici reflexiona sobre els factors que causen aquests coneguts ja com “superincendis” i sobre la motivació que li ha portat a endinsar-se en el camp de l'ecologia del foc. Un interés traduït en el Treball Final de Màster “Efectes de la climatologia en el desenvolupament de Grans Incendis Forestals (GIF) a la Comunitat Valenciana, sota un escenari de canvi climàtic”, emmarcat en el postgrau d'Ecologia Avançada i Gestió del Medi natural de la Universitat d'Alacant.

Jose Aparici ens convida a un viatge per Bolívia, concretament al Jardí Botànic Municipal de Santa Cruz de la Sierra. Com ell diu, un pulmó verd de la metròpoli del país amb el que tancà la seua aventura de cooperació a l’altre costat de l’oceà. Palmeres, plantes fruitals natives i flors fantàstiques posaran el fons exòtic a este recorregut en el que apareixen fins i tot una orquídia ballarina i l’arbre del futur.

Arribem a la tercera i última part de l’article divulgatiu sobre el viatge de cooperació tècnica al santuari de l’orquídia boliviana de Jose Aparici. A més de contar-nos la valoració final de l’assistència tècnica dins del Programa Especialista Municipal Voluntari en l’especialitat de Biologia de la Conservació, comparteix tot allò que l’ha enriquit en aquesta experiència, més enllà del que puguen dir els informes tècnics. L’acompanyem en el tram final del seu viatge?

 

En aquesta segona part sobre el santuari de l’orquídia boliviana, el biòleg Jose Aparici Malchirant ens endinsa en el pla d’acció dut a terme durant l’assistència técnica basada en el cultiu i conservació d’orquídies natives gràcies al programa d’Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat. T’has perdut la primera part de l'article?

El passat estiu aterrà el nostre bloguer biòleg Jose Aparici a la Gran Chiquitania Misional, a l’orient bolivià, després d'haver estat escollit en la nova plaça creada de Biologia, Agronomia i Gestió del Medi Natural dins de la VII Edició del Programa Especialista Municipal Voluntari del Fons Valencià per la Solidaritat 2018/19. En aquesta primera part, ens posarà en context, ens endinsarà en la motivació que l'ha animat a presentar-se i en l’organització prèvia d'una cooperació tècnica al desenvolupament pilot, prèvia al reconegut Festival Internacional de l’Orquídia de Concepción, que celebra aquest cap de setmana la divuitena edició.

Un arbre robust i humil, senya d'identitat del mediterrani. Una espècie que conjuga cultura i tradició, i que sembla romandre impassible al temps al nostre territori. Però ¿és tractada amb l'estima i la cura que mereix? Jose Aparisi reflexiona sobre l'olivera.  

Un sense fi de factors antròpics han portat al Mar Menor a convertir-se en una autèntica llacuna verdosa amb greus problemes de contaminació, eutrofització i pèrdua de biodiversitat. L'estat d'aquest antic paradís salí de Murcia de gran valor mediambiental preocupa, i molt, a la comunitat científica i als veïns de la regió que lluita per la seua conservació des de la plataforma "Pacto por el Mar Menor". El biòleg, Jose Aparici, ens parla de com s'ha arribat a aquesta situació d'extrema fragilitat ecològica i de les mesures que s'han posat en marxa per a revertir-la.

Una formiga i una acàcia, un ratpenat i una planta carnívora, un fong i una alga, a la natura no hi ha relacions impossibles! Parlem de simbiosi, d'organismes de diferents espècies que treballen tan bé junts que moltes vegades ja no poden viure l'un sense l'altre. Però que diferència hi ha amb el mutualisme? Quin és el paper de les plantes en aquestes relacions interespecífiques? Jose Aparici ens ho conta!  

Quines conseqüències tenen els incendis per als boscos valencians, aquells que s’han anat desdibuixant amb el pas del temps. O com es pot fer la prevenció, si són coherents les repoblacions que fem... Són algunes de les preguntes que quedaren pendents en la primera part de L’espiral del bosc valencià. En aquesta segona part, José Aparici continua el debat que va obrir sobre si els nostres boscos voregen el precipici, el punt de no retorn.

Pàgina 1 de 3