{"id":38468,"date":"2017-11-03T19:45:56","date_gmt":"2017-11-03T17:45:56","guid":{"rendered":"https:\/\/espores.org\/es-investigacion\/el-tinto-rio-de-ciencia-ficcion\/"},"modified":"2020-07-02T14:46:59","modified_gmt":"2020-07-02T12:46:59","slug":"el-tinto-rio-de-ciencia-ficcion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espores.org\/es\/es-investigacion\/el-tinto-rio-de-ciencia-ficcion\/","title":{"rendered":"El Tinto, r\u00edo de ciencia ficci\u00f3n"},"content":{"rendered":"\n

El Paisaje Protegido del r\u00edo Tinto (suroeste de la pen\u00ednsula Ib\u00e9rica), el cual engloba el tramo alto y mediano de este, es \u00fanico en el planeta, tanto por su belleza crom\u00e1tica como por sus excepcionales condiciones geobot\u00e1nicas e hist\u00f3ricas. Y es que alrededor del curso inicial del lecho fluvial se sit\u00faa el mayor afloramiento minero a cielo abierto de Europa, que ya fue explotado por tartesos y romanos hasta brit\u00e1nicos despu\u00e9s de la abanica de Riotinto por el gobierno espa\u00f1ol all\u00e1 por 1873. Nos acompa\u00f1as a conocer con m\u00e1s profundidad este r\u00edo andaluz? Considerado por ilustres naturalistas como un aut\u00e9ntico expediente extraterrestre en el norte interior onubense, rellenado de misterios biol\u00f3gicos.<\/p>\n\n

Poniendonos en contexto: Por qu\u00e9 el r\u00edo se denomina Tinto?<\/h2><\/h2>\n\n

Perteneciendo a la cuenca del Guadiana y recorriendo casi un centenar de kilometras hasta confluir con el r\u00edo Odiel en la r\u00eda onubense, el r\u00edo Tinto nace en la fachada atl\u00e1ntica de la Sierra Morena y la extensi\u00f3n de este espacio natural gira en torno a los 17 mil Ha. A lo largo de la comarca de Riotinto, destaca sorprendentemente la cantidad de infraestructuras y elementos dispersos asociados con la miner\u00eda y que muestran una dura historia pero vital del desarrollo hist\u00f3rico y socioecon\u00f3mico de las comarcas del interior onubense. Por eso, la oferta tur\u00edstica cultural gira alrededor de este motor, donde destaca la profunda Pe\u00f1a del Hierro y el lago multicolor en sus pies, el Museo y el Ferrocarril Minero, entre otras equipaciones vinculadas.<\/p>\n\n

\"\"

Explosiones controladas en las minas a cielo abierto de la cuenca del rio Tinto \/ Flickr<\/a><\/p><\/figcaption><\/figure>\n\n

El r\u00edo es conocido popularmente por el color cobrizo de su cama y amarillo, ocre de los bordes; rasgos ed\u00e1ficos intensificados a causa de las minas a su paso por la Pe\u00f1a del Hierro. Unos m\u00e1rgenes del capital caracterizados por la escasa vegetaci\u00f3n de ribera, puesto que se necesita una elevada tolerancia ecol\u00f3gica para soportar una extrema acidez del h\u00e1bitat. A pesar de que, podemos prestar especial atenci\u00f3n a especies amenazadas como el brezo de las minas (Erica andevalensis<\/em>), planta end\u00e9mica en peligro de extinci\u00f3n, la cual acoge y sustenta en una necesaria comunidad animal.<\/p><\/p>\n\n

Entre las figuras de protecci\u00f3n en torno en el r\u00edo destaca el de Lugar de Importancia Comunitaria (LIC, Corredor Ecol\u00f3gico). Y se que en la d\u00e9cada de los 80, este r\u00edo estuvo a punto de desaparecer. Preocupados por los efectos de la explotaci\u00f3n minera, los t\u00e9cnicos de la Junta de Andaluc\u00eda concluyeron que el r\u00edo Tinto deb\u00eda de ser recuperado paisaj\u00edsticamente y dise\u00f1aron un plan de conservaci\u00f3n, donde la descontaminaci\u00f3n jugaba un papel clave puesto que las minas fueron las responsables de los derrames de agua \u00e1cida. As\u00ed, que los t\u00e9cnicos auton\u00f3micos idearon una esc\u00e9ptica y convencida soluci\u00f3n: recurrir a la qu\u00edmica m\u00e1s b\u00e1sica y derramar sosa c\u00e1ustica para estabilizar y neutralizar las aguas del r\u00edo; es decir, reducir la acidez de estas y finalmente, devolverlas en su estado aparentemente natural.<\/p>\n\n

\"\"

Erica andevalensis<\/em>, es la \u00fanica planta capaz de sobrevivir en un lugar tan hostil como son las escombreras mineras de pirita, en los margenes del rio Tinto \/ Flickr<\/a><\/p><\/figcaption><\/figure>\n\n

Paralelamente, una investigaci\u00f3n abord\u00f3 la pol\u00e9mica en torno a la naturaleza del r\u00edo<\/h2>\n\n

Ahora mismo se cuando recuerdo un documental sobre el R\u00edo Tinto, cuando se lanz\u00f3 un carro de la compra en el r\u00edo para comprobar la corrosi\u00f3n de este. El carro se degrad\u00f3 completamente en cuesti\u00f3n de pocos minutos y ya se pod\u00e9is imaginar mi cara de no puede ser verdad frente en la televisi\u00f3n. Amils ten\u00eda la certeza de que no es exactamente un r\u00edo el que vemos, sino algo m\u00e1s extraordinaria. Y es que en el nacimiento del r\u00edo, solo se aprecia la parte visible de un poderoso reactor biol\u00f3gico subterr\u00e1neo que se extiende centenares de kilometras: un mundo oscuro, donde el calor y el ox\u00edgeno de la parte superior fueron desplazados por la negrura, el fr\u00edo y la anoxia, la ausencia total de ox\u00edgeno.<\/p>\n\n

\"\"
Tonalidad rojiza caracter\u00edstica a los bordes del Tinto \/ Julio Seguro.<\/figcaption><\/figure>\n\n

Afortunadament, un equip d\u2019investigadors liderats pel Dr. Ricardo Amils fix\u00e0 la seua atenci\u00f3 en la naturalesa qu\u00edmica del riu i encengu\u00e9 la llum d\u2019alarma. Deman\u00e0 a inst\u00e0ncies de la UNESCO la paralitzaci\u00f3 de la decisi\u00f3 d\u2019usar sosa, desencadenant un enfrontament amb la Junta. Han transcorregut tres d\u00e8cades i l\u2019equip d\u2019Amils han publicat els resultats geof\u00edsics, definitius d\u2019aquella disputa i per tant, han desmuntat la versi\u00f3 de la contaminaci\u00f3 minera. I es que s\u2019ha demostrat, que la naturalesa de les aig\u00fces del riu Tinto prov\u00e9 dels aq\u00fc\u00edfers subterranis instal\u2022lats en un terreny extremadament ric en sulfurs met\u00e0l\u2022lics, i que a\u00e7\u00f2 porta succeint durant milions d\u2019anys. Per\u00f2, com s\u2019arrib\u00e0 a eixa conclusi\u00f3?<\/p>\n\n

L\u2019enfrontament no es tanc\u00e0 encara. L\u2019assumpte era una esp\u00e8cie de debat sobre que fou primer, si l\u2019ou o la gallina. Per qu\u00e8? Faltava saber la localitzaci\u00f3 exacta de la font d\u2019acidesa en el subs\u00f2l, la qual generava la singularitat del riu. \u201cLa interpretaci\u00f3 era que les primeres mostres contaminades eixien de la zona minera\u201d, subratlla Amils, \u201cper\u00f2 si trobes el mateix a molta profunditat es pot afirmar que l\u2019activitat minera no tenia res a veure amb a\u00e7\u00f2\u201d.<\/p>\n\n

A m\u00e9s, el riu Tinto transcorre sobre una Franja Ib\u00e8rica de Pirita, la major concentraci\u00f3 del planeta d\u2019aquests minerals com el sulfur de ferro i que s\u2019est\u00e9n per la regi\u00f3 sud-oest de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. A\u00e7\u00f2 motiv\u00e0 que els humans explotaren intensivament la zona des de fa almenys 5.000 anys i que sols en la prov\u00edncia de Huelva, hi han m\u00e9s de 200 cicatrius mineres. Per\u00f2, foren aquestes explotacions les que donaren acidesa al riu o l\u2019acidesa era d\u2019origen natural?<\/p>\n\n

\"\"

Detalls crom\u00e0tics de la superf\u00edcie de les roques \/ Flickr<\/a><\/p><\/figcaption><\/figure>\n\n

L\u2019examinaci\u00f3 de les profunditats del riu resolgu\u00e9 l\u2019enfrontament<\/h2>\n\n

Les claus d\u2019Amils amb 30 anys d\u2019investigaci\u00f3 a les seues esquenes plasmades en la realitzaci\u00f3 de perforacions en el llit del riu, en concret en el naixement d\u2019aquest, a l\u2019altura de la Penya del Ferro. Forats que arribaren a m\u00e9s de 600 metres de profunditat i les mostres obtingudes d\u2019estrats sedimentaris reflecteixen un equilibri que perdura des d\u2019almenys vuit milions d\u2019anys. Segons el CAB, les dades de resistivitat i els sondejos electromagn\u00e8tics en l\u2019aq\u00fc\u00edfer del riu Tinto fins eixes profunditats han revelat les ubicacions de les fonts d\u2019acidesa a causa de distints materials geol\u00f2gics. Aquests contenen sulfurs massius i actuen com l\u2019aq\u00fc\u00edfer de les aig\u00fces \u00e0cides del riu.<\/p>\n\n

\"\"

Experts fotografien zones de mostreig, d\u2019estudi a la ribera del riu \/ Flickr<\/a><\/p><\/figcaption><\/figure>\n\n

Transformaci\u00f3 en un ambient fluvial advers gr\u00e0cies a la vida<\/h2>\n\n

Una vegada determinat que l\u2019origen de l\u2019acidesa del riu \u00e9s natural gr\u00e0cies al coneixement aportat per les perforacions, arriba el moment m\u00e9s interessant de l\u2019assumpte. L\u2019altra pauta fonamental que fa que el riu siga aix\u00ed i tinga el seu peculiar aspecte marci\u00e0 no est\u00e0 en la geologia, sin\u00f3 en la part viva del sistema. Les perforacions en el riu obrin la porta a descobrir l\u2019infram\u00f3n d\u2019un dels corrents fluvials m\u00e9s obscurs del planeta. Plens d\u2019altra vida, d\u2019una vida que acaricia amb els dits l\u2019extraterrestre i que ens donen una sessi\u00f3 magistral de qu\u00edmica. Riu format per algues, centenars de fongs per\u00f2 sobretot, antiqu\u00edssims bacteris que fan seu el regne \u00e0cid.<\/p>\n\n

El riu acull una fascinant diversitat de microorganismes, molts d\u2019ells sense catalogar, que s\u2019alimenten sols de minerals i s\u2019adapten a h\u00e0bitats extrems. \u201cLa part m\u00e9s curiosa \u00e9s que estem detectant un tipus d\u2019activitat que no ens esper\u00e0vem\u201d, deia un entusiasmat i esperan\u00e7at Amils, \u201ci a m\u00e9s dels organismes fartons de pirita, pareix que hi han altres, de mode que l\u2019ecosistema guanya en complexitat\u201d. I afegeix, \u201call\u00e0 baix, cada organisme compleix la seua funci\u00f3\u201d, insisteix Amils, \u201cs\u2019aprofita fins el m\u00ednim recurs ja que hi han infinitat de bacteris amb molta fam\u201d.<\/p>\n\n

Per\u00f2, que ocorre exactament? Els bacteris roben l\u2019energia i oxiden el ferro de les enormes franges subterr\u00e0nies de pirita en un sistema de reaccions en les que el ferro es crema i es redueix. En la superf\u00edcie i amb abundant oxigen, la soluci\u00f3 d\u2019i\u00f3 f\u00e8rric aflora en el cabdal del riu, que li dona eixa coloraci\u00f3 rogenca. A m\u00e9s, mant\u00e9 l\u2019acidesa amb un pH molt baix en el seu naixement ja que l\u2019i\u00f3 f\u00e8rric, un potent oxidant, crema els sulfurs met\u00e0l\u2022lics i allibera \u00e0cid sulf\u00faric i altres metalls pesats en soluci\u00f3, corrent avall.<\/p>\n\n

Els bi\u00f2legs plantegen l\u2019estudi geof\u00edsic i geomicrobiol\u00f2gic de les funcions bacterianes no en un lloc concret, sin\u00f3 al llarg dels 100 km del riu i que porten en marxa milions d\u2019anys. La campanya de prospeccions en el subs\u00f2l del riu Tinto serviran per a investigar precisament un nou esgla\u00f3 en la cadena, el dels bacteris que habiten a molts metres de profunditat i transformen el terreny. Segons Amils \u201cel seg\u00fcent pas consisteix en distribuir les sondes en els pous i veure si som capa\u00e7os de traure dades en temps real de l\u2019activitat metab\u00f2lica en el subs\u00f2l de la Franja de Pirita\u201d. Simplement fascinant, no creus? I es preguntareu, succeeix el mateix en els rius ve\u00efns? Doncs no, ja que hi ha una abs\u00e8ncia d\u2019acidesa i els bacteris son incapa\u00e7os de convertir el ferro susp\u00e8s en l\u2019\u00f2xid. Per tant, el ferro es diposita en el fons per\u00f2 no es dona aquest cicle \u201cmarci\u00e0\u201d que li dona al riu Tinto eixe aspecte rogenc.<\/p>\n\n

El riu Tinto, la representaci\u00f3 terrestre del subs\u00f2l de Mart?<\/h2>\n\n

El Tinto \u00e9s considerat un dels millors an\u00e0legs geoqu\u00edmics terrestres de Mart, \u00e9s a dir, l\u2019an\u00e0lisi de la vida en les entranyes d\u2019aquest curs fluvial pot portar-nos a l\u2019enteniment de la vida en altres mons. Aig\u00fces caracteritzades pel seu pH molt \u00e0cid, roges, d\u2019alt contingut de sals ferruginoses, d\u2019esc\u00e0s oxigen i contaminades des dels albors de la historia pel sulfat f\u00e8rric. Per aix\u00f2, fou el lloc elegit per l\u2019Ag\u00e8ncia Espacial Nord-americana, NASA, amb la finalitat d\u2019estudiar les formes de vida justificades per les possibles similituds de les condicions ambientals entre el riu i Mart. Un planeta, un m\u00f3n gelat, tamb\u00e9 roig a causa del ferro oxidat, tamb\u00e9 desprove\u00eft d\u2019oxigen i que es creia sec, fins que sorgiren les evidencies, com se sap, que l\u2019aigua transcorria per la seua superf\u00edcie. I tal vegada, segueix existent una activitat subterr\u00e0nia com en el riu Tinto? El que s\u00ed es conegut, \u00e9s un director de la NASA enfurismat en 1999 amb els seus cient\u00edfics per no interessar-se abans per un conca fluvial tan semblant a Mart fins que ell no la va visitar per primera vegada.<\/p>\n\n

\"\"

Sota la coordinaci\u00f3 del Centre d\u2019Astrobiologia i la NASA, un nou projecte europeu anomenat Moonwalk assaja la conquista simulada del planeta roig en la comarca de Riotinto (2016). El xicotet r\u00f2ver d\u2019exploraci\u00f3 que acompanya l\u2019astronauta s\u2019anomena YEMO. \/ Flickr<\/a><\/p><\/figcaption><\/figure>\n\n

Al projecte MART (2003-2006), amb la col\u2022laboraci\u00f3 de la NASA, extragueren les primeres mostres ed\u00e0fiques provinents de perforacions a 160 metres de profunditat en la conca del riu Tinto, coincidint amb la Franja de Pirita Ib\u00e8rica. No obstant, al novembre de 2011, es don\u00e0 un pas endavant. A la vegada que la NASA llan\u00e7ava a l\u2019espai el conegut r\u00f2ver Curiosity cam\u00ed de Mart, en la conca del riu Tinto es don\u00e0 el tret d\u2019eixida a una nova fase de perforaci\u00f3, heretera del projecte MART i coordinada pel Dr. Amils del Centre d\u2019Astrobiologia. El projecte fou conegut per les perforacions esmentades anteriorment de 600 m i \u00e9s denominava Vida Subterr\u00e0nia en la Franja de Pirita Ib\u00e8rica (IPBSL en angl\u00e8s) i que algun dia, podr\u00eden fer-se realitat en el subs\u00f2l marci\u00e0.<\/p>\n\n

\n