CACTUS, RESISTENS I DECORATIUS

Malgrat la seua aparença agressiva, els cactus i les crasses en general són plantes molt agraïdes que no necessiten moltes cures. Espècies amb molta adaptabilitat que ens ajudaran a convertir el nostre jardí en una entorn més sostenible. 

El primer home que va estudiar els cactus va ser el botànic suec Carlos Linneo, qui en 1753 va publicar Species Plantarum on descrivia 32 espècies de cactus. Abans, els cactus havien sigut referits en tractats i en llibres, encara que no sempre referint-se a la família de les cactàcies (Cactaceae) a la qual pertanyen. Des de llavors fins ara es coneixen entre 2.500 i 4.000 espècies, entre les quals podem trobar des de cactus molt menuts que mesuren tan sols un centímetre fins a uns altres que aconsegueixen els 18 metres d'altura.

 

cactus_lanzarote

Jardí de cactus (Lanzarote)

 

La paraula cactus deriva del grec káktos, terme utilitzat per primera vegada pel filòsof Teofrasto per a nomenar una espècie de card espinós que creixia a l'illa de Sicília, possiblement el Cynara cardunculus. Altres poetes de l'antiguitat com Teócrito de Siracusa o Filetas també es van referir a aquestes plantes que sempre van cridar l'atenció pels seus característics pinxos. La paraula va passar al llatí com a cactus a través de Plini el Vell, qui va parlar d'ells al seu Naturalis Historia, i d'ací la paraula passe a denominar-se carduus i finalment card, que és com la coneixem en castellà.

 

cardos_Cynara_cardunculus3

Cynara cardunculus

cactus_opuntia

Opuntia spp.


Els cactus pertanyen a les denominades plantes suculentes, és a dir, a aquelles que per provenir de zones àrides posseeixen teixits carnosos i molt rics en aigua. Una reserva hídrica per als llargs períodes de sequera que pateixen en el seu hàbitat natural. En moltes de les espècies les fulles han desaparegut i s'han anat transformant en pinxos o espines al llarg del temps, alguna cosa que s'ha fet característic d'aquestes plantes. També existeixen espècies que donen flors i fruits. Unes plantes originàries d'Amèrica, en concret de les regions desèrtiques d'Estats Units i Mèxic, encara que es van estendre per tot el món, gràcies a la seua gran adaptabilitat a diferents climes i ambients. 

 

Espècies i cures

Per la seua forma i grandària existeixen diferents espècies de cactus, encara que principalment podem destacar cinc classes: els columnars, de forma cilíndrica i molt allargada, els de barril, amb forma de pilota i amb la part superior i inferior una mica aplanada, els cactus esfèrics, similars als de barril però amb una base mes esfèrica i en ocasions amb espines molt llargues, els arbustius, d'aspecte molt semblat als columnars però policaules) i els opuntia, amb les seues extremitats aplanades.

 

cactus_arbustius

Cactus arbustius

cactus_barril

Cactus tipus barril

cactus_Ferocactus-gracilis

Ferocactus gracilis. Cactus tipus esfèric

Els cactus són fàcilment cultivables tant en jardins com a l'interior de casa, seleccionant aquells més adequats en funció de les seues dimensions, requeriments ambientals i fins i tot pels seus diferents usos. Algunes espècies, com les del gènere Opuntia són conreades a Amèrica i en la conca del mediterrani pel seu fruit (la figa de moro), que és molt estimada per la seua dolçor, però també per la seua cridanera floració. Però el que més caracteritza a aquestes plantes és la seua resistència a les condicions ambientals àrides, per això es potencia el seu ús ornamental per crear els denominats xerojardins, amb magnífiques composicions de cactus i altres plantes poc consumidores d'aigua (xeròfites). Una bona opció per a estalviar aigua i per practicar el paisatgisme sostenible.

 

cactus_higochumbo

cactus_higocumbofruto

Figa del moro

 

Siga com siga podrem adquirir les nostres plantes en una tenda especialitzada o a qualsevol viver especialitzat al voltant del vostre poble o ciutat, com és el cas de Viveros van Garden per als que som de València, ja que disposa d'una estupenda col·lecció de cactus de totes les formes i tamanys. També podem fer-los crèixer directament nosaltres utilitzant llavors, les quals han de ser conreades en un sòl que permeta un bon drenatge i que siga permeable. L'adequat és plantar-los en recipients xicotets, els quals han de tenir una mica d'arena en el fons amb el substrat triat. Després s'han d'escampar les llavors, sobre les quals cal col·locar una mica més d'arena. Una vegada que comencen a créixer els podrem transplantar, prenent les precaucions necessàries per a no danyar les arrels i però sobretot les nostres mans, els guants gruixuts de jardiner seran els nostres aliats.


cactus_viveros_2

cactus_viveros

 

Però si ja disposeu d'alguns exemplars de cactus la millor manera de reproduir-los es mitjançant els esqueixos que deixarem assecar uns quants dies per a que cicatritze abans de plantar-los. Vos recomendem també que vos informeu d'aquells que pugan ser invasors per no deixar sense atenció qualsevol fragment que puga reproduir-se travessant les barreres del vostre jardí. Pel que fa a la cura dels cactus és molt semblat en totes les espècies, atenent a dues qüestions, el reg i l'exposició a la llum. Perquè els cactus florisquen i ho facen en abundància, és imprescindible respectar els canvis de cada estació, inclòs el període de repòs que comença a l'època tardorenca. Des que comencen a baixar les temperatures amb l'arribada de les estacions fredes, és necessari introduir alguns canvis en les seues atencions.


Per una banda els cactus necessiten molta llum. La majoria prefereixen un lloc assolellat o en defecte d'açò, una quantiosa quantitat de llum. Però també és important procurar-los una bona protecció davant les gelades. En períodes de molt fred o quan vaja a nevar, és imprescindible mantenir el substrat totalment sec, l'efecte del fred sobre la terra humida acabarà sense remei amb la planta. Així que reduirem al màxim el reg, amb una vegada al mes i molt poca quantitat serà més que suficient. Gens d'abonament. Si se'ls garanteix un període d'inactivitat i es respecta el període de descans en un lloc fresc i sec, la floració estarà garantida.

 

Cactus_53

 

En general i durant tot l'any, és preferible que els falte aigua abans que els reguem en excés, ja que si açò ocorre el més probable és que es podrisquen i acaben morint. Per a adonar-nos quan li falta aigua podem observar el substrat, el qual segurament estarà molt sec. També si comença a tenir un color groguenc, en aquest cas solament s'haurà de dotar-ho d'aigua i es recuperarà ràpidament. Per a finalitzar el tema del reg, cal tenir en compte que és millor regar-los amb poca freqüència però donant-los bastant aigua, abans que fer-ho tots els dies atorgant-li una curta dosi sent preferible no banyar-los quan es reguen. 

 

Un altre tema que no hem de tenir en compte és el de les plagues i les malalties. Un dels problemes més freqüents és el dels fongs. Quan aquests estan presents podem notar una pelussa blanca sobre la planta, la qual podem eliminar situant el cactus en una zona més airejada i amb més insolació, i aplicant un fungicida. En definitiva, unes plantes que no precisen d'excesives cures i que malgrat la seua espinosa poden convertir-se en els protagonistes dels nostres jardins i balcons.

Revista Espores. La veu del Botànic

Redacción de Espores, la veu del Botànic

Revista de divulgación científica del Jardín Botánico de la Universidad de Valencia

Medios