LA HUERTA EN JUNIO

Temps d’estiu a l’horta amb molta varietat de sabors i olors que ens faran oblidar la calor d’aquesta època. Acompanyeu-nos al racò més sucós del Jardí Botànic amb un altre article de Carmen Latorre, la nostra hortolana particular.

 En aquest mes en el qual tenim molts cultius ja en marxa, per fi podem començar a assaborir l’esforç invertit fins ara. Pebrots, albergínies, cogombres, carbassons que comencen a aparèixer llustrosos a les seues mates i que ja podem anar consumint progressivament al llarg de l’estiu.

Per no parlar de la tomaca, la protagonista dels nostres articles anteriors i del Botànic. I és que fins a 12 tipus diferents de tomaca valenciana podreu descobrir en l’horta del Jardí si veniu a visitar-nos aquests dies. Les llavors d’aquestes varietats autòctones, han sigut donades pel director de l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent perquè puguem apreciar la gran diversitat de cultius de la disposem en el nostre territori. Cultius que moltes vegades cauen en desús davant uns altres més aptes per a la producció intensiva. A més, podrem gaudir dels últims espertenecs de la maduixa o maduixot, amb aqueix intens sabor i aroma que la caracteritza, i encara més si són de tipus ecològic com és el cas del Jardí.

És moment també de recol·lectar la creïlla. Quan les fulles de les plantes comencen a esgrogueir i adquirir un mal aspecte és un indicatiu que ja podem posar-nos a la feina. Primer arrancarem les mates, extraient les creïlles que es troben enterrades, i les deixarem damunt de la terra perquè s’oregen.

Després farem una selecció, deixant les més xicotetes per a coure-les i les que es danyen durant l’extracció per a consumir-les immediatament. I ja està, només haurem d’emmagatzemar-les en un lloc sec i fosc per a poder consumir-les al llarg de l’any. I si us quedeu sense creïlles, no us preocupeu, en la segona quinzena d’agost podem fer una altra sembra per a recol·lectar novament a la fi de tardor.

La taperera, també ha començat a florir en l’horta del Jardí, així que hem de donar-nos pressa i recol·lectar els botons florals per a conservar-los en salmorra. Aquests deliciosos botons són el que coneixem habitualment com a tàperes, però també podem deixar florir la planta i esperar a que done fruits, que també es consumeixen i són anomenats caparrones. Dependrà dels gustos de cadascun.

La calor estreny…

Ara que sembla que finalment ha arribat el bon temps, que enguany s’ha fet una mica de pregar, anem a comentar alguns punts que heu d’en compte a l’hora de regar els vostres cultius. Els tomàquets, albergínies i pebrots requereixen un reg regular però no excessiu, evitant banyar la planta, la freqüència serà d’una vegada a la setmana en reg per inundació, i en situacions extremes d’aire de ponent caldrà augmentar la freqüència.

D’altra banda el carbassó i el cogombre són cultius que requereixen més quantitat d’aigua. De fet, la sequera en la planta del cogombre fa que aquesta produïsca fruits amargs pel que perdríem la collita. Així que hi haurà regar aquests cultius de forma més regular.

Sembra que et sembra

Si teniu ganes de començar a sembrar nous cultius podeu començar per plantar girasols i dacsa. El girasol té un ràpid creixement amb una tija única de color verd que acabarà per originar aqueixa flor tan espectacular coneguda per tots i d’on podrem extraure les pipes. A més, la planta arriba a mesurar de 1’70 a 2 metres d’altura i presenta una arrel pivotant que pot aconseguir el metre i mitjà de profunditat quan les condicions del sòl són favorables. Característiques especials que us seran d’utilitat a l’hora de situar-la en el vostre hort.

Quant a la dacsa, el que se sol conrear en horts xicotets és el que utilitzem després per a fer crispetes. Es tracta d’una planta rústica i de fàcil desenvolupament, encara que exigent en aigua i nutrients, que aconseguirà l’1,80 o 2m d’altura. La plantarem en línies separades per uns 50 o 60 cm, dipositant en cada solc 1-2 llavors a 1 o 2 centímetres de profunditat. Per a la recol·lecció del gra, esperarem al fet que les mates hagen completat el seu cicle i s’assequen per complet les pells externes de les panotxes.

Ull amb les plagues!

I com no, haurem d’estar molt pendents de les plagues i els possibles problemes que puguen anar apareixent en tots els nostres cultius. Vigilarem molt d’a prop els tomàquets cercant signes d’arna perforadora, tals com a galeries en les fulles i orificis en el fruit. En aqueix cas hem de realitzar un tractament per a combatre-la al més prompte possible, encara que el millor és ser previnguts i posar paranys, que revisarem habitualment.

Quan en el recompte de captures observem que hi ha cinc o més exemplars per parany, llavors també caldrà realitzar un tractament. (Veure article del mes de maig). També és molt important observar les plantes per si hi ha alguna infectada per virosi, en aquest cas hem d’eliminar-la ràpidament i apartar-la el més lluny possible del cultiu, perquè no es puga transmetre a la resta.

I per descomptat cal estar atents a la temuda aranya roja, que s’amaga en el revés de les fulles i que pot afectar als nostres tomàquets, cogombres i albergínies. A manera preventiva, podem realitzar tractaments amb sofre en pols, que no la mata però la incomoda, però també podem utilitzar altres remeis més casolans com ruixar les planta amb infusió de cua de cavall o col·locar pells de cebes entre les plantes que actuaran a manera de repel·lent.

I per a acomiadar-me, un refrany com sempre No hi ha cuinera sense tomaca a la seua vora.