APARICIÓ EN LES ILLES MARSHAL

Les Illes Marshall són mundialment conegudes per ser un dels espais aquàtics amb major diversitat del planeta. Allí conviuen més d'un miler d'espècies de peixos diferents. No obstant açò, un altre esdeveniment més enllà de la biodiversitat ha posat a aquest arxipèlag tropical en la portada dels tabloides de mig món, la reaparició de l'atol de Nadikdik, desaparegut a principis del s. XX.

Sembla una història de ciència ficció però és real, l'atol de Nadikdik, situat en l'Oceà Pacífic i pertanyent a l'arxipèlag de les Illes Marshall, el va engolir una forta tempesta l'any 1905. El violent tifó va agranar tot el que hi havia al seu pas: vegetació, fauna, població oceànica i habitants humans. Només dues persones van sobreviure a la forta tempesta i la població de coral va ser pràcticament aniquilada. L'illa va quedar completament delmada, convertida en un gran dipòsit d'arena enterrat sota el mar. 

No obstant açò, com si d'un miracle es tractara, l'atol Nadikdik és a dia d'avui una illa nova, plena de fauna i excepcionalment rica en vegetació. El renàixer d'aquest atol ha sigut tan espectacular que els investigadors de la Universitat d'Auckland, Murray Ford i Paul Kench, la utilitzat com a exemple per a corroborar el dinamisme dels sistemes de les illes del Pacífic, capaços de tornar créixer en períodes relativament breus de temps.

 

Islas_marshall_Nadikdik2

Islas_marshall_nadikdik_atolon

 

Per què Nadikdik ha tornat a la vida?

Per a realitzar el seu estudi Ford i Kench compararen més d'un centenar d'imatges aèries de les illes preses entre 1945, quasi quaranta anys després del tifó, i 2010. El resultat és un creixement important de la biodiversitat en l'illa i no solament açò, sinó que a més dins de l'atol ha crescut una altra petita illa que ha anat augmentant de grandària gradualment. En aquests últims seixanta anys l'illa ha desenvolupat una vegetació exuberant, i aquesta mateixa vegetació ha anat conquistant la part abans desèrtica. En l'actualitat, més d'un 25% de Nadikdik està totalment repoblada.

 

Islas_marshall_knox

Islas_marshall_Nadikdik

Els motius que Nadikdik (també conegut com l'atol de Knox) haja passat de ser un dipòsit d'arena i coral ruïnós a convertir-se en un conjunt d'illes que inclou massa consolidada i amb vegetació, i una altra illa gran composta del que alguna vegada van ser illes separades, són diversos. Una de les hipòtesis és que aquesta regeneració tan ràpida es dega les saludables aigües de l'oceà al voltant dels floraments d'arena. Una altra, que la gran tempesta que va assolar les illes a principis del segle XX llançara una gran quantitat de sediments i coral en les illes, la qual cosa els ha permès reorganitzar-se i tornar a la vida de nou. 

Segons els experts aquest descobriment posa una llum d'esperança sobre molts arxipèlags de l'Oceà Pacífic, com és el cas de la República de Kiribati, amenaçats per l'increment del nivell dels mars. A més aquesta recerca suggereix que davant un esdeveniment natural que destruïsca ecosistemes com aquest en ocasions és el mateix ecosistema qui, comptant amb una sèrie de factors a favor, posa en funcionament una sèrie d'esdeveniments naturals que li permeten tornar a un estat similar a l'anterior. L'estudi de Ford i Kench, publicat en la revista especialitzada Geomorphology, suggereix que, en contra del que alguns pensaven, les illes del Pacífic tenen un dinamisme elevat, pel que poden formar-se en períodes de temps curts.

 

Un paradís marí a prova de bombes

Les Illes Marshall van ser descobertes per l'explorador espanyol Alonso de Salazar en 1526, i reben el seu nom per l'explorador i jurista nord-americà John Marshall, que les va visitar en 1799. Des del seu descobriment les Marshall i les seues atols han pertangut a diferents governs, inclosos Espanya, Alemanya, Regne Unit, Japó i EUA. La independència política total de les Illes es va fer efectiva en 1990, encara que és EUA qui s'encarrega de la seua política defensa i afers exteriors. Políticament la República de les Illes Marshall està formada per vint-i-nou atols i cinc illes, que formen els diferents districtes del país.

 

Islas_marshall_bikini

Atol Bikini

 Islas_marshall_kwakalein

Islas_marshall_kwakalein2

Atol Kwakalein

Les Illes Marshall són mundialment conegudes per ser l'escenari de les proves atòmiques dels nord-americans durant els anys quaranta i cinquanta. Dins dels atols, esculls i illots de les Marshall s'inclouen Kwajalein, que va ser un dels camps de proves per a míssils d'Estats Units i on es troba la llacuna més gran del món, i Enewetak, on Estats Units va fer explotar la primera bomba d'hidrogen en 1952. L'atol Bikini segueix sent inhabitable a causa d'anteriors assajos nuclears realitzats en la zona. Més de seixanta anys després el govern de les Illes Marshall segueix reclamant a Estats Units que resolga els danys derivats de l'exposició a grans dosis de radiació, en el que s'ha denominat com assumptes pendents del llegat de les proves nuclears en el Pacífic occidental.

 

Islas_marshall_tiburon

Tauró

Islas_marshall_barracudas

Barracudes

Islas_marshallpez_payaso

Peix pallasso

Islas_marshall_cocoteros

Cocos

 

Geològicament aquest arxipèlag tropical situat a l'oest del Pacífic està formats dos grups paral·lels d'illes: un primer grup denominat Cadena Ratak (clarejar) i un segon grup anomenat Cadena Ralik (vesprejar). A nivell ecològic, les Illes Marshall són un dels llocs del món amb major densitat de població marina. S'estima que en elles viuen més d'un milles de peixos diferents, molts d'ells autòctons, entre els quals destaquen per nombre i quantitat els peixos agulla, les barracudes, els taurons pelegrins, els peixos pallasso, les tonyines o els wahoos, una espècie de barracuda autòctona. Entre els recursos naturals de les Illes Marshall destaquen els cocoters, plàtans, tomaques i l'arbre de pa, que han donat lloc a una xicoteta però intensiva agricultura en les illes.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà