Plantes perdudes, plantes trobades

En algunes ocasions, els experts troben amb sorpresa plantes que es creien totalment desaparegudes. Per desgràcia, no sempre és així. De fet, durant el segle XX es calcula que es van extingir 20 espècies i durant aquest segle són ja quatre les espècies que han desaparegut en el nostre país.

Espanya està considerat com un dels països amb major diversitat del món. La varietat de climes i l'orografia ho permet, de fet, s'estima que més del 80% de les espècies europees poden trobar-se al nostre país. Però aquesta varietat està en perill, ja que són moltes les espècies que han desaparegut o estan a punt de fer-ho. La seua pèrdua és irreparable. S'estima que a Espanya hi ha al voltant de 1.200 espècies vegetals en perill d'extinció, i la llista va en augment de les quals, 300 espècies estan en estat crític a causa de la pèrdua de hàbitats induïda per l'ésser humà.

 

Per a seguir de prop l'evolució de les espècies en perill, es va elaborar l'any 2000 la  "Llista Roja de la Flora Vascular Espanyola". Vuit any després, la llista es va tornar a revisar i els resultats van ser nefasts. El llistat de plantes amenaçades va créixer un 6% en menys d'una dècada. Els resultats eren els següents: les espècies considerades en situació de perill eren 1.196, de les quals 610 es van catalogar com a vulnerables, 278 en perill i 308 com a críticament amenaçades. Si comparem aquestes xifres amb les globals ens adonem de la gravetat del problema, posat que al món hi ha unes 4.000 plantes amenaçades, la major part d'elles localitzades en els tròpics. Una de cada cinc plantes està amenaçada. 

 

plantas_silene1

Silene hifacensis


Entre les espècies en perill d'extinció es troba la Petrocoptis, una espècie que creix entre les roques i és pràcticament excusiva de la Península Ibèrica, la Betulaceae (Betula pendula) coneguda com a bedoll comú i el silene del Penyal d'Ifach (Silene hifacensis), que encara pot trobar-se en algunes poblacions de València i Eivissa. La UICN, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa és l'organització mediambiental global, la més gran i la més antiga del món, treballa perquè moltes d'aquestes varietats de la flora no acaben extintes.

 

Científics a la recerca de fortuna

Per sort, la natura ens dóna sorpreses i algunes d'aquestes espècies tornen a aparèixer temps després. Per exemple, l'any 2007 un grup d'investigadors de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla va redescobrir la espècie Carex helodes declarada extingida a Espanya, una espècie herbàcia que prefereix els prats temporalment inundats. El descobriment es va produir durant les tasques de reforestació després d'un incendi declarat a Huelva i Sevilla en l'estiu de 2004. En total, es van descobrir 211 exemplars distribuïts en dues poblacions que distaven uns quilòmetres. L'últim individu de Carex helodes classificat datava de 1964, quan es va trobar un exemplar en la localitat sevillana de la Ronquilla. Posteriorment es va donar per desapareguda a Espanya i la seua presència va quedar restringida al nord del Marroc.

 

Pel maig d'aquest any es va trobar en el terme d'Oliva, a Alacant, una colònia de Parentucellia viscosa, una planta descoberta pel botànic Cavanilles fa més de dos-cents anys. Quan va ser descoberta per primera vegada va ser catalogada com a planta en perill d'extinció i un exemplar va ser dissecat per a l'herbari del Jardí Botànic de Madrid. Poc després, es va donar totalment per desapareguda. El més curiós d'aquest redescobrimient és que la planta de Cavanilles ha passat d'estar totalment desapareguda a tenir una població que supera els 3.000 exemplars.

 

planta_viscosa

Parentucellia viscosa

 

Un altre cas encara més curiós és el de la Marsilea quadrifolia, una falguera similar a un trèvol de quatre fulles, les poblacions de les quals van ser declarades desparegudes l'any 2004. Els motius de la seua desaparició, va ser l'alteració dels seus hàbitats per l'aplicació de mètodes de cultiu extensius i per l'ús d'herbicides. No obstant açò, es va localitzar una colònia supervivent d'aquesta espècie a Orense, molt prop del Centre de Reproducció d'Espècies Amenaçades Félix Rodríguez de la Fuente. L'origen d'aquesta colònia és desconegut. Antigament, l'espècie, sensible a les alteracions ambientals, abundava a Girona, el Delta de l'Ebre i l'Albufera de València, associada quasi sempre als arrossars, però totes estes poblacions van desaparèixer i la falguera de quatre fulles es va considerar extinta. A partir d'esporocarps trobats en el fang, es manté una petita colònia de cultiu en una zona controlada del Parc Natural Delta de l'Ebre. Els estudis confirmen que la colònia de falgueres d'Orense té almenys 30 anys de vida.

 

plantas_marsilea

Marsilea quadrifolia

 

I si viatgem una mica més en l'espai i el temps, trobem un cas encara més fascinant de planta retrobada Silene stenophylla, una planta que es considerava extinta des de fa 32.000 anys. La planta va ser descoberta a principis d'any en una cova de l'època glacial. Després de la troballa, els científics van començar a buscar la millor forma de reviure-la. Entre les possibilitats està la possibilitat d'usar hormones de creixement per a fer-la florir de nou. Si açò s'aconseguira, estaríem davant els organismes vius ancestrals. Els experts, que segueixen a dia d'avui cercant en la zona, mantenen l'esperança de trobar més llavors que puguen florir sense necessitat d'algun tractament i així recuperar aquesta espècie.

 

plantas_Silene_stenophylla

Silene stenophylla


Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà