Les Galápagos, un gran laboratori de l'evolució

Les Galápagos, un gran laboratori de l'evolució Diving buddy. © All rights reserved

Pocs llocs en el planeta resulten tan mítics i singulars com les Illes Galápagos. Des de la visita de Darwin i la posterior publicació de L'origen de les espècies aquest arxipèlag s'ha convertit en el gran laboratori de l'evolució, i s'han multiplicat els esforços per conservar-lo. 

Centenars de científics i milers d'ecoturistes peregrinen cada any a aquest lloc emblemàtic per a la història i la ciència, allí  gaudeixen de la bellesa d'un espai únic i singular que conserva en gran part l'esplendor que Charles Darwin i Robert FitzRoy quan van atracar en l'arxipèlag a bord del Beagle el 15 de setembre de 1835. Es diu que a dia d'avui els visitants poden observar la mateixa biodiversitat que va encendre la creativitat de Darwin fa quasi dos segles.

 

Imagen-de-satelite-de-las-Islas-Galapagos

 

La importància d'aquest paratge únic, compost per 13 illes i 42 illots d'origen volcànic amb centenars d'espècies exòtiques, ha fet que es conserve en bones condicions fins als nostres dies. A diferència d'altres arxipèlags oceànics que han sigut altament transformats per les activitats humanes, les illes Galápagos conserven la major part de la seua biodiversitat original i els seus processos ecològics i evolutius es mantenen pràcticament intactes.

 

Aquesta situació es veu afavorida també perquè el 97% de la seua superfície terrestre està protegida com a Parc Nacional, hi ha poca població aborigen i la seua colonització fou tardana. A més, la seua riquesa en biodiversitat aumente per estar envoltades per la tercera Reserva Marina més gran del món.

 

fondo_marino_g

 

No obstant açò, durant algun temps s'ha patit per la seguretat d'aquest gran paradís, donada la ràpida degradació ambiental a la qual es va sotmetre l'arxipèlag durant quasi tres dècades, a causa de l'augment de turisme, la immigració i l'aparició d'espècies invasores. El 2007 la UNESCO el va incloure en la seua llista negra de Patrimoni Mundial Amenaçat, concloent que l'arxipèlag s'estava encaminant cap a un model de desenvolupament econòmic incompatible amb els interessos de conservació i sostenibilitat. Davant d'aquesta situació organismes internacionals i el govern d'Equador van prendre dràstiques mesures amb un únic objectiu: conservar intacte el paisatge que inspirà una de les obres científiques més importants de la història. Així i tot, sorprenia molt que estiguera degradant-se un espai d'extensió similar a la Comunitat de Madrid i en la qual tan sols viuen 20.000 habitants. 

 

Les Galápagos en perill?

Si tirem la vista cap a arrere recordarem que les illes Galápagos van ser el primer lloc inclòs en la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco en 1978, però abans el Govern Equatorià ja havia promulgat lleis per protegir les seues illes del desenvolupament i l'agricultura. En aquest sentit, quan fóren declarades en perill no volgué dir que s'hagueren perdut els seus beneficis, simplement es donava un avís sobre l'existència d'alguns aspectes que necessitaven ser corregits. Passat el temps i sense mesures clares, s'aplegà a la conclusió de que calia ser més dràstic per a salvaguardar el patrimoni natural del que les Galápagos són emblema.

 

L'any 2008 una nova Comissió de la UNESCO va estudiar les causes de la degradació ambiental en les Illes, els principals resultats es van publicar en la revista Ecology and Society i van donar llum a les hipòtesis que molts investigadors havien anunciat anteriorment: els problemes de les Galápagos s'estaven abordant des de perspectives excessivament sectorials, des de diferents òrgans de govern i sense coordinació amb institucions internacionals. 

 

En aquell cas, els investigadors van analitzar l'evolució de les illes, considerant-les un sistema soci-econòmic complex, i estudiant la seua resiliència, és a dir, la capacitat de l'entorn per a suportar pertorbacions sense perdre la seua estructura, funcionalitat i capacitat d'organització. Les conclusions de l'estudi foren que el model de turisme que imperava a Galápagos era el principal impulsor dels canvis negatius, perquè reduïa ràpidament la seua resiliència a través dels seus efectes indirectes en l'economia local, el creixement poblacional, el consum de recursos i l'increment en l'arribada d'espècies exòtiques invasores, la principal amenaça per a la biodiversitat nativa.

 

Un nou model de gestió

La conservació de les Galàpagos requeria un esforç especial per part de tots, calia crear un nou model basat en la co-gestió adaptativa, creant xarxes institucionals i  implicant a la població local en els processos de planificació i presa de decisions, a més d'impulsar un procés d'ordenament territorial integrador que incorporara les zones poblades, i promoure un nou model de ciència transdisciplinar aplicada a les necessitats reals de gestió de l'arxipèlag. 

 

gaa

 

Les noves lleis de les Galápagos promulgades des de 2008 afecten a turistes, investigadors i població local d'igual forma. La Llei Especial limita estrictament el nombre d'estrangers i equatorians que poden desplaçar-se a les illes, amb la qual cosa es lluita contra l'expansió i l'amuntegament. Per als qui viuen en les illes hi ha regles estrictes sobre la construcció i l'ús dels recursos, i els visitants han de seguir una sèrie de normes, com anar acompanyats d'un guia certificat.

 

Els funcionaris del parc, grups internacionals i persones locals treballen per a preservar les Galápagos, especialment per a eliminar les espècies introduïdes, que causen estralls en la fauna i la flora natives. A més, s'han desenvolupat diversos programes de cria en captivitat per a restaurar algunes espècies que s'acostaven perillosament a l'extinció, com les tortugues de mar. 

 

Espècies invasores, l'assignatura pendent

Encara queda molt treball per fer fins aconseguir que les Galápagos surten del llistat negre de la UNESCO. El principal repte és la gran quantitat d'espècies invasores en les illes i l'impacte que poden causar a curt i llarg termini, ocupant l'espai i monopolitzant els recursos de les natives. Les conseqüències són la pèrdua de biodiversitat i grans costos econòmics.

 

 

3

 

GALAPAGOS1

 

En el cas de les Galápagos, per la seua singularitat, riquesa, però també per l'escassa quantitat d'exemplars, açò és un problema greu tant per a la fauna com per a la flora. Pel que fa a les plantes són molt vulnerables per l'aïllament que exerceix el mar, que ha provocat que en aquest tipus d'ecosistemes existisca una major quantitat d'espècies pròpies i exclusives de la regió. A Galápagos les últimes estimacions de flora exòtica han comptabilitzat més de 900 espècies, la qual cosa suposa més del 65% de la flora vascular, xifra que col·loca a aquest arxipèlag en el cap de la llista quant a invasions vegetals.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà