L'HORTA VALENCIANA EN PERILL D'EXTINCIÓ

Massamagrell Massamagrell Imatge de Vicente Garcés

La nostra horta periurbana és una figura paisatgística única en Europa. Un PGOU l'amenaça però Internet i el seu poder de convocatòria junt amb les associacions treballen per la seua defensa. Serà possible seguir gaudint de l'Horta Valenciana?

L'Horta ha perdut en el últims 50 anys el 64% de la seua superfície però aquest alt percentatge no correspon al boom urbanístic més recent sinó que, en l'etapa franquista, quan la ciutat experimentà un creixement poblacional molt acusat va ser quan el 50% d'aquest terrenys es convertiren en asfalt i cases que proliferaren ràpidament i sense planificació.

 

Un espai en perill d'extinció

Segons el Informe Dobris de 1955 (El Medio Ambiente en Europa), l'horta de València és un paisatge únic en Europa, cap ciutat té un espai agrícola periurbà com el nostre, és un paisatge en perill d'extinció i l'exclusivitat augmenta en nomenar el Tribunal de les Aigües (Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de 2009), una institució per a la gestió de l'aigua de reg de les set séquies de la Vega de València que setmanalment es reuneixen en la porta de la Catedral Gòtica de la ciutat.

 

lhorta

 L'Horta Nord. Imatge de Urbana Dos

 

La ciutat compta amb un Pla de Acció Territorial de Protecció de l'Horta des de 2008 (PATH) però la protecció sembla no ser suficient. El paisatge hortícola perd el seu valor en ésser abandonat cosa que, al seu torn, augmenta el perill de plagues de rates i d'incendis. La baixa rendibilitat del sector primari és el problema posat que, en deixar de ser treballat perd el seu valor i és més fàcil requalificar-lo.

 

Els bancs de terra de la Diputació de València

 

La Diputació de València té dos estratègies per frenar aquest procés d'abandonament. Per una banda, la promoció de l'ús horts urbans que garanteix l'ocupació i l'ús de sòl agrícola segons diferents models de gestió com ja vam parlar en l'article Jornada: els horts urbans, una resposta social i per l'altra, la creació d'un banc de terres disponibles, una base de dades sobre terrenys abandonats amb propietari que poden ser llogats. Però al vídeo de baix s'explica més àmpliament.

 

Qui són el damnificats?

Així, amb Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de l'Horta de València (ILP) naix la ONG Per l'horta, un moviment cívic que pretén, no sols defensar el territori sinó donar suport a totes les iniciatives polítiques que s'orienten al acompliment del ILP a més de treballar per acabar amb el menyspreu de l'agricultura.

 

hortaesfutur4

 Imatge de la web de Per l'Horta. Pots seguir-los a les xarxes socials: Facebook i Twitter

 

Una de les zones afectades és la zona situada entre el barri de Benimaclet i la Universitat Politècnica de València (UPV), de gran valor paisatgístic i recreatiu per a famílies i esportistes. També l'ermita de Vera, en l'àrea de la Universitat Politècnica de València,el cementiri de Benimaclet i la de la biblioteca Sant Miquel dels Reis de Tavernes Blanques, antiga presó avui declarada Bé d'Interès Cultural (BIC). Aquestes construccions quedarien aïllades en zones requalificades per a ús urbanitzable o comercial.

 

Un moviment virtual, però real

Poc després que es donara a conèixer el Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) el 26 de desembre del 2014, que planteja urbanitzar 415 hectàrees de l'Horta valenciana, entre altres iniciatives, Per l'horta inicià una campanya a través de les xarxes socials amb el hashtag #HortaÉsFutur seguida d'una campanya de recollida de signatures a través de la plataforma change.org que demana la paralització temporal del PGOU. La campanya compta amb més de 12.600 firmes a dia de hui i són necessàries unes 2.000 més per poder efectuar l'entrega de la petició a l'Alcaldessa de València.

 

PGOU MAPA

Mapa del PGOU

 

Diverses són les organitzacions que posen en dubte la utilitat d'aquest pla urbanístic ja que implica la pèrdua de sol agrícola en detriment de la creació de vivendes en un context de despoblació de la ciutat (l'últim any València ha perdut 30.000 habitants) i de la construcció de polígons industrials.

 

De forma paral.lela, CERAI, una organització pluridisciplinar que treballa per a la transformació del món rural i la defensa de la sobirania alimentària s'ha adherit a la campanya #HortaÉsFutur. Afirmen que el PGOU no és més que un altra ferramenta especulativa que acabarà beneficiant a bancs i constructores i que aquest tipus de planificació sols encoratja el model econòmic que ens ha conduït a la situació actual. Tant Per l'Horta com Cerai defensen un urbanisme més democràtic.

 

CErai

Web de CERAI. Pots seguir-los a les xarxes socials: Facebook i Twitter

 

La plataforma change.org és un espai destinat a donar veu a aquells que volen un canvi. Té 70 milions d'usuaris en 196 països i aprofita el gran abast d'Internet per acomplir els objectius de les milers de propostes que es publiquen. En el cas del PGOU que afecta a l'Horta valenciana també les xarxes socials han estat una ferramenta molt útil.

 

Més iniciatives online

Per concloure aquest article us presentarem dos projectes documentals sobre l'horta valenciana de què ja hem parlat a Espores i que vam projectar el passat any durant la campanya El Valor de les Llavors. Però abans volem presentar-vos a la Fundació Assut que ofereix a la societat valenciana i el seu teixit econòmic una institució de mecenatge per la defensa dels seus paisatges i el seu patrimoni natural i cultural, tal com diuen a la seua web.

 

Poemes

Documental Esperant l'aigua

 

Baix la dirección de Miguel Àngel Baixauli i la Fundació Assut (Pots seguir-los a Facebook i Twitter) s'ha filmat Esperant l'aigua, un documental sobre el territori, el paisatge i la cultura de l'Horta de València i, en general, de tot el complex sistema de regadius i marjals que s'estén per aquesta plana litoral, inclosos l'Albufera i la Ribera del Xúquer.

 

Mengem SA

 

Per últim, Mengem SA és un treball audiovisual de 43 minuts de durada que dóna veu a diversos col.lectius i personalitats que treballen des de diferents sectors per l'agricultura ecològica i la sobirania alimentària del País Valencià.

 

Hem vist com una política ambiental i urbanística ha estat combatuda per la societat a través de xarxes socials i una plataforma online per a la recollida de firmes. Esperem que trobes la teua forma de defensar l'horta valenciana; des de plantar tomaques fins fer un clic.

 

La Huerta a la vuelta de la esquina. Un documental de la Universitat de València.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.