Jardins Botànics units contra el Canvi Climàtic

Aquest diumenge els Jardins del Turia acolliren a València la trobada València Canvia pel Clima! 2019, organitzada per la Delegació d’Energies Renovables i Canvi Climàtic de l’Ajuntament de la ciutat, el centre d’innovació Las Naves i la Fundació València Clima i Energia. Una jornada completa amb informació, venda de productes, tallers, diàlegs i moltes altres activitats amb èxit de participació que demostra l’interès de la ciutadania per un tema que ens afecta a tots i totes. I en aquest context, aprofitem per contar-vos l’última activitat climàtica en la que ha participat el nostre Botànic.

El Jardí forma part de l’Associació Iberomacaronèsica de Jardins Botànics amb membres de la península, les illes i la macaronèsia, i en març dedicaren la seua jornada tècnica bianual, al Jardí Botànic Històric La Concepción a Màlaga , als reptes del canvi climàtic als que s’han d’enfrontar els jardins en els pròxims anys.

Hi havia moltes preguntes llançades a l’aire: quines conseqüències tindrà el canvi climàtic en les col·leccions del Jardins Botànics? Quina és la seua situació real front al canvi? Amb quins recursos compten per a comunicar-lo i sensibilitzar sobre ell? Quins oportunitats s’obrin per al Jardí en projectes sobre biodiversitat i canvi climàtic? Com poden els Jardins incorporar els ODS? Per tractar-les totes en comú i generar un ambient de debat i intercanvi d’idees s’organitzaren aquestes jornades malaguenyes que comptaren amb xarrades, però també amb dos tallers participatius.

Les intervencions

La inauguració fou a càrrec de Jaime Güemes, nou president de l’AIMJB, i també director del nostre Jardí Botànic, i donà pas a Fernando Valladares, del Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC, qui parlà del canvi climàtic com a molt més que una evidència científica. Entre moltes altres coses interessants, parlà de l’IPCC, el grup intergovernamental d’experts en canvi climàtic de l’ONU i en com treballen termes de confiança i probabilitat amb cada descobriment científic climàtic que es fa, per a veure en quin nivell de credibilitat es pot situar. Tot i això, els treballs de previsió son complexos perquè, segons ell, el pensament científic no fa previsions, crea escenaris. Mostrà també un gran llistat d’efectes directes i indirectes del canvi climàtic, i plantejà exemples fàcils on els veuen molts d’aquests efectes combinats, com els incendis, les invasions biològiques, els canvis en la cobertura vegetal o en l’albedo.

Dalt i baix, presentació de Fernando Valladares.

Tingué, a més, consells pel que fa a la comunicació del canvi, donat que el passat 5 de març 53 mitjans de comunicació signaren un decàleg de recomanacions per informar sobre la crisi climàtica. Entre elles estaven, entre altres, mostrar les emocions negatives amb un contrapès positiu, no tenir por de la incertesa, mostrar proximitat, evitar alarmisme i espectacle climàtic, o incidir en causes i solucions i alternatives existents. Per a Valladares, alguns conceptes claus que caldria no deixar de divulgar serien l’efecte hivernacle, la petjada de carboni i l’ecològica, les emissions per càpita, la descarbonització, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i la diferència entre temps i clima.

També el canvi climàtic pot suposar una oportunitat per explorar un ventall d’oportunitats, així s’enumeraren les energies renovables, l’empreniment verd, la restauració ecològica, l’economia circular, la relació planeta i salut, i les dietes verdes, entre altres. I els Jardins Botànic? Fernando Valladares aconsellà que com que connecten investigació, conservació i educació, podien impulsar investigació innovadora reunint amb sectors implicats, productors de coneixement i usuaris formals. A més, poden contribuir al debat de temes controvertits, i ampliar els límits dels seus camps d’experiència.

Després fou el torn de José Luis Muñoz, de Climate-KIC, que començà per explicar que les KIC’s son comunitats d’innovació i coneixement (com el MIT però a l’europea), que abasten àrees claus d’impacte i se centren en els factors que impulsen el canvi de sistema. Concretament la secció climàtica te diferents programes de treball, com el pioneros, per a treure experts de la seua zona de confort i portar-los a llocs complementaris diferents dels habituals, journey, l’escola d’estiu, climathon, ciutats on es proposen reptes i totes aporten solucions al problema, a més d’un programa d’acceleració d’empreses relacionades amb frenar i reduir el canvi climàtic.

Dalt i baix, presentació de José Luis Muñoz.

Per a Muñoz els Jardins Botànics podrien ser observatoris del canvi (pel que fa a monitoratges o medicions, per exemple), a més tenen un gran potencial pel seu gran nombre de visites, poden ser entorns de formació per als qui prenen decisions (com polítics i tècnics), o ser laboratoris de plantes que si serveixen a l’entorn urbà es poden introduir després en façanes o sostres verds. Idees i més idees en el paper dels Botànics en esta crisi climàtica.

Les intervencions les tancà Andrés Alcántara, de l’Oficina UICN-Med, parlant de les solucions basades en la natura, les Nbs, nature based solutions, que n’hi ha de tres tipus: les que usen els ecosistemes existent, les que gestionen la millora dels ecosistemes treballant sobre ells, i les que creen ecosistemes artificials. La UICN està buscant una estandardització d’aquestes Nbs per a tenir criteris i avaluar-les correctament. Tractà també la renaturalització de les ciutats, i conclogué coincidint amb la resta de ponents en que el treball dels Jardins en el canvi climàtic passa per tenir veu en l’àmbit del coneixement científic i la divulgació.

Tallers per a no quedar-se callats

La segona part de la jornada fou molt més participativa, i l’encetaren Ana Méndez i Sandra Magro, de Creando Redes amb una proposta basada en un anàlisi previ (a través d’una enquesta als socis) del que s’estava realitzant en els jardins integrants de l’AIMJB en matèria de canvi climàtic. Què estem fent? Què ens agradaria fer? Per què hi ha coses que voldríem fer i no fem? Preguntes que semblen senzilles però que suposen aprofundir una mica més en les nostres tasques, una feina que de vegades la rutina no ens permet. Així, plantejaren a tots sis objectius cap als que anar tots els jardins junts com eren: avançar en el coneixement sobre els efectes del canvi climàtic en les col·leccions vives dels jardins, accions per assegurar la sostenibilitat d’aquestes col·leccions, influir en les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic, la comunicació interna de l’associació, un augment de la implicació dels socis, i la captació de finançament.

Taller de Creando redes

Una vegada establerts els reptes, els participants formaren grups per respondre preguntes sobre cadascun dels objectius, i acabar concretant accions i solucions concretes per aconseguir-los. Per exemple, no es tracta de pensar en abstracte com aconseguir diners, sinó veure quines convocatòries d’ajudes es coneixen per a finançar l’associació, o quines institucions públiques o privades es podrien vincular a projectes de mitigació del canvi, o què deuria ocórrer per a que cadascun dels jardins reservés diners en aquest sentit. Amb totes aquestes reflexions i propostes, s’establí un creuament pel que fa a la seua potencialitat i aplicabilitat, i d’ahi sortiren idees immediates, idees estrella, a rebutjar i altres per a treballar després. Una forma de llançar idees i passar de tota la teoria vista en les ponències a una part més pràctica en la que treure conclusions.

A banda, l’endemà també participà Lucía Vázquez, de Educación y Sostenibilidad, per a repassar amb tots els assistents els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODS, a través d’interessants i suggerents obres d’art d’artistes vinculats a la lluita ambiental. Es parlà de que la sostenibilitat és un tamboret amb tres potes, l’economia, la societat i el medi ambient, i que al voltant d’eixos tres vèrtexs s’han ordenat les 169 metes dels ODS. 169 metes que estem molt lluny de complir perquè, en tremes de desenvolupament sostenible, tots som països en desenvolupament.

Dalt, presentació de Lucía Vázquez. Baix, una de les obres mostrades durant la xarrada. Cell phone chargers, Atlanta 2004 / Chris Jordan, Projecte: Intolerable beauty

Cada institució, i en este cas cada Jardí Botànic, deu identificar els reptes (que s’està fent, quins problemes cal afrontar), que el personal s’apropie dels ODS i els faça seus (que se’ls creguen a través d’un debat rigorós intern), i anar veient com integrar els ODS mitjançant accions específiques. Aquests tres passos son bàsics, sobretot perquè els obstacles son molts (econòmics, de temps, de sensibilització del personal) i perquè cal integrar els ODS a la programació habitual de cada Jardí.

Jardins units pel canvi

Però aquestes jornades no es quedaren en un entorn teòric-pràctic de reflexió i debat de diferents Jardins Botànics que estan units no només pel territori i la seua passió pel món vegetal, sinó també pels seus objectius, públic i definició característica. A proposta d’Esteban Manrique, director del Real Jardí Botànic, CSIC, els jardins signaren el que s’anomenà la Declaració de Màlaga contra el canvi climàtic, i que suposà la unió de l’AIMJB a l’Aliança contra el Canvi Climàtic i la Declaració de Melbourne.

La Declaració de Màlaga subscrita pels membres de l’AIMJB estableix que el canvi climàtic és un repte global que no coneix fronteres i que, per a combatre’l, precisa del treball coordinat de tots els agents implicats en la defensa de la biodiversitat mundial. El document defensa, a més, que els jardins botànics, “com a institucions que connecten la recerca, la conservació, l’educació i la divulgació, són centres idonis per a impulsar aquesta lluita contra el canvi climàtic.”

El document, que fou signat pels representants dels jardins botànics d’Espanya i Portugal, recorda que “els jardins botànics són llocs de coneixement científic i tècnic que exerceixen un paper essencial en la conservació del nostre medi natural” i inclou punts d’interès com reconèixer que el Canvi Climàtic afectarà les col·leccions vives dels Jardins Botànics, identificar eixos efectes i proposar accions que ajuden a avaluar les conseqüències, així com promoure activitats per a treballar en el disseny de protocols comuns per a adaptar les col·leccions vives al canvi climàtic i mitigar els seus efectes.

Jardín Botánico Histórico La Concepción / Fernando Salazar Medina 

Podeu llegir tota la declaració ací. 

Així, les jornades de Màlaga de l’AIMJB foren un pas més en el camí dels Jardins Botànics per a ser centres de referència en investigació del món vegetal, i a més aconseguir un lloc dintre de la societat útil i digne de reconeixement. La crisi climàtica està ací i els Jardins Botànics també volen tenir un paper destacat en tot el treball que hi ha per a que el nostre planeta sofreixca les menors conseqüències possibles, i fer més assumibles les que ja pateix. La humanitat, i les plantes, sense les quals la seua supervivència no seria possible, mereixen l’esforç.