Ecomàquines, estructures quasi perfectes

Tal com defineix el seu ideòleg, el biòleg John Todd, les ecomàquines són engranatges mecànics que funcionen com a éssers vius. En poques paraules, es tracta d'un ecosistema en miniatura que reprodueix les habilitats intrínseques de bacteris, plantes i animals. Hi trobarem des d'edificis a depuradores d'aigua.

La natura és sàvia, una frase molt repetida i que ve a dir que no hi ha res millor que observar el nostre món per a adonar-nos que és un engranatge perfecte on poques coses queden a l'atzar. Per tant, crear tecnologia que la imite és, com menys, una opció que hem de tenir en compte. Amb aquest objectiu van nàixer i s'estan desenvolupant les ecomàquines, i la persona que encunyà tan cridaner i atractiu terme fou John Todd, biòleg i apassionat de la tecnologia que en els anys setanta va ser un dels artífexs del New Alchemy Institute, un centre de recerca pioner en treballs relacionats amb l'agricultura orgànica, l'aqüicultura i el disseny biotecnològic. 

Anys després d'engegar aquesta iniciativa, i pensant sobretot en les possibles solucions a problemes de sostenibilitat gràcies a màquines, Todd juntament amb altres col·laboradors va decidir engegar una altra organització, la Ocean Arks International. Institució investigadora i docent que reprenia les idees de l'anterior però enfocades de forma molt més específica a la creació i difusió del pensament i de les noves tecnologies.

 

ecomquinas_john-todd

New_Alchemyb
Dalt, John Todd en els anys 70, quan va engegar el New Alchemy Institute. A baix, imatge actual de la institució


Des de llavors el visionari ha bolcat la majoria dels seus esforços a aconseguir màquines que servisquen per a aprofitar residus, generar biocombustibles, produir aliments o netejar aigües contaminades. Aquests ecosistemes, que funcionen com una autèntica simfonia amb els seus propis mecanismes autorreguladors, poden ser replicats a tots els nivells, des de per a l'activitat econòmica fins al funcionament d'un edifici. 

De fet, una de les ecomàquines més perfectes i lloreajades és precisament un edifici, el Centre Omega per a la Vida Sostenible de Rhinebeck, situat a la vora del Hudson i a dues hores de Nova York. Es tracta en realitat d'una planta de tractament d'aigües residuals amb una ecomàquina a manera de gegantesc hivernacle a l'interior ideada per l'arquitecte Jason McLennan. L'eficiència, la llum natural, la ventilació, l'energia neta (solar i geotèrmica en aquest cas), la captació i aprofitament de l'aigua de pluja, els materials no tòxics (locals o reciclats) i l'emplaçament (en el clar d'un bosc de roures usat abans com a aparcament) han sigut vitals perquè aquest projecte haja aconseguit la categoria de living building, és a dir, edifici viu.

 

ecomaquinas_jasonMcLennan

ecomaquinas_sostenible

Centre Omega per a la Vida Sostenible de Rhinebeck

Però els plans de John Todd van més enllà. Ell cerca que els seus projectes repercutisquen en qualsevol tipus de terreny i població. Entre els seus principals objectius està aconseguir millores en el camp de l'agricultura inspirant-se en mètodes tradicionals per a crear sistemes que utilitzen recursos hídrics i de tota índole sense esgotar-los. 

Una de les claus, segons el propi Todd, és que alguns sistemes agrícoles que encara perviuen en racons recòndits del planeta van ser ideats per a adaptar la creativitat humana als recursos locals i no al contrari. I és ací on està la clau, adaptar-nos nosaltres al medi i no a l'inrevés, ja que el resultat com ja hem vist no és positiu. La societat contemporània ha instal·lat sistemes productius agrícoles intensius que no garanteixen ni mitjans ni recursos naturals a llarg termini.

 

ecomaquinas_interior

ecomquinas_vietnammemorial
Interior d'una ecomàquina. Vietman memorial Project

Per açò, al llarg d'aquests anys John Todd ha cercat la forma de crear i perfeccionar ecomàquines orientades a l'estalvi i al reciclatge d'aigües, un dels recursos més necessaris i en estat crític en el nostre planeta. De fet, ha creat una gran ecomàquina que és, a grans trets, una gran depuradora natural amb plantes, algues, peixos, fongs, bacteris, microorganismes, minerals i fins a caragols, units amb una meta comuna: reciclar fins a 200.000 litres diaris d'aigua.

 

econmaquinas_1

Un dels avantatges d'aquesta gran depuradora és que no hi ha olors. L'aigua sense tractar es conté en tancs sota la graveta. D'ací passa als llacs i els estanys, i després és bombada fins la ecomàquina de l'interior, on comença un viatge en cicles, com si fóra un riu. Quan l'aigua arriba a aquest extrem, passa per gravetat cap al filtre d'arena, l'última part del procés. El poble de Harwich, a Massachusetts, va ser el primer a aplicar l'invent de Todd al tractament de les aigües residuals. Des de llavors, les ecomàquines s'han propagat per Califòrnia i Florida, i al llarg del riu Mississippi, demostrant la seua capacitat sense límits.

 

Però els projectes de Todd ja han passat les fronteres del primer món. Un dels projectes realitzats per la seua companyia, John Todd Ecological Design, és el canal Restaurador realitzat a Fuzhou, en Xina. Una ciutat de 6 milions de persones que aboca els seus desfets comercials i desguassos en 80 Km. de canals que flueixen per tota la ciutat abans de ser abocats en un riu major. Els canals contaminats són un risc per a la salut dels habitants de la ciutat i amenaça la vida i recursos de les comunitats de pescadors riu avall.

 

ecomaquinas_china
El sistema Restaurador va aconseguir les metes establertes per la ciutat de Fuzhou. Va reduir amb èxit les olors, va eliminar els sòlids flotants, va millorar dràsticament l'estètica del veïnatge i va reduir els impactes negatius en els sistemes aquàtics riu avall. La claredat de l'aigua en el canal va augmentar de menys de 2 polzades a diversos peus, a més d'aconseguir diversos standards sobre aigües residuals.

 

Més info:

John Todd Ecological Design: http://toddecological.com/

International Living Future institute: https://ilbi.org/lbc


Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà