Cases ecològiques a l'abast de tots

Amb un pressupost de sols dos-cents euros un enginyós britànic ha demostrat que es pot viure al marge de les hipoteques i els deutes per a tota la vida i, a més, ho ha fet construint una casa totalment ecològica i sostenible. Una iniciativa que s'allunya de la idea de que tenir una vivenda sostenible farà tremolar els nostres estalvis.


Julia Roberts, Jennifer Aniston, Johnny Depp o Jackson Browne són alguns dels personatges famosos que en els últims temps s'han sumat a la moda de les cases sostenibles, o el que és el mateix, aquelles que ens permeten conviure més a gust amb el medi ambient consumint menys i estalviant diners. El concepte casa ecològica és molt ampli però, en línies generals, fa referència a aquelles construccions que adapten els criteris ecològics per a garantir no solament la conservació del medi ambient, sinó la viabilitat econòmica de la construcció i la seua rendibilitat a mitjà i sobretot a llarg termini.

Dins d'aquestes cases ecològiques trobem edificis bioclimàtics (aquells l'orientació dels quals i distribució aprofita la llum i la calor diürna i la frescor nocturna), construccions sostenibles (aquelles que adapten els materials locals i els aprofiten per a la construcció) i les anomenades purament habitatges ecològics, en les quals el contingut és més important que el continent i que aposten per un edifici de llarga esperança de vida i per un consum responsable. 

michaelbuck10

Casa de Julia Roberts

Les cases dels famosos que hem citat anteriorment estarien, bàsicament, dins d'aquest últim grup. Per exemple, Jennifer Aniston va gastar més de quinze milions de dòlars en la seua mansió de Beverly Hills per a, primer, adaptar els voltants del seu jardí amb sistemes de reg i fer un estudi de plantes més resistents a la sequera i, segon, instal·lar plaques solars i sostres de metall reflector que conserven més temps la calor i l'energia del sol. Una xifra semblant (una mica més de vint milions de dòlars) va ser el que va invertir Julia Roberts en la construcció de la seua casa ecològica de Malibú, un habitatge que genera la seua pròpia energia solar i para la construcció de la qual s'ha usat únicament fusta i materials totalment sostenibles i reciclats. 


El cantautor Jackson Browne, per la seua banda, va basar la construcció de la seua casa de Los Angeles en paràmetres bioclimàtics, centrant els seus esforços a situar la seua casa en el lloc adequat que rebera més llum a l'hivern i més corrents d'aire fred durant l'estiu, de tal manera que té la mateixa temperatura pràcticament durant tot l'any i evita un ús desmesurat en calefacció o aire condicionat. Després, va instal·lar plaques solars i petites turbines de vent que generen energia eòlica i ni un sol residu. I el conegut Johnny Depp va fer tot el possible perquè Little Hall´s Pund, la seua petita illa situada en l'arxipèlag de Exuma Island, en les Bahames, fora 100% ecològica. Per a aconseguir-ho va invertir la gens menyspreable xifra de 328.000 euros en un generador per a convertir l'energia solar de totes les plaques de la illa en electricitat. 

 

michaelbuck_05

Casa de Johnny Depp

Totes aquestes cases són sostenibles, i suposen un important estalvi energètic, a més d'estar en harmonia amb el medi ambient. Però totes elles han requerit una importantíssima inversió econòmica per part dels seus propietaris que no tots podem permetre'ns. Vol dir açò que les cases ecològiques són un luxe a l'abast d'uns pocs privilegiats? Només poden apostar per la construcció ecològica aquells que tinguen diners?

 

L'exprofessor Michael Buck ha demostrat que l'ecologia no sempre és qüestió de diners i ho ha fet desafiant als bancs i a les lleis hipotecàries que, valga la redundància, amenacen amb hipotecar-nos i esclavitzar-nos durant tota la vida. La seua casa, construïda en un petit terreny boscós situat prop d'Oxford, en el Regne Unit, sols ha costat 150 lliures esterlines i és completament ecològica tant en materials com en la construcció, s'ha fet sense l'ajuda d'eines elèctriques i els materials són totalment ecològics. 

 

michaelbuck6

michaelbuck5


En la web de Buck (http://michael-buck.blogspot.ca/) podem veure, amb detall, com va ser el procés de construcció d'aquesta peculiar casa de dues plantes i sols 30 metres quadrats. Per a alguns serà complicat entendre com aquest antic professor d'art convertit en granger després d'una jubilació anticipada es va llançar a la construcció d'una casa d'aquestes característiques invertint el mínim de diners possibles però tal com ell mateix ha reconegut, la seua intenció era precisament aqueixa, demostrar que per a construir una casa l'única cosa necessària era tenir un terreny en el qual poder treballar.

La palla, el fang, la fusta i l'aigua han sigut els principals materials de construcció de la casa de Michael Buck, un procés que ha va durar vuit mesos i per al qual aquest pioner de la construcció verda va investigar alguns mètodes de construcció tradicionals. Va alçar les parets usant una mescla d'argila, arena, palla i fem de vaca provinent de la seua pròpia granja. Per a construir el sostre va utilitzar una armadura de fusta extreta d'una casa abandonada propera al seu terreny i les restes de fusta d'un veí, i ho va cobrir tot de palla. Aquesta mateixa fusta va servir també per a crear la segona planta de la casa i les escales d'accés a la mateixa. Per a segellar les finestres, va usar els parabrises d'un vell camió. 

 

michaelbuck_01

michaelbuck_1

michaelbuck_2


El resultat de la construcció és més que acceptable, sobretot si tenim en compte la relació qualitat-preu, la cabanya compta amb una cuina, menjador i un petit espai elevat a mitja altura que fa al temps de dormitori i en el qual hi ha un llit integrat dins de la pròpia construcció. Una estufa de llenya proporciona la calor suficient per a aquesta petita estada que manca de xarxa elèctrica i, ja en l'exterior, un pou aïllat tèrmicament amb palla i fang i situat en l'entrada de la cabanya conserva la temperatura fresca complint així la funció de nevera. L'aigua procedeix directament d'una font propera i arriba a la casa a través d'una canonada, i el bany és una petita latrina en la mateixa parcel·la de la cabanya en la construcció de la qual va seguir el mateix procés que per a la resta de la casa, és a dir, parets de tova i sostre de fusta i palla. 

 

Michael-Buck-cob-house-2

michael-buck-cob-house-4

 

{hwdvideoshare}id=104|width=560|height=340{/hwdvideoshare}


El més curiós és que Buck, que ara a llogat aquesta cabanya a un granger veí a canvi d'un litre de llet al dia, va assegurar després de finalitzar la casa que el pressupost se li havia anat una mica de les mans perquè va calcular malament la quantitat de palla necessària, possiblement cobrint el sostre de la latrina, i que per açò va haver de gastar diners a comprar més. 

El cas de Michael Buck no és l'únic. Derek Diedricksen, fuster de 33 anys, ha dedicat els tres últims a dissenyar i construir cases ecològiques en miniatura. D'aquesta idea va nàixer Hickshaw , un projecte de micro cases que ha triomfat a EUA. Es tracta de petites construccions portàtils, d'entre dos i set metres quadrats similars a tendes de campanya però realitzades amb materials més forts. Estan construïdes amb fusta de cedre i amb restes de brossa i materials 100% reciclats. Per exemple, el cristall d'una vella llavadora serveix per a protegir una finestra i les botelles de plàstic per a crear un enteixinat per al sostre. 

 

michaelbuck4

michaelbuck7

michaelbuck_3

michaelbuck_06


Aquestes habitacions tenen un preu d'al voltant de 200 dòlars i han sigut pensades per a ser construïdes amb el menor dels pressupostos i, per descomptat, sempre de manera sostenible. Tal volta aquests exemples no siguen el nostre ideal de casa però si serveixen per demostrar que podem canviar la nostra manera de fer les coses.


{hwdvideoshare}id=105|width=560|height=340{/hwdvideoshare}

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà