Biocombustibles, el gran repte africà

La producció global de biocombustibles està creixent de forma sostenible i segons les previsions continuarà fent-ho durant els pròxims anys. Suposen major seguretat energètica, menys emissions de gasos nocius i desenvolupament rural, però també hi ha molts temes pendents.

 

Àfrica té una explotació dels biocombustibles relativament xicoteta, excepte al sud, però per contra és un dels lloc on  més s'està desenvolupant. Així, abans d'engegar aquest tipus d'iniciatives és necessari comprendre alguns aspectes sobre com i de quina forma han de desenvolupar-se els biocombustibles en zones subdesenvolupades, incloent qüestions polítiques, socials i mediambientals.

 

BIOCOMBUS2

Agricultor a un camp sudafricà d'agrocombustibles 


Per exemple, com la producció de biomassa pot afectar a la producció d'aliments en una zona, la redistribució per a explotar les terres, o com identificar les matèries primeres més apropiades per a elaborar biocombustibles. També cal cercar els procediments més adequats de producció i processament, i valorar l'impacte ambiental i el potencial comercial d'aqueix tipus de productes a nivell regional, nacional i internacional.

 

L'experiència adquirida fins avui demostra que les zones en vies de desenvolupament que han apostat pels biocombustibles han tingut èxit, a tot el món s'han donat grans passos, especialment a Brasil, Xina i l'Índia. No obstant açò, hi ha hagut relativament poca acció a Àfrica i no és per la falta de potencial.

 

BIOCOMBUS4

Llavors de jatrofa

 

Fins avui, l'activitat africana pel que fa als combustibles alternatius es concentra al sud, on el Govern central ha proposat diverses accions i oportunitats d'inversió per a fomentar el seu desenvolupament. El cas més conegut és el de Bio-dièsel One, una empresa que ha instal·lat una processadora de prova i ha demostrat que una barreja de cinc per cent de biodièsel i noranta-cin per cent de petroli dièsell millora el rendiment dels automòbils, ofereix una millor lubricació del motor i certa reducció en les emissions contaminants. Altres projectes inclouen un viver de quarant-cin mil hectàrees amb una plantació inicial de quatre milions d'arbres de jatrofa, Jatropha curcas, les llavors dels quals seran emprades per a produir biocombustibles.

 

I és que la jatrofa és una de les matèries primeres que més potencial tenen a Àfrica, es tracta d'una planta autòctona amb la qual es pot elaborar un tipus de biodièsel molt útil per al transport aeri. Tradicionalment, la jatrofa era utilitzada en l'elaboració de sabons i ciris, i de la seua llavor s'extrau oli. 

 

BIOCOMBUS5

Cultiu de jatrofa


En aquest cas, el principal promotor de biocombustible és l'empresa Ghana Bio-Energy Ltda, i segons les investigacions desenvolupades en els últims cinc anys, l'espècie és la millor opció per al biodièsel dels avions, i ja s'ha provat amb èxit en algunes companyies com Air New Zealand, que va volar un Boeing 747-400 amb biocombustible de jatrofa al 50% i el 50% de querosè. El mateix que Continental Airlines, però que va usar una mescla de combustible amb algues, jatrofa i querosè en un Boeing 737-800. 

 

Quins són les possibilitats i els principals esculls del continent africà?

Altres iniciatives que s'estan desenvolupant actualment a Àfrica són les dutes a terme per l'associació de biodièsel de Malawi, qui ja ha iniciat convenis per a un programa de plantació de jatrofa. Mentre, Uganda planeja ser el primer país africà a operar una planta de biodièsel, amb una inversió estimada en trentra milions de dòlars. El projecte és una idea original de Refineries BIDCO Ltda., que opera una planta d'oli vegetal en Jinja. Kenya, per la seua banda, ha arribat a un acord amb el govern de Japó per a cooperar en el desenvolupament de combustibles.

 

No obstant açò, la principal aposta d'Àfrica està encara sense desenvolupar, és la producció d'etanol a partir de la canya de sucre, una idea amb alt percentatge d'èxit, tot i que falta  redefinir les estratègies de producció d'etanol a gran escala per a ús nacional i, a llarg termini, per a la seua possible exportació i explotació econòmica.

 

BIOCOMBUS6

Cultiu de canya de sucre per a la producció de bioetanol

 

Els països que conreen canya de sucre, podrien amb un mínim esforç expandir les seues activitats a la producció de bioetanol. Parlem de Angola, Congo, República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Kenya, Malawi, Illa Maurici, Moçambic, Nigèria, Sud-àfrica, Swazilàndia, Tanzània, Uganda, Zàmbia i Zimbabwe. D'aquests, Kenya, Malawi, Illa Maurici, Sud-àfrica i Zimbabwe han usat en algun moment bioetanol com a combustibles domèstic o per a transport.

 

Aliments vs. Combustibles

Produir biocombustibles a gran escala podria requerir enormes superfícies de terra i, a causa de la superpoblació i la sequera, molts països no poden donar-se el luxe de desviar la destinació de les terres dedicades a la producció d'aliments. Però també és cert que per exemple la jatrofa necessita poca aigua per al seu cultiu, i podria estar a zones desèrtiques.

 

Encara així, la controvèrsia aliments front combustible és complexa. Els aliments i la biomassa requereixen els mateixos recursos per a la producció: terra, aigua i agroquímics, encara que en ocasions les necessitats d'aliments i de combustible no necessàriament competeixen. Aquests aspectes han de tenir-se en compte elaborant un pla de conservació ecològica i un estudi clar i viable dels mètodes de producció.

 

BIOCOMBUS7

Agricultura de subsistència a Àfrica

 

Un altre factor que limita el desenvolupament i comerç dels biocombustibles és la falta d'estàndards per a aquest sector a Àfrica, cosa que ocorre també en altres països del món. Tampoc existeixen a nivell internacional, fent difícil que els biocombustibles arriben al mercat global. A més, són necessaris també recursos financers.

 

L'interès pels biocombustibles està creixent en tot el món, cosa que estimularia les inversions, però l'actual crisi fa que hi haja cert pessimisme respecte a aquest tema. Per sort, molts països en desenvolupament podrien obtenir fons d'institucions financeres internacionals i bancs de desenvolupament regionals i locals, algunes empreses privades estan en disposició de participar en projectes viables. En aquest sentit, el primer pas i crucial és l'acció dels governs en la creació d'un ambient favorable per als inversors nacionals i internacionals.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà