BALLE, per una economia local i sostenible

Parlar del col·lectiu BALLE és sinònim de parlar d'emprenedors que creuen en una xarxa empresarial realment verda i que cerquen la sostenibilitat com a excusa per a treballar junts i millorar les economies locals. 

La globalització porta més de cent anys implantant-se en la nostra societat. El procés va començar a forjar-se en la segona meitat del segle XIX gràcies al creixement científic, mercantil i industrial que denominem Segona Revolució Industrial i que va donar pas a la societat de masses i a la societat de consum ja en el segle XX. Si bé és cert que el concepte naix en aqueix moment històric no serà fins als anys vuitanta quan el procés totalitzador de la globalització irrompa en la nostra societat gràcies als avanços tecnològics i a l'acceptació generalitzada del capitalisme com a sistema hegemònic en el plànol de l'economia mundial. 

No obstant açò, el temps ha demostrat que no tot allò mundial és globalitzat i que no tot el que s'estén es pot aprofundir per a aplicar-ho després a una escala local. Existeixen camps que escapen a les idees globalitzadores i en aqueix sentit molts teòrics han plantejat la idea de tornar a les economies locals com a punt de partida per a establir una economia global realment eficaç i sostenible que tinga en compte a tots els actors socials.

 

La denominada “perspectiva de la ullera de llarga vista” cerca precisament aqueixa visió invertida de tot el que envolta a una globalització que s'ha mostrat errònia i que ha tingut com resultat una crisi econòmica que manifesta encara més els desequilibris socials, econòmics i polítics i la destrucció sistemàtica del planeta. Arribat a aquest punt no hem d'usar la ullera de llarga vista de la manera convencional sinó fer-ho a l'inrevés, tornar del global al local per a establir un punt que uneix a ambdues parts i que podríem denominar “glocal”.

 

balle_2

 

Primer el local
Partint d'aqueixa base, fa una mica més d'una dècada un grup d'emprenedors nord-americans va decidir associar-se per a crear la seua pròpia xarxa d'empreses dedicada a la promoció de les economies locals i a impulsar valors com la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Van batejar al seu col·lectiu amb el nom de BALLE (Business Alliance for Living Local Economies) i van prendre com a principal eix d'actuació l'economia viva, és a dir, la cerca dels interessos d'una societat que no parava de canviar, per sobre de l'interès econòmic.

 

El cooperativisme i la col·laboració entre empreses i comunitat es van convertir en una de les seues màximes ja que tal com ells asseguren “res realment sostenible pot desenvolupar-se de forma individual”. D'altra banda, aquesta economia viva i col·lectiva assegurava que el poder econòmic es mantenia de forma local sostenint una vida comunitària saludable amb viabilitat econòmica a llarg termini.

Des que es va fundar l'any 2003 més de 30.000 emprenedors nord-americans s'han unit a aquest col·lectiu, una espèncie de revolució silenciosa. En l'actualitat BALLE compta amb quasi un centenar de subxarxes en ciutats i comtats a EUA i Canadà. En totes elles el fonamental és mantenir aqueixa economia viva que cerca el benestar de les empreses i dels habitants de cada ciutat, poble o estat. En aquesta dècada de vida tots els sectors i activitats econòmiques tenen representació en BALLE, des del comerç (principal motor d'aquest tipus de xarxes locals) fins a l'agricultura, la construcció, les energies renovables, el tractament de residus, els transports verds, la salut i els mitjans de comunicació. 

 

balle_4

 

{hwdvideoshare}id=110|width=560|height=340{/hwdvideoshare}

L'aposta per l'establiment de xarxes comercials locals té diferents beneficis que el col·lectiu BALLE explica en el seu web. Entre ells destaca el respecte al medi ambient tant en la producció com en la distribució de productes, amb granges i empreses totalment descentralitzades i independents que afavoreixen el comerç intern i la creació de noves empreses que, al seu torn, generen nous llocs de treball dels quals es beneficien membres de la comunitat. D'altra banda, establir xarxes comercials relativament xicotetes requereix menys inversió en transport, i en tractar-se de petits negocis, aquests poden situar-se en el centre de la ciutat i no en la perifèria. 

El resultat d'aquesta iniciativa és positiu a molts nivells. A nivell d'arquitectura urbana significa una expansió de les ciutats més controlada, evitant la congestió en el centre urbà, i la pèrdua d'hàbitat i la identitat local, prevenint l'esgotament de recursos i ajudant a disminuir la contaminació. A nivell humà es frena l'èxode rural perquè contínuament s'estan creant empreses i treballs seguint la màxima de l'economia viva. Així, les noves generacions poden plantejar-se un futur en la seua ciutat o comtat bé com a empleats d'una de les empreses locals o bé com a nous emprenedors, per a açò comptaran amb el suport de la comunitat. Treballar dins i per la pròpia comunitat genera, al seu torn, un ambient de comoditat i benestar que ajuda a mantenir un nou sector econòmic del que, una altra vegada, torna a beneficiar-se la comunitat al complet, el turisme. 

 

I així, es va establint tota una xarxa de beneficis que han convertit al col·lectiu BALLE en el promotor d'una economia a xicoteta i mitja escala a la qual cada vegada s'adhereixen més persones i ciutats. Perquè no cal oblidar que com a sistema econòmic el projecte de BALLE és completament viable. Igual que ocorre en el nostre país el principal motor de l'economia nord-americana són les petites empreses, que són les que més llocs de treball generen i les que més impostos paguen. D'altra banda un mercat format per empreses xicotetes és la millor forma d'assegurar una competència sostenible que aposte per la qualitat i la innovació, la qual cosa a llarg termini es tradueix en preus més baixos per als consumidors. Per a finalitzar i seguint en aquest mateix plànol econòmic, en un món que és cada vegada més homogeni, els emprenedors tenen més possibilitats d'invertir i establir-se en comunitats que conserven un caràcter empresarial únic i distintiu.

 

balle_1

balle_7

 

Judy Wicks: consciència i nous hàbits de consum
En BALLE tant emprenedors com a responsables i inversors es valen d'una col·laboració i una reciprocitat d'idees basades en la solidaritat local. Els emprenedors independents treballen tranquil·lament per a millorar el benestar de la seua comunitat que, a canvi, consumeix els seus productes. Però adquirir aquest hàbit pel local no és senzill, i per això periòdicament BALLE organitza campanyes informatives per a conscienciar als consumidors i participa en campanyes dirigides a pressionar al govern de Washington, sent un dels principals promotors de la legalització de el “crowfunding” empresarial a EUA.

 

I és que aquest col·lectiu és també un espai de col·laboració que exerceix pressió dins del sistema dominant. Entre els seus objectius a curt termini destaquen la reorientació dels inversors estafats per Wall Street cap a les economies locals i ajudar a les xarxes locals a sensibilitzar a institucions públiques i privades (ajuntaments, bancs, fundacions, ONG, etc.) davant els nous hàbits ètics i sostenibles. D'altra banda BALLE intenta afavorir el desenvolupament independent de forma especial en aquelles zones desfavorides econòmicament com els barris arruïnats de Detroit o les zones rurals de Florida. 

 

balle_3

Detroit


Des dels seus inicis el concepte de BALLE ha estat vinculada a un nom, Judy Wicks, impulsora de la idea i fundadora, l'any 1983, del famós White Dog Cafè, un dels restaurants ecològics més antics de Filadèlfia. Sota el lideratge de Judy el seu local es va convertir en l'impulsor dels aliments sostenibles i del comerç just a través de la compra-venda de productes d'agricultors i famílies locals. Com a servei a la comunitat el seu cafè va servir durant anys per a la celebració d'activitats extraescolars relacionades amb el reciclatge, el compostatge i el medi ambient per als alumnes de l'escola del barri. A més, el seu negoci va ser també pioner a incorporar plaques solars per a produir el 100% de l'energia que necessitava el restaurant.

 

balle_5

balle_6


D'alguna forma podem dir que el White Dog Cafè va servir a Wicks com a laboratori per a comprovar que les seues hipòtesi, sorgides durant la seua estada en la regió Mexicana de Chiapas en els anys 90 per a establir locals de comerç de cafè just, podrien funcionar. La idea de crear una economia global integrada per una xarxa d'economies locals autosuficients i sostenibles connectades per relacions de petit comerç just es va fer realitat en el 2001 quan va nàixer la Xarxa Empresarial Sostenible del Gran Filadèlfia (www.sbnphiladelphia.org).

 

Dos anys després es va fundar BALLE, i durant aqueix procés Wicks també va crear la Fira Alimentària local, que segueix sent a dia d'avui un dels principals programes per a connectar a les granges familiars amb el mercat urbà. Convertida en tota una icona de les economies alternatives i del moviment ecologista, en l'actualitat Judy Wicks centra el seu treball en la difusió les seues idees a través de xarrades i conferències per tot el món parlant de les economies locals, la responsabilitat empresarial i el paper femení en la construcció de la nova economia.

 

Més info: www.judywicks.com

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà