Malaspina i Haenke, el paradís il·lustrat

La corbeta L'Atrevida navega entre bancs de gel prop de la Patagonia La corbeta L'Atrevida navega entre bancs de gel prop de la Patagonia

El botànic txec Haenke i el brigadier italià Malaspina van realitzar a la fi del XVIII més una vasta expedició amb rellevants resultats geogràfics i etnogràfics. 1200 noves espècies botàniques, 900 il·lustracions i la descripció de 500 espècies zoològiques en tres continents. Alguns consideren que va ser l'origen d'una altre viatge que canviaria el curs de la humanitat, el de Darwin mig segle després.

 

Com ens ha demostrat la història, després de la conquesta ve la cerca del coneixement científic d'allò conquistat. Potser per açò, el segle XVIII està considerat com el gran moment del saber, per això en aquest període s'engegaran algunes de les expedicions científiques més fascinants de tots els temps.

 

En el cas d'Espanya el vast imperi que se situava a banda i banda de l'Atlàntic durant el regnat de Carlos III feia que gran part de la flora i la fauna de les terres hispàniques foren encara desconegudes. La corona espanyola era conscient que la botànica, la zoologia, la geologia i també la cartografia havien de ser fortament impulsades i els monarques no escatimaven esforços per aconseguir-ho. Només necessitaven trobar a home capaços de capintanejar expedicions en les quals estava en joc el prestigi internacional del país, i també una important quantitat de diners invertida en cada empresa.

 

Alejandro_Malaspina_retrato

Alejandro Malaspina. Retrat

 

En el cas de Carlos III d'Espanya, va trobar al seu paladí en un navegant italià, Alejandro Malaspina. Era capità de navili, i no solament havia demostrat un talent innat per a defensar-se en la mar, també tenia fama d'home valent i entusiasmat amb la cultura. Ell mateix proposà realitzar una gran expedició científica al voltant del món amb diversos objectius.

 

El navegant volia informació científica, geogràfica i històrica, a més de recopilar totes les curiositats que pogueren trobar, des d'espècies naturals a objectes nascuts de l'enginy humà. Tot el material seria allotjat després en el Real Gabinet i en el Jardí Botànic de Madrid.  Però l'expedició també tenia finalitats polítiques, la confecció de cartes geogràfiques i l'observació de la situació política dels virregnats americans, i l'estudi del comportament dels habitants.

 

La proposta va ser acollida de bon grat pel rei i pel govern, i l'expedició va salpar en un moment de gran convulsió social, dies després de la presa de la Bastilla i de la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà de la Revolució Francesa. Entre els que marxàren estaven el professor de pintura José del Pozo, el pintor José Guio i el botànic Luis Née. Després, s'unirà a ells el prestigiós botànic Tadeo Haenke, una de les eminències científiques del moment.

 

ruta_malaspina

 

Una de les principals destinacions de l'expedició era la Patagonia i el Riu de la Plata, on arrepleguen nombrós material botànic i zoològic, i estudien diferents espècies ornitològiques com garses, corriols, ànecs, cigonyes, caranchos, gavines, òbiles, mussols i voltors. A més troben restes fòssils que envien al Col·legi de Cirurgians de Madrid, també Née herboritza amb fruïció i recol·lecta nombroses llavors dels voltants de Buenos Aires.

 

Mitjançant els seus hàbils traços, José del Pozo immortalitza una panoràmica del Port Desitjat, la primera representació en colors d'un lloc del territori argentí. Durant l'estada en aquell port patagònic, els expedicionaris troben nombrosos mariscs i practiquen una abundant pesca. Les següents destinacions seran les Illes Malvines, l'Illa de Guam, les Filipines i la Polinèsia.

 

Les col·leccions botàniques de Pineda, Née i Haenke són les més completes de l'època, formant un inventari d'unes 1400 plantes i els estudis anatòmics i fisiològics de més 500 espècies d'Amèrica, Àsia, i Oceania, amb una importància botànica i zoològica incalculable. El pintor José Guio s'abocà a la recreació dels animals, especialment aus, mentre que José del Pozó s'encarregà dels paisatges a nivell geogràfic i humà. De l'expedició sortiren 900 il·lustracions, a més de cartes i plànols que milloren el coneixement del litoral atlàntic.

 

dibujos

malaspina_bustamante_descanso

filipinas

Tres il·lustracions de José del Pozo durant el viatge de l'Expedició Malaspina en la Patagonia. A dalt, patagonios. En el centre, Malaspina i el segon capità, Bustamante, durant un descans. A baix, recreació de la seua arribada a Filipines.

 

A nivell científic, l'exploració de Malaspina aconsegueix la mateixa lluentor que les exploracions de James Cook o Bouganville, però la tornada fou complicada. Després de cinc anys de viatge, Manuel de Godoy, l'home més influent durant el regnat de Carlos IV, veu en Malaspina un enemic i una possible amenaça política per les seues idees progressistes i liberals, i convenç al nou rei perquè ordene la seua destitució. Malaspina serà detingut i portat a la presó.

 

Després de set anys de captivitat Malaspina és alliberat per mediació del vicepresident de la República italiana. El gran home explorador torna llavors a la seua terra natal on mor en 1810. Haurà de passar quasi un segle perquè la seua gran obra i la seua figura siguen divulgades. En l'actualitat existeixen més de 600 investigacions relacionades directament amb les aportacions científiques i artístiques de l'expedició Malaspina.

 

malaspina_lamina

 

L'ombra de Tadeo Haenke

De tots els protagonistes de l'expedició de Malaspina un d'ells brilla amb nom propi, el naturalista, geòleg i botànic Tadeo Haenke. Coincidí amb Malaspina, tot i formar part de la mateixa expedició, només uns mesos, així que podem parlar de dues expedicions totalment diferents sota un mateix nom.

 

Nascut en Bohèmia, Haenke estudià en la capital de l'Imperi, Praga, i després es va instal·lar en la seua prestigiosa Universitat, unint-se a l'expedició de Malaspina pràcticament per casualitat. Durant els anys anteriors, el jove havia recorregut Europa recopilant tot tipus d'espècies vegetals, especialment en els Alps. En 1789, la Universitat de Viena va rebre una carta del govern espanyol en la qual se sol·licitava l'enviament d'un especialista botànic perquè formara part de l'expedició de Malaspina, i la persona triada va ser Haenke, qui gaudia de prestigi entre els seus col·legues i de certa fama d'home àvid d'aventures, tenia 28 anys. El que Haenke no sabia és que la mateixa sèrie d'infortunis que a partir de llavors li allunyaven contínuament de l'expedició serien decisives perquè es convertira en un dels científics més importants de tots els temps.

 

Thaddus_Haenke

Tadeo Haenke


Quan Tadeo Haenke va arribar a Espanya per a unir-se a la tripulació ja havien salpat, així que va anar a Montevideo on esperava unir-se a la resta dels expedicionaris, amb la desgràcia de que va naufragar en aigües de el riu de la Plata,. Haenke aprofità la seua estada a Montevideo per a recopilar prop de 800 plantes. Quan anà ja a Buenos Aires, de nou les naus havien partit rumb al sud dies abans, així que inspeccionà el riu de la Conchas i els seus voltants, on va arreplegar 600 espècies botàniques i prenguè notes d'animals i minerals. 

 

Al febrer de 1790, va decidir travessar a l'ample el país rumb a Xile, en una travessia que per a l'època resultava encara fantàstica. Haenke ho va fer:,primer va registrar les serres cordoveses i puntanas, i va arribar a Mendoza al març, amb 500 noves plantes en la seua col·lecció.  Després creuà la Serralada aconseguint altres 600 plantes de la flora de muntanya.

 

Per fi, deu mesos després de la seua partida Haenke es va unir a li expedició de Malaspina, però va romandre poc temps amb ella, demanant permís a Malaspina per a tornar a Buenos Aires. Haenke va reiniciar la seua marxa a través de Perú, el nord argentí i Bolívia, la terra que s'acabaria convertint en la seua segona pàtria. Allí va estudiar la flora, la fauna i la mineralogia, va exercir la medicina i va introduir per primera vegada la tècnica mèdica de la vacunació. També es va especialitzar en l'estudi de la plantes autòctones amb propietats farmacològiques, i finalment l'expedició de Malaspina va tornar sense ell.

 

Un any després Haenke va decidir tornar a Espanya, publicant Descripción del Perú y Buenos Aires amb els resultats de les seues expedicions particulars, i el Herbario de las Pampas de Buenos Aires, Mendoza y la Cordillera de Xile. Després va tornar a Amèrica, on va treballar durant un temps com a periodista, i va ser designat Professor d'Història Natural de les Províncies Unides del Riu de la Plata. Finalment s'instal·là de nou en Cochabamba on va morir en 1817. L'obra de Haenke va ser rescatada per Aimé Bompland, el seu successor en el càrrec de Professor d'Història Natural de Buenos Aires, i els seus manuscrits científics van ser publicats sota el títol de Reliquiae Haenkeanae en 1825.

 

haenke2

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà