Majorelle, el jardí blau de Marràqueix

En moltes ocasions la història ens parla de jardins que es converteixen en el somni i la passió dels homes. Els Jardins de Majorelle, en Marràqueix, van anar el somni de dos d'ells: el pintor Jacques Majorelle i el dissenyador Yves Saint Laurent, qui els va recuperar en els anys 80 per a donar-los anys després a la ciutat marroquina.


Els Jardins de Menara són els jardins més coneguts de Marràqueix. Van ser creats en 1870 sobre un antic estance almohade i el seu principal atractiu són els seus arbres, que confereixen a l'espai el verdor i la frescor tan necessària en aquesta ciutat al nord del Marroc. No obstant açò, existeixen altres jardins que criden més l'atenció, no per la seua grandària o per la seua fama, sinó per la seua història i per la seua peculiaritat: es tracta del Jardí de Majorelle, situat en la Ville Nouvell , o ciutat nova, construïda extramurs durant el segle XIX, durant el període de protectorat francés. 

 

MAJORELLE_1

El primer home que va somiar amb els Jardins de Majorelle va ser el pintor que li va donar el nom, Jacques Majorelle, fill del Louis Majorelle, qui va ser un dels percussors de L´École de Nancy, emblema del Art Nouveu francès. L'any 1919 un joveníssim Jacques Majorelle amb només 23 anys viatja a Marràqueix, ciutat a la qual acudeix, com molts un altre en la seua època, per a visitar un sanatori en el qual tractar una malaltia cardíaca.

 

Majorelle prompte cau fetillat per la medina, la ciutat vella, les seues llums, els seus mercats i les seues aromes. Instal·lat ja en aquest racó del Marroc, en aquells dies protectorat francés, decideix comprar un terreny a les afores de la ciutat prop del palmerar, i anys després, a principis de la dècada dels 30, decideix construir allí una casa en la qual instal·lar-se i tenir el seu propi taller.

 

MAJORELLE_GARDEN1

MAJORELLE_FUENTE

La vila creada per Majorelle s'inspirà en l´Art Decó i el Le Corbusier, i incorpora patis, basses, balconades i zones de passeig molt a l'estil modernista. Amant de la botànica, el pintor decideix crear als voltants de la seua vila un gran jardí botànic que es convertisca en la seua millor obra d'art. Es decanta per les espècies més rares i exuberants, portades dels seus viatges per tot el món: les grans extensions s'ocupen per palmeres, cocoters i cactus, les zones humides per nenúfars i bambús i les zones de “horta” per iuques.

 

MAJO2

 

Seguint l'estètica que només una ciutat com aquella podia inspirar-te, converteix les zones de passeig del seu jardí d'una gran recreació dels palaus dels califes. Adorna espais amb fonts i recrea petites cascades d'aigua, inclou conques i pitxers de ceràmica com a decoració i construeix alberedes per a llargs passejos i una pèrgola d'estil oriental per a protegir-se del Sol. Prop de la seua casa, decideix construir un parell de cases estile berber en les quals instal·larà el seu taller. El resultat, és un gran palau vegetal. 


Quan en 1937 Majorelle crea el seu propi color, un blau intens, purpuri i molt saturat, pinta amb aquest color les parets del seu taller. Li agrada el contrast del seu color amb el verd de la vegetació. Prompte pinta de blau també la pèrgola, les gerres i els bols que adornen les quasi quatre hectàrees de botànic. Quan el pintor francés obri al públic les portes de la seua gran obra d'art, el blau Majorelle ho ha envaït tot convertint-se, per sempre, en el senyal d'identitat més notable del jardí.

 

MAJORELLE_GARDEN2

MAJORELLE_GARDEN5

 

Després de la mort de Majorelle en un accident de trànsit en 1962, els jardins queden abandonats però en els anys 80 són adquirits pel dissenyador i modista francés Yves Saint Laurent, qui vol recuperar el seu esperit i majestuositat. Instal·lat en Marràqueix, Saint Laurent reservarà l'antiga casa per al seu ús privat i convertirà l'antic taller de Majorelle en el Museu Islàmic de la ciutat. En aquest espai, obert al públic, va decidir exposar una important part de la seua col·lecció privada d'art que inclou quadres, escultures, joies, ceràmiques i tèxtils de diversa índole.

 

MAJORELLE_2

MAJORELLE_MUSEO

MAJORELLE_CACTUS2

MAJORELLE_CACTUS


Per descomptat, el modista francés no va oblidar en cap moment el valor botànic d'aquest paratge, i per açò va centrar gran part dels seus esforços a ampliar les espècies que poden veure's en els jardins, de les 135 a les més de 300 que hi ha en l'actualitat. Malgrat no ser un Jardí Botànic especialment ampli, inclou espècies dels cinc continents, dividides en cactus, palmeres, bambú, plantes de jardí i plantes aquàtiques i entre les quals destaquen la col·lecció de cactus i buguenvíl · lies i les denses extensions de bambú. També s'han identificat en els Jardins de Majorelle més de 15 espècies d'aus endèmiques de l'àrea del Nord d'Àfrica i les tortugues campen a pler per tot el jardí.

 

MAJORELLE_NENUFARES

Després de la mort de Yves Saint Laurent en 2008, el jardí va passar a dependre de la ciutat. Avui dia, més de dues desenes de jardiners i botànics treballen per mantenir aquest espai que s'ha convertit en un dels reclams més importants de la ciutat.

 

Més informació: www.jardinmajorelle.com

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà