El Jardí Botànic de Padua

Fundat en 1545, està considerat com el Jardí Botànic més antic del món. Quasi cinc segles després d'inaugurar-se, conserva seu i estructura per a seguir complint la seua funció original, ser epicentre d'investigació científica.

Durant el segle XVI el desenvolupament de la medicina moderna va fer que les Universitats estudiaren la possibilitat de conrear les seues pròpies plantes per a poder investigar-les. En aquells temps hi havia molt interès a identificar les plantes utilitzades pels metges de l'antiguitat, i en l'estudi dels primers manuals de medicina i farmacologia per a reconèixer les vertaderes plantes medicinals. Així, aparegueren uns jardins que prenien com a referència els de l'Edat Mitjana, i els desenvolupats durant l'esplendor d'Al-Andalus, i que albergaven exclusivament exemplars per a l'alimentació i la medicina.

 

Els primers Jardins Botànics moderns, que incloïen col·leccions vives i herbolaris, així com classificacions taxonòmiques, van sorgir en el nord d'Itàlia en connexió amb les Universitats. D'entre tots ells destaca el de Pàdua, considerat el més antic i l'origen de tots els botànics del món, un bressol de la ciència per representar els canvis científics que fan més comprensibles les relacions entre natura i cultura. 

 

padua_planoantiguo

 

El Botànic de Pàdua va ser creat durant el període de la República de Venècia per desig de l'Escola mèdica de Pàdua. El seu primer prefecte va ser Luigi Squalermo, conegut com Anguillara, qui va introduir més de 2000 espècies en el jardí per a facilitar l'aprenentatge dels estudiants. Anguillara es va establir a Pàdua en 1545 fins que es traslladà a Ferrara setze anys després per a ser herbòleg personal del duc de la ciutat.

 

En la seua època com a director del Jardí, del 1549 al 1560, va escriure la seua gran obra Semplici, un compendi dedicat a les plantes simples, és a dir, aquelles que tenen per si mateixes algun tipus de propietat medicinal. El llibre, es divideix en catorze Pareri (opinions), cadascuna de les quals dedicada a un metge italià contemporani. Seguint el procediment habitual d'aquella època, el llibre se centra en la identificació de les plantes conegudes per Dioscórides i altres escriptors antics en matèria mèdica. Gràcies als seus viatges per Grècia, Itàlia, França i Àsia Menor, a més de per els seus coneixements sobre la vegetació en la conca mediterrània, Anguillana era el botànic millor capacitat del segle XVI per a elaborar un estudi d'aquestes característiques. Després d'abandonar Pàdua, continuà els seus ls seus viatges botànics, i probablement va morir a causa de la pesta tot i els seus esforços per a preparar un antídot botànic. 

 

PADUA7

 

Al llarg de la història del Jardí va ser enriquit amb plantes procedents de tots els racons del món, especialment d'aquells països on la República de Venècia tenia possessions o intercanvis comercials. A causa d'açò, va tenir un important paper en la introducció i en l'estudi de plantes exòtiques. Durant quasi cinc segles, el Jardí de Pàdua ha sigut testimoni de l'evolució de la botànica i són nombroses les espècies que es van introduir a Itàlia per primera vegada a través d'ell, entre elles el ginkgo, la magnòlia, la creïlla, el gessamí, la acàcia i el girasol.

 

PADUA3

 

Actualment, el Jardí Botànic de Pàdua inclou la col·lecció més important del món de plantes medicinals, que representa el seu propòsit originari. També és digna d'esment la seua col·lecció de plantes verinoses i la de insectívores. En el plànol més ornamental, cal destacar les orquídies, amb un microhàbitat humit calent que permet el seu cultiu recreant l'ambient dels boscos tropicals, i les aquàtiques, situades en els diferents estanys que es distribueixen al llarg del Jardí. A més, hi ha una col·lecció única sobre la màquia mediterrània, i una altra sobre el Jardí Alpí. 

 

PADUA2

 

Entre els exemplars més interessants i curiosos es troba el margallí, Chamaerops humilis, que es va plantar en 1585 i que està considerada com la més antiga del Jardí. Aquesta planta també es coneix com La Palma de Goethe, ja que l'il·lustre poeta alemany li va dedicar en 1790 l'assaig La Metamorfosi de les plantes. A dia d'avui en el Jardí Botànic de Pàdua es conreen al voltant de 6.000 plantes i la institució té relacions d'intercanvi amb més de 800 jardins botànics en els cinc continents. 


L'obra monumental: molt més que un centre d'investigació científica

El Jardí té una superfície de quasi vint-i-dos mil metres quadrats, i està circumdada per un mur circular construït en el 1552 per a evitar els continus robatoris que es produïen dins del Jardí. Pensat per Daniele Barbaro, noble venecià ambaixador de la República Serenissima i home de gran cultura, el projecte del Jardí va ser encarregat al més famós arquitecte de Pàdua en la segona meitat del segle XVI, Andrea Moroni de Bergamo, autor també de la restauració de la Basílica de Santa Giustina, de l'Ajuntament i de la Universitat.

 

PADUA6

 

El Jardí va ser projectat com un monument en si, molt més allà de ser un espai on conrear, aclimatar i mostrar plantes. El fort marc arquitectònic està format per una corona circular amb un quadrat al seu interior dividit en quatre parts per dues avingudes ortogonals orientades segons els punt cardinals. Cada cambra està constituïda per 250 petites seccions on es conreen plantes de diferents espècies, creant quatre formes geomètriques diferents una de l'altres.

 

PADUA9

 

A la fi del segle XVI es van afegir unes fonts alimentades per un sistema hidròfor amb roda que garantia el reg. Entre els segles XVII i XVIII va ser realitzat el palau principal, mentre que les quatre portes d'accés amb grandiosos acroteris de roig amonític amb plantes de ferro batut van ser construïdes en 1794. Durant la primera meitat del segle XVIII es va afegir una balustrada de pedra de Istria al llarg del perímetre extern, i sobre ella es van col·locar gots i estàtues de personatges il·lustres realitzades per Teofrasto, a la porta sud, i Salomón, a la porta oriental, i la font de les quatre estacions amb estàtues de marbre de Carrara. En el Jardí hi ha a més tres rellotges solars, un de cúbic, un d'esfèric i un de cilíndric.

 

PADUA10


En l'àrea externa al mur circular es troben el Arboretum, una col·lecció de plantes introduïdes per primera vegada a Itàlia, i algunes també a Europa a través del Jardí patavino, tarongers, serra tropical de les orquídies i de les falgueres, i un teatre botànic realitzat en el segle XIX on s'impartien classes. 

 

{hwdvideoshare}id=46|width=|height={/hwdvideoshare}

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà