Ken Saro-Wiwa, el crim del petroli

L'any 1995 l'escriptor i ecologista nigerià Ken Saro-Wiwa va ser executat juntament amb altres vuit persones per denunciar les activitats de la companyia petrolífera Shell en el delta del Níger. La comunitat internacional no va poder fer res davant aquella execució, l'únic motiu de la qual era la denúncia pública d'una massacre humana i mediambiental. La contaminació generada afecta encara avui dia a la salut dels manglars, i també dels habitants de la zona.


Poques històries com la de Ken Saro-Wiwa han calat tan profund en l'opinió pública. Saro-Wiwa era una de les veus literàries i intel·lectuals més importants de Nigèria i d'Àfrica, un consagrat escriptor i artista polifacètic amb presència en diferents mitjans de comunicació. Apassionat de les lletres, també era un fort desensor de les arrels del seu poble i de la seua ètnia, la dels Ogoni, un dels pobles indígenes assentats en el Delta del Níger. Per això, veia amb estupor el que ocorria al seu voltant, ja que la terra del regne Ogoni, en ple cor de la desembocadura del Níger, era una regió pobra i inestable que tradicionalment havia viscut de la pesca. Amb uns recursos mínims, l'arribada del progrés en un primer moment es veié com una salvació, ja que aquelles terres aparentment estèrils tenien allò que molts anhelaven, hidrocarburs. Els Ogoni es posaren en el punt de mira de les grans multinacionals del petroli, i ningú no podia imaginar que allò seria l'inici de la tragèdia.

 

ken_saro_petroleo2

La modernitat va arribar a la terra dels Ogoni en forma de petroli i d'abusos, les empreses van començar a explotar la zona generant una riquesa que no revertia en el poble de forma significativa, fins al punt que la regió va ser pràcticament abandonada a la seua sort per un govern estatal silenciat i amb les mans lligades a causa dels suborns. Després de quasi 40 anys d'explotació petrolífera per part de l'empresa holandesa Shell, que es va instal·lar en la zona en 1958, la degradació ambiental va posar als Ogoni en una cruïlla, la contaminació feia que no pogueren continuar amb les seues activitats productives i a més tampoc es beneficiaven de la riquesa que venia del petroli.

 

Denúncia pública i genocidi dels Ogoni
En un context de desesperança total, Ken Saro-Wiwa va decidir convertir-se en la veu pública del poble Ogoni, aprofitant per a açò la seua imatge, contactes, i el seu treball durant anys en l'Administració pública nigeriana. Així, era un bon coneixedor de la situació, i testimoni directe dels excessos econòmics i ecològics produïts per la companyia Shell.

 

Ken_Saro_Wiwa_2

Ken Saro-Wiwa

L'any 1991 Saro-Wiwa va prendre la decisió d'abandonar tot i dedicar-se en exclusiva a la defensa del seu poble. Un any abans havia assumit la presidència del MOSOP (Moviment per a la Supervivència del Poble Ogoni), organisme que li va servir per a denunciar davant el món la situació mitjançant pruduccions cinematogràfiques i magentofòniques. Durant els dos anys següents, l'escriptor va realitzar una campanya de denúncia que va cobrar ràpidament un ressò indesitjat en el govern militar del dictador Sani Abacha. El MOSOP, lluny d'acovardir-se, va redactar una Carta de Drets en què reclamava autonomia política dins de la federació nigeriana, i una redistribució justa dels recursos del seu territori, que revertira en el desenvolupament propi. Les exigències eren polítiques, econòmiques i mediambientals, i incloïen que la indústria petroliera iniciara una descontaminació del territori.

 

ken_Saro_barril


Després d'una multitudinària manifestació pacífica a principis de 1993, la pressió social va fer que la companyia Shell es vera obligada a cessar la seua activitat en el territori Ogoni. La resposta del govern de Nigèria no es va fer esperar. Saro-Wiwa va ser detingut a l'abril d'aquell mateix any juntament amb altres tres membres del MOSOP, i se li va retirar el passaport perquè poguera eixir del país. Va ser llavors quan la comunitat internacional va donar un primer toc d'alerta, i mentre Amnistia Internacional el declarà pres de consciència i va començar una campanya per a exigir el seu alliberament, el govern de Nigèria presentà diferents càrrecs contra els detinguts per associació il·lícita, intent de sedició i publicació de material sediciós. Finalment va ser alliberat.

Entre l'estiu de 1993 i la primavera de 1994 la dura repressió de l'exèrcit del dictador Abacha va acabar amb la vida de milers d'ogonis, centenars d'ells van ser empresonats i els béns d'altres milers van ser expropiats. Juntament, amb la força que va aconseguir el MOSOP van arribar també les divisions internes, fruit de les quals, en el transcurs d'uns disturbis en la primavera de 1994, quatre caps ogonis van ser assassinats. Saro-Wiwa va ser de nou detingut juntament amb altres vuit companys sota l'acusació d'haver participat en els assassinats, i va ser jutjat en un judici militar sense garanties al febrer de 1995, en un procés especial fóra del sistema judicial normal per a jutjar casos relatius a revoltes i disturbis civils.

El 10 de novembre d'aquell any i malgrat les peticions de clemència de l'Organització de la Unitat Africana (OUA), la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles, l'ONU i altres organismes, així com de diversos líders internacionals entre els quals estava Nelson Mandela, Ken Saro-Wiwa, premi mediambiental Goldman i candidat al premi Nobel de la Pau, va ser penjat juntament amb els seus companys.

 

El llegat de Saro-Wiwa
Després de la seua mort, el MOSOP va cobrar més força, però també les companyies petrolíferes emparades pel govern d'Abacha. La mirada internacional va posar el delta del Níger en el punt de mira. Però encara així, el govern no va cessar en la seua obstinació per silenciar la situació, i va prohibir l'accés a periodistes de qualsevol mitjà de comunicació nacional o estranger. S'estima que durant les revoltes del poble Ogoni més de 2000 membres de l'ètnia van ser assassinats i d'altres van haver d'exiliar-se.

ken_Saro_ogoni

Durant els anys posteriors a la mort de Saro-Wiwa les empreses petrolieres instal·lades en el Delta del Níger van seguir funcionant com a petits governs regionals. Així, controlen els poders socials, econòmics i ambientals, i tinguéren presència fins i tot en la restauració d'un règim de garanties civils l'any 1999. La companyia Shell, que arran d'aquests i altres successos va incloure codis de respecte als drets humans i al desenvolupament dels pobles en els seus estatuts, va arribar a admetre que en el seu moment havia instat al govern a una intervenció de les forces armades per a sufocar les protestes ogonis.

El que ningú ha arribat a admetre clarament és la relació comercial entre el govern d'Abacha i Shell, ja que entre 1993 i 1995 la petroliera va subministrar d'armament al govern nigerià. Després d'una llarga batalla legal, al maig de 2009 la companyia va aconseguir un acord econòmic per a posar fi a la reclamació de responsabilitats, per complicitat amb la dictadura militar nigeriana en la repressió i genocidi del poble Ogoni, acceptant satisfer 15,5 milions de dòlars a l'actual govern de Nigèria i al MOSOP, i evitant d'aquesta forma la celebració d'un comprometedor judici que afectaria a la seua reputació internacional.

 

Una agricultura i una ramaderia d'alt risc
Respecte a la situació dels Ogonis, amb prou faenes ha variat en els últims anys. Després de cinquanta anys d'explotació petrolífera, contaminació i pobresa segueixen convivint a parts iguals. En un informa sense precedents publicat per l'ONU en 2012, es constatava la importància i l'impacte de la contaminació en terra Ogoni, i que requeriria la major operació de neteja mediambiental mai escomesa en el món.

 

ken_saro_petroleo3

Els oleoductes són una part més del paisatge, i l'agricultura i la ramaderia s'han convertit quasi en activitats d'alt risc. Les mostres d'aigua preses en la zona han revelat que aquesta conté 900 vegades més benzè, un hidrocarbur cancerígen, del límit recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest aigua és usada pels vilatans per a beure, cuinar i llavar-se, i és usada per al reg i l'escassa ramaderia que sobreviu en la zona. El mateix estudi assegura que fins i tot àrees que semblen no afectades en la superfície estan contaminades subterràniament, i els científics han arribat a trobar vuit centímetres de cru refinat sobre les aigües dels pous.

A causa que Ogoni és lloc de grans pluges, qualsevol retard en la neteja d'una fugida de petroli pot provocar que ho arrosseguen les aigües i, així, travessa els terrenys agrícoles i arriba en la majoria dels casos a les badies. L'impacte del cru sobre la vegetació dels manglars ha sigut terrible i el sector pesquer està patint per la destrucció de l'hàbitat marí a causa d'una capa permanent de petroli flotant. D'altra banda els incendis produeixen, en nombroses ocasions, destrosses en la vegetació i creen una escorça de cendres i quitrà sobre la terra, la qual cosa dificulta l'aplicació de mesures reparadores o la reforestació. A açò se sumen les fugides massives de petroli que a l'agost de 2008 van devastar l'àrea de Bodo en Ogoni, on viuen 69.000 persones, i que requerirà almenys 20 anys de descontaminació.

 

Manifest del poble Ogoni

Pàgina Web MOSOP

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà