El secret de Jean Baré

El jove Jean Baré, que acompanyà al botànic Philibert Commerson en una important expedició científica per Brasil, Madagascar o les Illes Maurici, amagava un secret. Us convidem a conèixer la biografia d'aquest curiós personatge oblidat per la comunitat científica pràcticament fins als nostres dies.

Quan a la fi de 1765 el prestigiós científic Philibert Commerson va decidir proposar al govern francés una expedició al llarg del món, ho va fer amb un objectiu molt clar, fer un cadastre d'espècies al voltant del globus i, de pas, posar el nom del seu país en els llibres de ciència de l'època. Sembla un viatge corrent, com tantes altres expedicions científiques del segle XVIII, però l'anècdota està en un dels membres de la seua tripulació, un jove assistent anomenat Jean Baré.

 

Abans de salpar l'expedició Jeanne Baret era una jove camperola interessada per la ciència, però a causa de que el món acadèmic del segle XVIII era extremadament elitista i masclista, se li va ocórrer apuntar-se al viatge adoptant una nova identitat. Amb el pseudònim Jean Baré s'embarcà d'incògnit com a jove assistent a les ordres de Commerson. Així, durant més de tres anys Jeanne viatjà com a botànica, passant a ser la científica oficial de l'expedició en caure malalt Commerson.  

 

discovery-of-jeanne-baret

Portada del llibre de Glynis Ridley "El descobriment de Jeanne Baret"


Quan finalment l'engany fou descobert, tots dos van ser expulsats de l'expedició i obligats a desembarcar en l'Illa Maurici, on Commerson va morir quatre anys després. Sola i sense mitjans, en 1773 Jeanne Baret va obrir un cabaret a Port Louis on va conèixer a un oficial de l'exèrcit francés, Jean Dubernat, amb qui va contraure matrimoni per tornar a França al poc temps. Jeanne va morir al 1807 sent una de les primeres botàniques de la història i la primera dona a donar la volta al món.

 

Les seues aportacions a la ciència i l'oblit de la comunitat científica

Al llarg de l'expedició, Commerson i Baret van arreplegar més de 6.000 mostres vegetals en llocs tan variats com Brasil, l'estret de Magallanes, Madagascar, Tahiti o les Illes Maurici. Es pot dir que la contribució a la ciència d'aquella expedició va ser notable, ja que de totes les espècies més de 3.000 van ser descrites com a noves. Entre totes elles destaca la primera descripció de la vinya o el descobriment del gènere Bougainvillea, anomenat així en honor al comandant de l'expedició.

 

JEANNE2

Bougainvillea sp.


En l'actualitat, la seua col·lecció està al Museu d'Història Natural de França. Més de 70 espècies descobertes durant aquella travessia porten el nom de Commerson (commersonii) i la taxonomia i classificació que tots dos van realitzar, contenint exemplars dels cinc continents, és una de les més importants de la història de la botànica. No obstant açò, el nom de Baret ha estat pràcticament oblidat fins que l'any 2010 l'escriptora Glynis Ridley i el botànic nord-americà Eric Tepe van decidir traure a la llum la fascinant biografia d'aquesta botànica que no havia rebut fins el moment un reconeixement adequat. 

 

JEAN8

Eriotrix commersonii (Illa Reunió, entre Madagascar i les Illes Maurici) i Viola commersonii (Xile)


Quan Jeanne tornà a França des dIlla Maurici va portar les mostres botàniques de Commerson, al voltant de 30 caixes que contenien els descobriments de l'expedició. En aquell moment el monarca Luis XVI va reconèixer el seu mèrit com a assistent del botànic francés, descrivint-la com una dona extraordinària i deixant-li una renda vitalícia, a més de la seua corresponent herència de Commerson. Per contra, al món acadèmic el recibiment no fou el mateix. 

 

JEANNE4 

 Philibert Commerson va descobrir nombroses espècies animals i vegetals per tot el món


Una història d'amor?

Molts s'ha especulat sobre la relació que van mantenir abans i després del viatge Commerson i Baret. Algunes fonts apunten al fet que el botànic va ser el primer a descobrir la seua vertadera identitat i que tots dos es van convertir en amants, donat que les sospites de que Baret era una dona van començar poc després de salpar l'expedició. En realitat, aconseguíren guardar el secret el màxim temps possible gràcies al capità de L'Etoile, un dels vaixells de l'expedició, qui va cedir la seua habitació a Commerson i Baret. Altres fonts asseguren que en 1760 Baret va ser contractada per Commerson perquè cuidara la seua llar després de la mort de la seua primera esposa, i que amb el temps es van convertir en amants. Fins i tot que tots dos van tenir un fill biològic que va ser donat en adopció.

 

JEANNE5

 

Encara que les sospites estaven presents des del la seua eixida del port, durant dos anys complets tots dos van poder desenvolupar el seu treball amb total normalitat. No obstant açò, i segons les fonts oficials, els nadius la van descobrir durant el seu desembarcament a Tahití, i l'almirall cap de l'expedició, Louis de Bougainville, es va veure obligat a prendre mesures sobre aquest tema. Segons la biògrafa de la botànica, els motius d'aquella expulsió van poder ser uns altres, ja que durant el viatge Baret mai es va tapar"el cap i utilitzava els mateixos banys que la resta de la tripulació.

 

Com a anècdota i potser com a testimoniatge més curiós d'aquella història d'amor, durant el viatge Commerson li va dedicar a la seua estimada i companya un arbust de la família Meliaceae, la Baretia bonnafidia. No obstant açò, la planta canviaria més tard el seu nom pel de Turraea heterophylla, que seria sinònim de Turraea floribunda.

 

la_planta_de_baret

Solanum baretiae, la planta de Baret


Molts anys després, en el 2012, el biòleg Eric Tepe, de la universitat d'Utah, ha honrat el seu record  nomenant com ella a una nova espècie vegetal recentment descoberta, la Solanum baretiae, de la família Solanaceae, emparentada amb la creïlla.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà