Un Botânico per a perdre's a Rio de Janeiro

Inaugurat a principis del segle XIX i testimoni sempitern de la presència portuguesa a Brasil, el Jardí Botànic de Rio de Janeiro alberga més de 40.000 plantes i està considerat com una de les majors col·leccions de plantes del món.


Són molts els que consideren que el Jardí Botànic de Rio de Janeiro és un dels llocs més atractius de la ciutat. Perdre's per les més de 83 hectàrees de boscos i per les seues 54 hectàrees de zones conreades és un plaer. La visita al Jardí Botànic de Rio es caracteritza, a més, per albergar un nodrit nombre de monuments vegetals, artístics i arquitectònics de gran valor històric i natural. De fet, aquestes són dos de les principals característiques del Botànic, la seua grandària i el seu patrimoni.

El passeig per aquest gran paradís verd, Reserva de la Biosfera de la UNESCO, té algunes parades obligatòries, com l'antiga fàbrica de pólvora, la Casa dels Cedres i el Solar de l'Emperadriu, espai que converteix al Botànic en una de les institucions científiques més importants de Brasil, doncs alberga l'Escola Nacional de Botànica i una biblioteca especialitzada.

 

RIO_lagofreileandro

Llac Frei Leandro

RIO_coloridacorola

Un regal de la Cort Portuguesa
La fundació del Jardí Botànic de Rio de Janeiro està lligada a l'arribada de la Família Real Portuguesa i la seua Cort a Rio en 1808, quan la ciutat va ser nomenada seu de l'Imperi Portugués a Amèrica. Al principi, aquesta zona situada en el número 195 de la Rua Pacheco Lião (als voltants de Riu) va ser especialment aclimatada per a conrear espècies concretes portades de les Índies Orientals, com la canyella, la nou moscada o el pebre. El clima feia que el terreny fóra propici per a açò. No obstant açò, prompte les possibilitats del Jardí van anar augmentant. Així, a la fi de 1808 i sota el nom de Real Horto, la direcció va ser encarregada al Marquès de Sabarà, qui era també propietari i director d'una fàbrica de pólvora propera, instal·lacions que encara es poden visitar. El Marquès, que era aficionat a la botànica, va concebre aquest espai com un lloc per a l'experimentació amb espècies autòctones.

 

RIO_invernadero

RIO_puente
Amb la Independència de Brasil, l'any 1922 l´Horto va ser reobert com a Real Jardim Botânico. Al capdavant de la institució, cada vegada més centrada en l'estudi botànic de les plantes de l'extens país, estava un frare carmelita, Leandro de Sacramento, professor de botànica conegut pels seus estudis de la flora brasilera.

Amb la Proclamação dóna República en 1890 la institució va passar a ser denominada oficialment com Jardim Botânico. Ja per aquella època era un dels llocs més importants de la ciutat. La gran labor en la seua faceta investigadora i docent i la importància natural del paratge i de les espècies que acull, ha fet que la institució es consolide com una de les més importants del país. En 1991 la UNESCO li va atorgar la figura de Reserva de la Biosfera i set anys més tard,la institució va ser rebatejade com a Instituto do Pesquisas Jardim Botânico.

 

El Jardim Botânico, en xifres
Per a fer-nos una idea de la importància d'aquesta institució, n'hi ha prou amb fer un repàs a les últimes xifres sobre la mateixa. El centre de recerca del Botànic compta amb una biblioteca especialitzada amb més de trenta mil volums i que és la més completa de Brasil. El seu herbari té més de 300 mil plantes deshidrates i en la seua carpoteca es compta amb una col·lecció que alberga prop de 6.000 fruits. El Jardí també té una col·lecció de fustes tant nacionals com d'importació en la qual hi ha comptabilitzades fins a 8.000 mostres.

 

JANEIRO1


El botànic de Rio de Janeiro és mundialment reconegut per la seua qualitat i pel seu museu viu, que alberga més d'11.000 espècies vegetals de tot el món. De totes elles, al voltant de 6.500 són úniques en el món i també per açò estan en perill d'extinció. A més, un dels principals atractius és la presència destacada del Pau Brasil (Pal de Brasil), arbre nacional que van trobar en abundància els portuguesos quan van descobrir aquestes terres.

 

Una altra de les plantes més característiques són les Palmeres Imperials, que reben aquest nom perquè el seu primer exemplar, portat a Brasil pel botànic Luiz Vieria da Silva, va ser un regal del naturalista a la família imperial. El príncep D. Joao va ser l'encarregat de plantar aquella palmera en 1809. Aquell exemplar va morir en 1972 fulminat per un raig, però tots els exemplars d'aquesta espècie que creixen en el Jardí són descendents d'aquest.

 

RIO_palodebrasil

Pal de Brasil

 

RIO_floresta

Floresta selvàtica

 

A més, el Jardí Botànic té diverses sales d'orquídies, que formen un dels orquidiaris més espectaculars de tota Sud-amèrica amb més de 1.000 varietats d'espècies tropicals, un cactari, un bromelari i una col·lecció de plantes carnívores. També hi ha zona selvàtica de boscatge o mata atlàntica, una formació vegetal que naix en el litoral brasiler i que és un dels tipus de selva tropical més amenaçats del globus, doncs la seua superfície ha quedat extremadament reduïda a pocs fragments, en la seua majoria discontinus, a causa de la seua desforestació produïda en el segle XX. El Jardí també és conegut per conrear una espècie de nenúfar, el Victoria amazonica, el més gran del món.


RIO_victoriaamazonica

RIO_victoriaamazonica2

Victoria amazonica

A més de la seua riquesa vegetal, el Jardí Botànic de Rio de Janeiro és també un gran reservori d'espècies animals. Es calcula que habiten unes 140 espècies d'aus entre les quals es destaquen el Tucan ramphastos i el Penelope obscura.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà