El Botànic de Pequín

El Jardí Botànic de Pequín té unes 200 hectàrees, i és un dels epicentres de les investigacions en ciències naturals xineses. Rep milions de visites a l'any i està dins del Parc Xiangshan, un gran recinte construït fa 500 anys com a espai d'entreteniment per als emperadors durant les dinasties Jin, Yuan i Qing.

La creació d'aquest Jardí Botànic té al seu darrere una història de guerres i emperadors. Al març de 1959, Puyi, l'últim emperador de xina va ser alliberat, portava més de deu anys a un camp de presoners de Fushun, on havia arribat acusat de traïció per haver pactat i acceptat dels japonesos el càrrec d'Emperador de Manchukuo, un dels governs titelles més famosos i controvertits de la II Guerra Mundial. Quan les tropes soviètiques van envair Manchuria, l'emperador va ser lliurat a les autoritats xinés-comunistes que li van obligar a confessar els seus crims i a aprendre un ofici, Puyi es decidí per la jardineria i l'horticultura, i en ser alliberat el seu primer treball foren  3 anys al nou Jardí Botànic de Pequín. 

 

botanico_vista

 

El Jardí s'havia creat al 1956, triant com a ubicació un lloc monumental entre el Parc Xiangshan i Jade Spring Hill (conegut com Yuquan Hill), uns 23 quilòmetres del centre de la capital xinesa. A diferència dels jardins botànics europeus, que tenien el seu origen en el Renaixement, aquest Jardí va nàixer a meitat del segle XX amb l'arriba del govern comunista al poder, amb un objectiu clar, ser un centre d'educació i investigació de les ciències naturals.

 

Durant els seus primers deu anys de vida, el Botànic va créixer constantment però la revolució cultural feu que el projecte es ralentira després diverses dècades. Ara ja fa vint anys que s'han représ alguns dels projectes pendents, i el jardí ha incrementat les seues col·leccions de plantes fins a tenir al voltant d'1 milió i mig d'espècies. Des dels anys 90 el jardí alberga també el major complex d'hivernacles del món i les seues investigacions se centren en la introducció de plantes amenaçades, conservació, aclimatació i ús sostenible. Actualment el Jardí Botànic de Pequín està afiliat a l'Acadèmia de Ciències Xineses i allí està la seu del Museu Nacional de Xina de Paleobotánica, l'herbari del qual alberga la major col·lecció d'espècimens de tota Àsia.

  

botanico_pekin

Entrada principal del Jardí Botànic de Pequín

 

Jardins temàtics i tombes ancestrals

El Botànic de Pequín posseeix una rica varietat d'arbres, arbustos i plantes de flor, entre les quals s'inclou una col·lecció de plantes vives i una reserva natural. El més cridaner són els seus jardins temàtics amb 11 subdivisions, destacant el Jardí de les Liles, el Jardí xinés de les Roses, el Jardí del préssec o el de les peònies, unes de les plantes ornamentals més comunes i usades de Xina. A l'Arborètum hi ha espècies de ginkgoaceae, coniferals, mapletrees, till·lers, magnòlies, bambús i bonsais.

 

PEKIN3

El Jardí de les cireres

 

PEKIN4

Hivernacle

 

Però el més cridaner des del punt de vista botànic és l'exposició de plantes als hivernacles, que va començar a prendre forma en 1998 i va ser obert al públic en 2000. Amb una superfície de quasi 9.800 m2 es considera 'hivernacle més gran d'exhibició a Àsia. L'àrea d'exposicions dels hivernacles està dividida en quatre parts: la selves tropicals i voltants, plantes del desert i voltants, el Jardí de les estacions i les sales d'exposició. Aquestes col·leccions dintre de les condicions específiques d'interior, fan d'elles una base important per a l'educació científica i la investigació. A més, també destaca el seu passeig d'estàtues topiàries, de les quals ací us deixem una mostra.

 

botanico_casas

botanico_cascada

 

botanico_nio

Figures topièries del Botànic de Pequín

 

I finalment, són importants també les referències històriques que trobem a aquest jardí. Entre els monuments hi ha el Temple de Wofo, el Buda reclinat construït durant la dinastia Tang cap a l'any 318 a.C, o la tomba de Liang Qichao, erudit xinés i filòsof que va dur a terme reformes en els últims anys de la Dinastia Qing (1616 – 1911). També destaca el Memorial de Cao Xueqin, autor d'obres literàries clàssiques xineses, La Vall de la cirera, també l'espai per commemorar el "Novè Moviment de desembre", una manifestació d'estudiants en 1935 sota l'organització dels comunistes xinesos, i els Llocs de Longjiao temple, un antic temple budista.

 

Liang_Qichao

Tomba de Liang Qichao

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà