De la Sagra i el Jardí Botànic de l'Havana

Ramón de la Sagra va ser un dels científics més importants de la primera meitat del segle XIX espanyol. Va impulsar expedicions a Puerto Rico i Filipines, i va realitzar una importantíssima tasca d'investigació i divulgació a Cuba, país on va residir durant quasi vint anys.

La història de Ramón de la Sagra Periz és com la de molts científics que, malgrat obtenir un gran reconeixement acadèmic i social en vida, acaben oblidant-se amb el pas dels anys. Ara són pocs els que semblen recordar la important labor d'aquest gallec que entre altres coses va ser polític, professor i economista. Entre les seues obres destaca, per exemple, el Atlas carcelario una obra publicada en 1843 dedicada a l'evolució del sistema penitenciari i carcerari.

 

També cal esmentar que entre 1848 i 1849 va col·laborar amb Proudhon en la fundació d'un Banc Popular d'Espanya i que des del seu ideari i posició pública com a diputat, va advocar per la creació d'una societat moderna basada en un nou ordre social racional, nascut de la reflexió científica, la naixent societat industrial, i dotada d'una nova religió i moral. Així, demanava una educació extensible a tothom, per això també sel considera un divulgador.

 

SAGRA

 

Com a divulgador i naturalista, aquestes foren les seues dues passions. Nascut a La Corunya en 1798, Ramón de la Sagra es va formar en l'Escola de Nàutica realitzant després estudis de Farmàcia i de Matemàtiques. Després va començar a interessar-se per l'Anatomia i la Medicina, i per la divulgació de la mateixa, col·laborant en diferents publicacions científiques del moment com la revista Crònica Científica i Literària de Madrid, i a fundar la seua pròpia publiació, El Conservador, i a participar en la fundació de l'Ateneu Español.

 

Possiblement el punt d'inflexió que va canviar la seua vida va ser un viatge a Cuba en 1821. Visità l'illa en qualitat d'ajudant del nou Director de la Factoria de Tabacs, i va establir contacte amb els intel·lectuals més importants de l'Havana. Per açò, en tornar a Espanya molts van promoure la seua designació com a professor d'Història Natural a l'Havana, un nomenament amb el qual el govern espanyol intentava dur a terme reconeixements de les seues produccions naturals de les seues colònies i propiciar l'ensenyament de les ciències.

 

SAGRA6

SAGRA1

sagra_botanicocuba2

El Jardí Botànic Nacional de Cuba té 600 hectàrees i estan exposades unes 4000 espècies vegetals, i és un punt de referència quant a cultura alimentària i menjar ecològic a Cuba. En la imatge, el jardí de les Falgueres

 

Des de la seua arribada a Cuba obrí la Càtedra per a la qual havia sigut designat, i fundà la Institució Agrònoma de l'Havana. De la Sagra es va plantejar quasi com una campanya personal la reforma de l'agricultura cubana que fins a aquell moment es caracteritzava pel monocultiu, la condició monoexplotadora, la política aranzelària i l'escàs interès pels avançaments científics.

 

Així realitzà un conscienciós anàlisi econòmic de la illa i nombroses crítiques, entre elles a l'ús d'una força de treball improductiva com eren els esclaus. El seu programa agrícola estava basat en l'establiment d'una indústria diversificada, amb la introducció de nous cultius i l'assimilació de procediments tecnològics, que s'aplicaven en altres països amb excel·lents resultats. Això exigia una mà d'obra capaç d'afrontar treballs més complexos, i per això s'atreví a plantejar com a alternatives a l'esclavisme la introducció de mà d'obra assalariada i el suport als projectes de colonització blanca.

 

SAGRA2

SAGRA5

Aquest jardí botànic va ser concebut amb les finalitats d'una institució moderna destinada a l'ús públic, en la qual es mostra una gran col·lecció de plantes vives, classificades i ordenades científicament, amb propòsits educatius, científics, recreatius i conservacionistes

 

Però si hi ha alguna cosa pel que els cubans recorden especialment a Ramón de la Sagra és per l'engegada i posterior inauguració de Jardí Botànic de l'Havana, del que va ser principal impulsor i director durant més d'una dècada. En ell va desenvolupar una important labor docent, combinada amb l'assaig de nous cultius, la formació d'herbaris, la classificació de plantes i la reorganització científica de la pròpia institució.

 

La seua activitat al capdavant del Jardí Botànic de l'Havana va ser vista amb molt bons ulls tant dins de la illa com a Espanya i en la resta del món. Els impulsos de De la Sagra a nivell comunicatiu i formatiu van propiciar el contacte d'aquest Jardí amb alguns dels més importants del món, i l'intercanvi de llavors i plantes amb altres països per a la seua classificació i incorporació a obres botàniques.

 

En aquest sentit, el Botànic de l'Havana va desenvolupar una activa correspondència amb els jardins de Madrid, Cadis, París, Ginebra, Berlín, Pàdua, Londres o Oxford, i amb les societats agrícoles de Lió, París, Boston o el Museu d'Història Natural de Nova York. Aquests intercanvis van fer que el Botànic de l'Havana es convertira en una institució científica de primer nivell.

 

SAGRA4

 

SAGRA3

 

Amb totes aquestes activitats, Ramón de la Sagra va sentar les bases per a la formalització de l'ensenyament de la Botànica en funció de l'agricultura i les condicions de cada país. Molts dels seus ensenyaments van quedar reflectits en els Anals de Ciències, Agricultura, Comerç i Arts de l'Havana, revista que va fundar i que va publicar des de 1827, i en la qual insistia en la necessitat de conèixer els progressos de les altres nacions per a comprendre i estimular el de la illa.

 

Com a divulgador, Ramón de la Sagra va publicar diverses obres, algunes d'elles totalment referencials per a naturalistes i estudiosos de la illa fins als nostres dies. Destaca el seu manual Principis bàsics de Botànica, on recopila els vegetals i productes naturals cubans, i dos manuals sobre plantes medicinals de Cuba. No obstant açò, el seu treball més preeminent des de la faceta científica el constitueixen els 12 volums d'una obra que és referència obligada de la cultura cubana: Història física, política i natural de la illa de Cuba.

 

Aquesta obra es va començar a publicar a París, en francès primer i posteriorment en espanyol, entre 1838 i 1861, i com el seu títol indica versa sobre diferents aspectes de la que va ser província d'ultramar: clima, població, agricultura, comerç marítim, rendes, força armada, zoologia, botànica, etc. Obra profusament il·lustrada, té dos volums referits als aspectes físics i a l'organització econòmica i política de la illa, sis a la fauna i quatre a la flora.

 

En 1835 va abandonar Cuba per a anar-se a EUA, on va donar a conèixer la seua obra en diferents institucions. Poc després es va establir a París on va ser nomenat membre de l'Institut Real de França, per tornar a Madrid on va ocupar un càrrec de diputat en les Corts com a membre del Partit Progressista. Des d'Espanya, i fins al final dels seus dies, Ramón de la Sagra va realitzar diferents expedicions d'índole científica a Bèlgica, Holanda i França, on va estudiar a fons aspectes econòmics, industrials i socials, i va exercir com a professor d'economia social en l'Ateneu de Madrid. Va morir en Cortaillod, Suïssa, el 25 de maig de 1871.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà