Amparo Manostijeras

Amparo i el seu marit Amparo i el seu marit Imatge de José Pardo. Medi: La Voz de Galicia

Ja fa més de 20 anys des que Eduardo Manostijeras ens acovardira per primera vegada una nit de Nadal. La història es repeteix però amb un to menys sinistre. Us presentem a Amparo Manostijeras i el seu divertit jardí.

Al 1990 Tim Burton va estrenar Eduardo Manostijeras, una pel.lícula difícil d'oblidar i amb què va iniciar una carrera cinematogràfica amb una marca estètica pròpia. El llargmetratge no va ser molt ben valorat en el seu moment però el temps l'ha revaloritzat.

 

El inventor interpretat per Vincent Price fabrica un fill inacabat a què deixa unes mans desproveïdes de dits però farcides de navaixes que el protagonista usa magistralment per podar els arbusts del seu jardí i imprimir en ells formes diverses. A banda de ser un monstre i un brillant mosaicultor és capaç d'estimar, però aquesta pel·lícula ja ens la sabem.

 

Amparo Manostijeras, molt abans que Eduardo...
A un poble gallec de poc més de 3.000 habitants viuen Amparo i el seu marit en una bonica casa. Fins ací tot normal però el tema es torna pintoresc quan visitem el seu jardí. Fonts, ovelles, calesses i un gran tron esculpits als arbustos. Les figures ramaderes fan honor a l'ofici del seu marit que seu al tron d'allò més orgullós.

 

 

Fins fa poc Amparo podava amb paciència i unes tisores de costura però des que el seu fill li va regalar ferramentes de jardineria el projecte va molt més ràpid. Fa 50 anys que s'inicià en la mosaicultura, molt abans que Tim Barton pensara en la seua famosa pel·lícula.

 

La parella d'ancians viuen a San Sadurniño i els seu jardí s'ha convertit en una parada més de la ruta turística del poble. El sobrenom, era qüestió de temps. A més de donar forma a arbustos, la mosaicultura comprèn altres tècniques com la creació de superfícies plenes de color tan típiques a les rotondes però no entrarem massa en aquest tema que ja hem tractat detingudament en Espores.

 

escudo alicante

Escut d'Alacant

 

Sols us ressenyem alguns dels llocs més destacables com el Jardí Botànic de Montreal o la ciutat mateixa de Montreal però no cal anar tan lluny perquè Alacant representa el seu escut amb aquesta tècnica.

 

San Sadurniño, un poble botànic
Ja en el 863 algú va descriure les esglésies de la zona en un document en llatí però a banda d'un gran patrimoni religiós el poble de San Sadurniño s'alça a la vora del riu Xuvia que ha estat modificat perquè els veïns del poble puguen gaudir d'aquest paratge que per la seua biodiversitat i bellesa ha estat inclòs a la Xarxa Natura 2000.

 

3404620937 de750b45fd z

Riu Xuvia. Imatge de Carmen Alonso Suarez

 

Els voltant del riu han estat una zona d'explotació de recursos que ha exhaurit part del valor de la zona per eixa raó, l'Ajuntament del poble ha posat en marxa una iniciativa per revertir aquest procés: l'Arboredo Galego de San Sadurniño que a més, té el suport de la Fundación Biodiversidad.

 

L'arbrat està perfectament etiquetat i dóna informació sobre els espècies botàniques que hi viuen amb l'objectiu d'educar els passejants i sensibilitzar-los pel que fa a la biodiversitat del lloc en què viuen. A més, ha generat lloc de treball entre els habitants de la zona, el que dóna continuïtat al projecte.

 

5068461198 f5363fb61f z

Fruit de Castanea sativa. Imatge de AnneTanne

 

En situar-se en una zona de transició entre les regions biogeogràfiques eurosiberiana i mediterrània trobem roures, castanys, teixos, salzes, bedolls, faig, fraga o grèvol. Cada espècie té els seus cartells explicatius amb informació sobre els fruits, els usos, les floracions i molt més així que aprendre botànica a aquest paratge és un efecte secundari del passeig, com el mal de peus.

 

Amparo viu a aquest poble tan preocupat per la conservació del seu patrimoni natural des de fa, al menys 50 anys i potser alguna cosa se li haja enganxat perquè ha fet de la seua vida i del seu jardí, un art. Un bon exemple de què divulgar bons valors sempre té un final feliç.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.