Imprimir aquesta pàgina

A l'ombra de Darwin

Alfred Russel Wallace, el pare de la biogeografia, va ser un naturalista destacat de l'Anglaterra Victoriana amb nombroses aportacions a la botànica, l'entomologia i l'antropologia. Però el que molts no saben es que va ser co-descobridor de la teoria de l'evolució junt amb Charles Darwin.

Alguns apunten al fet que la fama de Darwin i la seua Teoria de l'Evolució van fer que la figura de Wallace quedara en l'oblit malgrat ser una de les figures intel·lectuals més importants de la seua època, altres es decanten perquè el seu oblit fou per alguns dels seus assajos sobre l'evolució intel·lectual humana i les capacitats morals de l'home, que no foren ben rebuts pels seus contemporanis i que li comportaren moltes i dures crítiques. No obstant açò, Wallace va fer importants contribucions a la biogeografia, especialment amb la seua obra La distribució geogràfica dels animals, publicada en 1876. D'altra banda, les seues idees que relacionen les glaciacions i el clima en la distribució dels organismes han sigut contribucions importants en biogeografia històrica, i en geografia va formular una teoria sobre els efectes de l'erosió glacial en la formació de valls i llacs. També publicà diferents assajos sobre l'evolució de la humanitat, les races humanes, etnografia i antropologia, i fins i tot va arribar a esbossar una teoria del llenguatge analitzant les expressions de la boca i els gestos en parlar.

 

WALLACE2

 

Alfred Rusell Wallace (Gal·les, 1823 - Broadstone, 1913) va nàixer en l'època previctoriana i des de jove va ser un home culte, interessat pels viatges i per les últimes aportacions científiques, que va recórrer pràcticament tota Anglaterra i va estudiar els Principis de geologia de Lyell, i El viatge del Beagle de Darwin, a més d'altres obres científiques importants. Al llarg de la seua vida va ser naturalista, explorador, geògraf i biòleg, i fins i tot un gran evolucionista. Segons expliquen algunes de les seues biografies, el llibre Vestigis de la història natural de la Creació de Robert Chambers li va interessar molt i curiosament va ser aquest treballe el que va ajudar a obrir camí per a l'acceptació de la teoria de l'evolució; es pensa que després d'aquesta lectura, Wallace va començar a pensar en el problema de l'origen de les espècies i que per açò es va llançar en un viatge a Amèrica en el qual pensava recol·lectar espècimens que contribuïren a la seua resolució. 

 

WALLACEMAR

 

Va romandre a Brasil quatre anys recol·lectant insectes, aus i plantes, després va visitar el Riu Orinoco i Uaupés, però es va incendiar el vaixell on viatjava amb totes les seues col·leccions i va perdre la major part de les possibles evidències de l'evolució de les espècies i l'existència de la selecció natural. Així, sentia que no podia declarar-se obertament com a evolucionista, ni tampoc a través dels seus escrits, però sí es considerà preparat per a entendre i interpretar les seues troballes.

 

La línia de Wallace

Posteriorment va organitzar un altre viatge, aquesta vegada a l'Arxipèlag Malayo, on es va adonar de les peculiaritats que tenien algunes aus, micos i papallones. Així va poder demostrar que, de la mateixa forma que l'Amazones i el Riu Negre en Brasil, una fosa de subducció sota l'aigua d'aquestes illes feia de barrera en la distribució de les diverses espècies. En aquesta ocasió Wallace sí va fer públiques les seues idees, revelant les seues tendències evolucionistes a les societats científiques. Wallace va comparar la informació de Brasil amb l'Arxipèlag pensant en el problema de l'origen de les espècies, i va escriure els seus dos articles més importants relacionats amb la teoria de l'evolució publicant el seu treball L'Arxipèlag Malayo, un resum de la història natural d'aquestes illes, la seua complexa geografia i les relacions antropològiques entre races.

 

WALLACE3

 

Wallace definí els límits de la distribució geogràfica de Borneo, Sumatra, i Java (asiàtiques) i Celebes (australiana), traçant una línia imaginària que encara avui és coneguda com la Línia de Wallace. Una separació que explicava les marcades diferències entre les espècies dels dos grups d'illes, malgrat la seua proximitat geogràfica i similituds climàtiques. A partir d'aquest moment la major part del seu treball en el camp de la biologia es va dirigir fonamentalment a la Teoria de l'evolució, amb particular atenció als fets que revelen la distribució dels organismes.

 

Els principals enunciats de Wallace són de caràcter geogràfic i geològic, i estan relacionats amb la distribució d'espai temporal de les espècies i grups taxonòmics de major jerarquia. El primer enunciat és que en geografia cap espècie o gènere es troba en dues localitats molt distants sense ser trobat en localitats intermèdies, i en geologia, que la vida d'una espècie o gènere no ha sigut interrompuda perquè cap gènere o espècie s'ha originat dues vegades; d'açò deriva el seu segon enunciat: cada espècie s'ha originat coincidint tant en espai i temps amb una altra preexistent i properament relacionada.

 

dibujo_malayo1

 

Wallace vs. Darwin

Encara que feia molts anys que Darwin havia concebut la idea de l'evolució per la selecció natural, estant ja per fer-la pública va rebre una carta de Wallace, en la qual li exposava una teoria quasi anàloga a la seua. Eren tan semblants que Darwin va dir "si Wallace haguera posseït l'esbós del manuscrit que vaig redactar en 1842, no hauria pogut fer ell un resum millor i més curt". Així que, al juliol de 1858, Darwin va presentar una comunicació de les idees de tots dos a la Linnean Society i destacant el descobriment conjunt de Wallace.

 

Posteriorment va escriure l'assaig sobre la tendència de les varietats. En primer lloc, deia que la natura fa que moltes varietats sobrevisquen a l'espècie parental i que donen origen a variacions successives, allunyant-se cada vegada més del tipus original, i en un segon enunciat, relacionat amb la grandària de les poblacions, afirmava que no està relacionat amb el potencial reproductiu de les mateixes sinó amb els obstacles que se li presentaran al creixement potencial de la població. No obstant açò Wallace, que també negava la intervenció divina, presentava una visió secular sobre l'origen de les espècies i puntualitzava que aquest fenomen es devia a la selecció natural, a més d'argumentar en contra d'altres teories enunciades anteriorment. Va ser ignorat per la comunitat científica perquè molts van pensar que només especulava i necessitava més evidències.

 

Al llarg de la seua vida va continuar defensant la teoria de l'evolució, encara que els seus punts de vista presentaven lleugeres diferències amb els de Darwin. Wallace no estava del tot d'acord amb que les observacions en animals domèstics podien ser aplicades a l'estudi de la natura i potser per açò no va usar el terme selecció en els seus treballs. A més, a diferència del darwinisme, no creia en la selecció sexual. Una altra diferència important és que Wallace primer va recolzar la teoria de caràcters adquirits per ús i desús d'òrgans de Lamarck, però ho col·loca en un context diferent dient que "es poden obtenir resultats similars per l'acció de principis que estan en constant funcionament en la natura". Per contra, al no trobar millors arguments, Darwin sí recolzaria les idees de Lamarck al llarg de la seua carrera. A més, Wallace relacionava estretament l'evolució amb l'home i el treball taxonòmic, mentre que Darwin ho feia amb la reproducció animal.

 

WALLACE4

 

Tot i això, i malgrat les seues diferències, Darwin i Wallace mantenen una cosa en comú, la medalla Darwin-Wallace és una distinció que atorga la Societat Linneana de Londres cada 50 anys a partir de les xarrades de Wallace i Darwin sobre la selecció natural.

Revista Espores. La veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València. 



Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

L'últim de Revista Espores. La veu del Botànic

Articles relacionats (per etiqueta)

Mitjà