Imprimir aquesta pàgina

L´Horta a març

Més consells de la nostra jardinera Carmen per gaudir cultivant al nostre hortet. Aquest mes sembrarem els cultius que podrem gaudir durant tot l'estiu i prepararem també la parcel·la per a acollir el seu transplantament al mes següent. Preparatius que apunten ja al final de l'estació hivernal.

Ja estem a les portes de la primavera, que en el llenguatge dels agricultors vol dir que és època de començar a preparar els nostres horts per a sembrar els cultius de l'estació següent, l'estival. I és que sempre cal anar un parell de passos per davant planificant amb antelació de quin tipus de verdures volem gaudir aquest estiu, no solament per a degustar-les sinó també per a poder lluir-nos davant les nostres amistats i veïns d'horta, o simplement per satisfacció personal.

 

HUMARZO2

 

Els cultius d'estiu solen ser els més vistosos de l'any i qui no vol sentir-se orgullós per exemple de tenir unes tomaques o pebrots lustrosos, carnosos i olorosos. Però abans de posar-nos a sembrar cal preparar el terreny. Abonarem i llaurarem la nostra parcel·la per a crear el lloc idoni on nostres verdures cresquen ben alimentades.

 

Què vull al meu hort?

Tomaques, albergínies i pebrots són els cultius més importants que anem a sembrar en el Jardí Botànic aquest mes. De fet està previst fer un monogràfic amb varietats antigues que ocuparan sis dels quadres de la nostra horta amb dues varietats en cadascun. En breu es reuniran el conservador del Jardí, Jaime Güemes, i el director de l'Estació Experimental Agrària de Carcaixent, Josep Roselló, per a decidir que varietats seran les triades en funció de les seues qualitats organolèptiques, culturals o històriques.

 

tomate-valenciano

 

De les varietats tradicionals de tomaques conreades en el nostre territori la més conegusa sens dubte és la tomaca valenciana. Molt carnosa i de sabor excepcional sobretot si ha estat cultivada en la zona del Perelló, ja que la textura sorrenca de la terra i l'elevada salinitat de l'aigua fan que el tomàquet absorbisca encara més sucres i tinga un característic sabor dolç. Quant a la forma podem trobar el tipus "masclet", el més utilitzat, que acaba en una punta arredonida, i també la "femella" que és una mica més gran i amb un xicotet forat en la part inferior.

 

També trobem altres varietats com el "centenars", que produeix molts raïms, el "garbí", que indica la seua zona de procedència, el "rosa", pel seu cridaner color encarnat o el "pebre", per la seua forma semblant al pebrot. Hi ha molts més, però en el meu cas particular em decante per el "carn" ja que el seu sabor és immillorable i és molt carnós, el problema és que només es produeixen tres o quatre tomàquets per mata i cal acaronar-los molt perquè no té molt fullatge que protegisca al fruit, però val la pena si eres fan de les tomaques.

 

pimiento-amarillo-1

 

Quant als pebrots destacaríem la "banya", que és llarg i s'arreplega verd com l'italià però més estret, carnós i de gust intens. També estarien el de "torrar", que gran, i amb una característica tonalitat vermellosa, ja que es deixa madurar més temps en mata, que s'utilitza sobretot per a rostir, i d'altra banda el "groc" bastant carnós també però que es consumeix principalment en salmorra.

 

I respecte a les albergínies solem utilitzar la "blanca" que pot ser de forma globosa o allargada però sempre amb poques llavors i un agradable sabor, la "verda" amb una textura més oliosa i que és una delícia, i la coneguda "llistada de Gandía" també molt rica i la més comercialitzada en ser més productiva que les anteriors.

 

berenjenas

 

Sembrant sabor

Davant la gran varietat de llavors que trobem avui en el mercat tant ecològic com a convencional, és difícil decidir-se per un cultiu o un altre. En el Jardí ens decantem sempre per varietats tradicionals, de caràcter ecològic, per a recuperar en part la saviesa popular dels nostres agricultors que durant segles han fomentat la biodiversitat agrícola. Alguna cosa que ara sembla no estar accessible al consumidor quant a grans superfícies es refereix.

 

extraer

 

Podem comprar les llavors directament però el millor és participar dels intercanvis de llavors, dels quals ja vos parlàrem en l'article anterior, que associacions com Llavors d'ací duen a terme en el nostre territori durant tot l'any. Així, al no tractar-se de llavors híbrides podem extraure-les amb afecte dels nostres cultius i guardar-les per a l'any següent.

 

Una vegada triem els nostres cultius i les seues varietats els sembrarem en llavorers que podeu comprar directament en les vostres tendes habituals de plantes o recórrer a versions més casolanes com els potets de iogurt i similars. Quant a la terra, també venen preparats per a llavorers però en el Jardí preferim la torba perquè és esponjosa i conserva molt bé la humitat.

 

plantones

 

Amb dues llavors en cada buit serà suficient i després caldrà deixar-les en un lloc fosc i protegit del fred, i mantenir sempre humida la terra perquè germinen. Una vegada germinades traslladar-les a un lloc més lluminós perquè es desenvolupen adequadament, però mai a l'exterior. Una vegada aconseguisquen la grandària adequada, dos o tres pisos de fulles, estaran llestes per a plantar, però ja estarem en el mes d'abril. Com es diu ací En abril encara que siga un fil!, però allò ja serà al pròxim article.

 

barracas

 

Mentrestant podem preparar la infraestructura necessària perquè les tomaqueres puguen créixer correctament. Hi ha diverses formes de fer les estructures, sent les més utilitzades les de tipus barraca, per a açò necessitarem canyes de dos metres aproximadament i corda de cànem. També podem dissenyar-les en espatlera i si plantàrem en hivernacle, utilitzaríem fil lligat a l'estructura superior, amb la finalitat de que les plantes pugen pel mateix.

Carmen Latorre

Jardinera del Botànic de la Universitat de València

Encarregada de l'horta i les plantes útils

L'últim de Carmen Latorre

Mitjà