Verbena, la planta que donà nom a la festa de Sant Joan

Segona entrega de les plantes màgiques de Sant Joan, amb la Verbena officinalis com a protagonista. A aquesta herba se li atribueixen moltíssimes propietats, però a més, amaga un secret que la fa encara més especial. Plantes, amor i llegendes, ens ho conta Daniel Climent.

La nit del solstici d’estiu, la nit de Sant Joan, conserva “la màgia de la Gran Naturalesa”, com diria l’admirat escriptor Josep Pla. I si les plantes recollides eixa nit tenen propietats especials, una en destaca sobre les demés: la verbena o berbena (Verbena officinalis), una herba que s’ha fet servir tant com a afrodisíaca com per als encantaments. O per totes dues coses alhora.

Però el que vaig a contar-vos és un secret. Un secret que no podreu revelar. I menys encara dir que vos l’he dit jo; ho negaré a qui m’ho pregunte. Perquè tot i que hi ha molts que en parlen de l’èxit que ha seguit al seu ús, també és cert que no sempre es triomfa. Potser perquè no s’han dit bé les paraules apropiades, clar; però, ¡ai!, això no és culpa meua.

En primer lloc, i perquè la planta tinga poders amatoris cal que durant els tres divendres anteriors a la nit de Sant Joan se’n visite una, a l’eixida del sol, i es donen al seu entorn tres voltes a reculons. Fet això, en arribar la nit de Sant Joan cal anar on estava la planta, tallar-la i reduir-la a pols mentre es recita: “Jo et conjure en nom de Venus i de Cupido, i del Sol i de la Lluna, que aquella que jo tocaré no podrà amar a ningú més i que m’amarà més que a si mateix”.

Després, cal anar a buscar la jove que es pretén i se li escampen per damunt les pólvores de verbena alhora que es pronuncien les següents paraules, això sí, en llatí:

Audi, filia... (i el nom de la jove), et inclina aurem tuam
et obliviscere populum tuam et domun patris et sequere me

Que si fa no fa ve a dir: escolta xica... acosta’m la teua orella i oblida el teu poble, la casa dels teus pares, i segueix-me. Bo, si algun jove llegeix açò ja sap què ha de fer: aprendre llatí, clar. Ignore si el conjur també funciona en el sentit xica-xic, però mai és tard per provar-ho. Animeu-vos-en, les xicones! Que també en teniu dret.

 

La planta, sense més

Ja hem parlat de la planta, sí, i del conjur màgic per enamorar la parella, però, com és i on podem trobar-la? Vos en donaré algunes pistes. Es tracta d’una herba que podem localitzar a la vora dels camins i dels boscos, de fins un metre d’alçada, de tija angulosa, aspra i peluda, i ramificada en la part superior. Les fulles inferiors són peciolades (amb rabet) i dentades; les superiors són més menudes que les de la base, i de vora més llisa i enfrontades per parelles. Les flors són diminutes, de color entre rosa pàl·lid i violaci i s’agrupen en espigues al capdamunt de les tiges i rames. En qualsevol cas, i per facilitar-ne la recerca, adjunte un mapa de les quadrícules on els més reputats botànics l’han trobada.

Verbena danielbenicadell

Verbena officinalis, al Benicadell. / Daniel Climent

 

La recepta del metge Laguna

A la verbena no tan sols se li atribueixen propietats màgiques per aconseguir l’amor desitjat, sinó que s’assegura que si es penja una rameta al coll s’alleuja el dolor; i que un grapat de fulles posades al cap fa desaparèixer la migranya i el mal de cap; o que portada al coll dels xiquets els fa més llestos, més atents i agradívols.

Com veiem, el catàleg de suposats poders orna la verbena tant com les flores que embelleixen les seues tiges. Ara bé, tot això queda eclipsat per les virtuts medicinals que se li atribueixen, moltes de les quals són ben certes. De fet, si hi ha alguna herba remeiera per antonomàsia, una herba amb fama de sanadora de múltiples malalties, eixa és la verbena: antisèptica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, antitussígena, digestiva, sedant, tònica, etc.

Són tantes les propietats sanadores que alguns autors l’han considerada el remei universal, l’autèntica panacea —del grec pan akós, “tot ho cura”— fins el punt que entre els noms populars en castellà figuren els de curasana i curalotodo.

I no tan sols les flors i les fulles, sinó que fins i tot les tiges, que s’han fet servir com a hemostàtics (per aturar les hemorràgies), s’afirmava que va ser aquesta herba la que va tancar les ferides de Jesús en baixar-lo de la creu, origen del fitònim anglés holy herb (“herba santa”).

1024px Verbena officinalis sl2 stangel

Stefan.lefnaer (Wikimedia)

 

Ara bé, el que siguen moltes les propietats no vol dir que totes siguen certes. I no és fàcil destriar “el gra de la palla”, ni en les tradicions orals ni en els escrits heretats. Posem-ne un exemple. El d’un text antic on es recomana l’ús de la verbena. Situem-nos-en.

En el segle I dC el metge grecoromà Dioscòrides va escriure cinc llibres on feia la millor recopilació dels coneixements relatius a les plantes medicinals. El conjunt va rebre el nom llatí de De materia medica (Els materials de la medicina); i va ser el manual de referència per a metges de gran part del món, des de Pèrsia fins Europa i el nord d’Àfrica. Traduït a nombroses llengües, també ho va ser al castellà mil cinc-cents anys després, en el segle XVI; traduït i també comentat per l’eminent metge i humanista Andrés Laguna.

En arribar al capítol dedicat a la verbena, Laguna recomanava el següent:

“Dase a beber en ayunas, contra la ictericia, una dracma de las hojas, con tres óbolos de encienso y con una hemina de vino añejo y caliente por el término de cuarenta días”.

 

Doncs bé, algú de nosaltres, per molt bona voluntat que tinga, s’atreviria a interpretar què signifiquen —què significaven, en el segle XVI— “ictericia”, “dracma”, “óbolos”, “encienso” o “hemina”?

Així que per molta tendència que tinguem a confondre desitjos, creences i remeis, les llistes de propietats de les plantes fruit de la transmissió oral i memorística o de textos antics, estan subjectes a múltiples errors o interpretacions. No dic que a priori no siguen certes algunes de les propietats sanadores que ens han arribat associades a determinada planta, sinó que sempre cal adoptar una posició de distància crítica. I dic això perquè algunes de les recomanacions de l’herboristeria “popular” es basen en particulars interpretacions receptes el valor fonamental de les quals és que són “antigues”, “tradicionals” o “naturals”. I cal anar molt en compte amb tot allò que afecta a la salut i evitar la substitució ingènua de tractaments mèdicament solvents per preteses panacees, per molt miraculoses que se’ns presenten. 

dioscorides verbena

Imatge del llibre de Dioscòrides traduït per A. Laguna on parla de la verbena.

 

Les virtuts medicinals de la verbena

Ara bé, en molts casos sí que s’ha pogut demostrar la fiabilitat de les característiques atribuïdes a determinades plantes medicinals. I amb tots els resultats, comprovats i avaluats per experts, s’han elaborat llistats de plantes, prescripcions i usos anomenats Farmacopees, com la Farmacopea Europea (Ph. Eur.) del Consell d’Europa.

A les Farmacopees es recullen dades que, pel que fa a la verbena, asseguren que sí que s’han trobat a la planta substàncies responsables de molts dels efectes beneficiosos que tradicionalment se li han atribuït. Parlem-ne. Però, abans, i com diria Jack “el desbudellador”, anem per parts.

La verbena conté olis essencials com el limoné, el citral o el geraniol, responsables en conjunt de l’aroma de la planta. I flavonoides com la luteolina, reputat com a antioxidant i restaurador del sistema immune. També s’hi han trobat monoterpens com el verbenalòsid, que en determinades condicions es transforma en verbenalina, que actua com a promotora de la son, la qual cosa serviria per explicar el perquè la verbena ajuda a combatre l’insomni. I a més a més, petites transformacions bioquímiques de la verbenalina ofereixen unes altres propietats farmacològiques ben interessants: antiinflamatòries, antimicrobianes, amebicides, antitussives, etc.

1024px Verbena officinalis habitat stenporse

Sten Porse (Wikimedia) 

El problema, ai! és que la verbenalina es degrada durant la dessecació; així que, per exemple, per combatre l’insomni caldria usar la planta en fresc, perquè guardada a l’aire i dessecada ja no serviria. I aquesta mena de transformacions no són rares: segons quina part de la planta s’agafe, si es pren d’immediat o després d’assecar-la, etc, poden variar les propietats, per a bé o per a mal. I com la verbena se sol utilitzar en infusió, recollir-la, fragmentar-la i dessecar-la en condicions és tot un art que no tots saben fer i que assegura o no la validesa i perdurabilitat dels principis actius que conté.

Siga com siga, continuen investigant-se tant els efectes com les propietats, els components, l’activitat fisiològica, les contraindicacions, els efectes secundaris i un llarg etcètera. Com veiem, en estudiar les tradicions, els escrits antics i fins i tot les llegendes se’ns poden obrir tot un ventall de reptes per a la investigació.

Així que junt a la cautela podem albergar molta esperança de què la investigació bioquímica i farmacològica coordinada amb els coneixements etnobotànics puguen ajudar a millorar la vida de cada vegada més i més persones.

Tornem, però, a la verbena. Sense pretensions d’exhaustivitat, ens atrevim a destacar algunes de les propietats medicinals que continuen associant-se a la Verbena officinalis i que es poden consultar amb més detall a http://medicinalplants.us/vervain:

  • Constitueix un tònic ideal per als qui es recuperen de malalties cròniques; la Farmacopea Britànica en recomana infusions de 2 g. d’herba seca tres vegades al dia.
  • Actua com a neuroprotectora i sedant, ja que calma la tensió nerviosa i combat l’insomni i les migranyes, a més de que ajuda a tractar determinats tipus de depressió, ansietat i fatiga crònica.
  • Té un caràcter astringent a causa dels tanins, que frenen les diarrees i són hemostàtics locals (afavoreixen la coagulació de les ferides).
  • Antisèptica, evita les infeccions associades a moltes ferides.
  • El glucòsid verbenalol explicaria els efectes antitèrmic, uterotònic i vasodilatador renal, i el caràcter antiespasmòdic que s’atribueix a la planta.
  • Afavoreix la digestió, en evitar la dispèpsia o indigestió; en animals de laboratori s’ha comprovat que augmenta la producció de sucs gàstrics.
  • Antitussígena gràcies als mucílags que conté, que calmen la irritació de la mucosa respiratòria i inhibeixen el reflex de la tos.
  • Minva el dolor menstrual i estimula les contraccions del part, així com la producció de llet materna (és galactògena).
  • Ajuda a reduir els efectes del reumatisme, l’artritis i la gota.
  • Estimula la producció d’orina.

 Verbena officinalis Dingli Cliffs Malta Denis Barthel

Denis Barthel (Wikimedia)

 

La gran festa de la recollida de la verbena

I per tancar tornem a la relació entre la verbena i la festa de Sant Joan. Des de ben antic, en apropar-se la nit del solstici estival els preparatius per recollir la verbena eren tan agradables i esperançadors que la pròpia festa va acabar rebent el nom de la planta, verbena.

I com diu l’insigne farmacèutic i etnobotànic català Pius Font Quer en el magnífic Plantas medicinales. El Dioscórides renovado (1961): “Ir de verbena pudo significar prepararse con gran regocijo para esta ceremonia, pero aunque hoy subsisten las verbenas, casi nadie se acuerda de la humilde planta que trae la felicidad y el amor al que se hace con ella la víspera del indicado día”.

I així és, amb el pas del temps es va perdre el sentit original, el d’anar al camp a recollir Verbena officinalis; i van predominar els aspectes lúdics fins el punt que avui dia anomenem verbena qualsevol nit de ball i altres diversions a l’aire lliure durant les nits d’estiu. Com les que gaudirem les nits que envolten una de les nostres festes majors, les Fogueres de Sant Joan.

Daniel Climent Giner

Professor de Ciències de la Natura. Investigador i divulgador etnobotànic. Autor d'articles a Mètode i llibres d'etnobotànica. Conferenciant sobre temes de divulgació científica, etnobotànica i antropologia cultural.