Per Nadal, plantes!

Arriba el Nadal i amb ell la tradició de decorar les nostres cases i jardins amb plantes típiques d'aquesta època. Les molses dels pessebres, el vesc en els marcs de les portes, el grèvol i la flor de Pasqua en la nostra taula, o els típics pins i avets adornats, que tenyeixen les nostres llars de colors verds i rojos.

La tradició mana que durant el Nadal hem de posar en la nostra casa o jardí un pi o avet, una tradició anglosaxona que té el seu origen en la festa pagana del solstici d'hivern que celebraven les tribus germanes en la Selva Negra. Amb el pas dels anys s'ha convertit en una de les tradicions més seguides a tot el món, en el cas del nostre país allò típic és muntar un Belén i decorar-lo, entre altres coses, amb molses i plantes de la zona. 

 

El grèvol, el vesc o la flor de Pasqua són altres exemples de plantes que aquests dies adornen les nostres cases. A algunes d'elles se'ls atribueixen poders màgics que s'activen durant aquestes festes, encara que en realitat el seu poder vertader siga ornamental. Així, per a aconseguir aquestes plantes és necessari recórrer a la natura, als boscos, i ens caldrà conèixer cadascuna de les espècies, i no oblidar que moltes d'elles estan protegides i fins i tot en perill d'extinció. Per açò, el més recomanable és acudir a vivers i llocs especialitzats on conreen plantes especialment per a l'època o tallen branques amb els permisos adequats i sense danyar el medi ambient.

 

Flor de Pasqua, la més bella

Les poinsetias, també anomenades flor de nadal o flor de Pasqua, són típiques de climes suaus. Originària de Mèxic, on va ser descoberta en 1834, la poinsetia a Espanya pot trobar-se en la zona de l'Alpujarra baixa granadina on creix desplegant el seu colorit a la fi d'any. La relació d'aquesta flor amb el nadal té dos motius, el primer és el seu propi cicle vital, que fa que la seua època de major vistositat siga a mitjan desembre. El segon, és que durant l'època colonial els mexicans van creure que la flor de Pasqua representava l'Estel de Belén.

 

navidad_4

 

La flor de Pasqua pertany a les família de les eufòrbies, que formen un gènere de més de 1000 espècies. Aquesta en concret, la Euphorbia pulcherrima és la més bella de totes, sobretot pel seu cridaner color roig. Les seues fulles són de color verd fosc, amb les vores dentades, i posseeix unes fulles acolorides amb aspecte de pètals (bràctees) que poden ser de color roig, blanc o rosat.

 

En realitat no són les flors d'aquesta planta les que són roges, sinó les fulles que envolten a les flors que realment són petites baines grogues, relativament insignificants i amb negres estams que ixen del centre. La flor de Nadal pot arribar a mesurar fins a cinc metres en forma d'arbust, encara que conreada en test no sol superar els 50 centímetres. Cal manipular-la amb precaució ja que la saba pot produir al·lèrgies de contacte.

 

navidad_2

navidad_3

 

Normalment, ha d'estar molt il·luminada, encara que poc abans de la seua floració final, durant l'últim mes si la conreem en el nostre jardí, és aconsellable allargar els seus períodes de foscor fins a un màxim de 14 hores, ja que així aconseguirem un color més uniforme en les fulles. Quan la planta ja ha florit, ha d'exposar-se en ambients amb abundant llum. No és d'estranyar que  dure més enllà del període nadalenc, i és una planta fàcil de conservar durant diversos mesos. No obstant açò, és molt complicat conservar-la d'un any per a un altre ja que és molt exigent en el reg i en l'exposició al sol.

 

Grèvol, una planta màgica en perill d'extinció

Originari de tots els països de l'entorn mediterrani, es tracta d'una espècie protegida a Europa. De nom científic Ilex Aquifolium i pertanyent a la família de les aquifolies, és una espècie de creixement lent i elevada longevitat, pot arribar a viure fins a 100 anys. La seua grandària és mitjana, aconsegueix fins a 10 metres com a màxim, i la seua tija és llenyosa i seca, amb l'escorça de color grisenc.

 

navidad_aceboramas

navidad_Acebofrutos

 

El grèvol pot viure en qualsevol tipus de sòl i pot suportar climes secs i humits. Es troba entre els boscos de roures i pins. Els seus fruits rojos serveixen d'aliment a rosegadors, herbívors i aus, i maduren en els últims mesos de l'any, per açò durant el Nadal estan en la seua màxima esplendor i són un cridaner adorn de color carmesí.

 

Tradicionalment, el fruit del grèvol s'ha usat com a remei per a baixar la febre, encara que el seu ús en humans no és molt recomanable, doncs és altament tòxic encara que no és letal. La seua ingestió pot provocar diarrees i vòmits. Respecte al seu cultiu, sol preferir sòls amb bon drenatge i una mica àcids, i cerca llocs que no tinguen excessiva exposició al sol, preferiblement en semiombra.

 

navidad_acebo_hojadecorada

 

El grèvol és una de les herbes màgiques per excel·lència i no és casual que reba noms com ales de rat penat, espines de Crist i arbre sagrat. Segons la tradició cèltica, la que més s'ha valgut del grèvol pels seus usos màgics, aquesta planta protegeix dels rajos, dels verís i dels mals esperits. Segons la tradició plantar-lo al voltant d'una casa la protegeix, i també als seus habitants, de bruixots malvats. 

 

En tractar-se d'una planta perenne és símbol d'immortalitat, i s'usa per a reforçar els ri­tuals i fer-los duradors en el temps. En el període de Nadal es venen corones de grèvol que poden assecar-se i conservar-se en les portes com a talismà contra els mals i com a imants per a la bona fortuna. Açò sí, recorda que el grèvol és una espècie protegida, doncs està en perill d'extinció i, per tant, cal abstenir-se d'agafar-la directament del bosc.

 

Vesc: la planta de les besades i els enamorats

Juntament amb el grèvol, el vesc és una altra planta que durant les dates nadalenques sembla activar els seus poders màgics. Diu la tradició que tots aquells que es besen sota una branqueta de vesc tindran un any ple d'oportunitats, d'amor i de fortuna. I és que, des de fa segles, els druides han utilitzat aquesta planta com a protectora, especialment per als encanteris d'amor.

 

Segons la tradició cèltica, el vesc ha d'arreplegar-se abans que arribe al sòl i intentar que no el toque mai, per açò es penja en els sostres i en les portes. Normalment, per a complir amb aquesta exigència, el vesc havia de ser arreplegat en el solstici d'estiu o hivern, depenent de cada planta, i per açò, en el segon cas, està tan associat amb el Nadal. Però la seua relació amb aquestes festes també ve perquè durant el segle XX a Anglaterra i França els captaires demanaven diners durant les Pasqües amb branques de vesc. 

 

navidad_muerdagoramas

navidad_muerdagofruto

 

Entre les propietats màgiques del vesc està la protecció contra malalties, males energies, contra les dificultats en el part de les dones i, en el cas dels enamorats, com a segell d'amor, fidelitat i de futura fertilitat per a la parella.

 

Des del punt de vista estrictament botànic, el vesc, Viscum album, és una planta semiparàsita de tiges articulades i sempre verdes que pertany a la família de les lorantàcies. Es tracta d'una planta paràsita que creix damunt de les branques d'altres arbres, principalment de fulla caduca com la pomera o l'àlber, encara que també creix en algunes espècies de pins. Les seues arrels no les emet en el sòl sinó sobre la planta que va parasitar, a la qual li roba la seua saba.

 

Un vesc adult pot arribar a mesurar fins a un metre i les seues tiges es divideixen des de la base en diversos rams, escampats, ahorquillats, cilíndrics i dividits per nusos, armats de petites pues. Les seues fulles són lanceolades, crasses i carnoses i les seues flors dioiques, emet flors masculines i femenines, i de color groc. Elles, després de la seua fecundació, produeixen fruits en forma de baies xicotetes, que igual que en el cas del grèvol, són tòxiques per als humans. No obstant açò, les propietats medicinals del vesc també són moltes, se li atribueixen propietats medicinals i és molt eficaç contra la epilèpsia, vertígens i convulsions, per les seues propietats antiespasmòdique i tranquil.lizants. També és molt efectiu per a alleujar el lumbago i la ciàtica. Per les seues qualitats homeostàtiques deté les hemorràgies si es posa sobre la zona afectada, però seempre ha de ser aplicat de forma externa.

Espores

Redacció d'Espores, la veu del Botànic

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València 



Nota legal de Revista Espores:

Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Mitjà